El Constitucional desestima la tesi del Suprem que va titllar l'amnistia de "colpista"

El Ple del Tribunal Constitucional (#TC) ha assestat un revés judicial al Tribunal Suprem (#TS) en estimar només "parcialment" la qüestió d'inconstitucionalitat que l'alt tribunal havia promogut contra la Llei d'Amnistia. El Constitucional rebutja així la majoria de les al·legacions del Suprem, que va arribar a qualificar la norma de "colpista" i inconstitucional.

La decisió del TC, anunciada aquest dimecres, valguda els fonaments essencials de la Llei d'Amnistia, que va ser pactada pel Govern per a garantir la investidura de Pedro Sánchez.

La igualtat davant la llei no va ser vulnerada

La consulta del Suprem, llavors presidit per Manuel Marchena, es va centrar principalment en la suposada vulneració del dret a la igualtat davant la llei. El Suprem argumentava que l'amnistia només perdonava als independentistes catalans, excloent als qui van defensar la unitat d'Espanya.

El Constitucional ha estat contundent en rebutjar aquesta al·legació, reafirmant una doctrina ja asseguda a l'estiu: la Llei d'Amnistia "ha de entendre aplicable, amb les mateixes condicions, límits i requisits que les seves normes estableixen, als qui van realitzar els actes amnistiables amb la finalitat de oposar a la secessió o independència de Catalunya".

D'aquesta manera, el TC desestima les al·legacions de vulneració del principi d'arbitrarietat, d'igualtat i de seguretat jurídica plantejades pel Suprem.

Rebuig als arguments "hipotètics" i la fiança

La sentència del Constitucional, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez Sancho, estima parcialment la qüestió només en un punt molt específic (relatiu a l'article 1.1 de la Llei orgànica d'Amnistia), però "la desestima en tota la resta".

El TC també va respondre a la crítica del Suprem sobre la "inseguretat jurídica" que l'amnistia podria generar. L'alt tribunal espanyol va advertir que la norma obriria la porta a futures amnisties de qualsevol ideologia. Sobre això, el Constitucional dictamina:

"Es tracta òbviament d'aspectes no sols extrajurídicos sinó també purament hipotètics, l'anàlisi dels quals és aliè al judici de constitucionalitat que ara ens correspon".

El Constitucional s'alinea amb la Fiscalia General de l'Estat, assenyalant que el principi de seguretat jurídica no implica que els ciutadans puguin confiar que la llei penal no canviarà, permetent al legislador considerar contextos històrics, polítics o socials per a aplicar excepcions.