Ayuso reivindica el 12 d'octubre com a símbol d'unió nacional i adverteix contra “negar la pròpia identitat”

En un context polític marcat per la polarització, el discurs d'Isabel Díaz Ayuso durant la Festa Nacional cobra una dimensió que transcendeix el protocol·lari. La presidenta de la Comunitat de Madrid aprofita el 12 d'octubre per a reforçar un missatge d'unitat, reivindicar el llegat històric compartit amb Amèrica Llatina i llançar un missatge d'identitat enfront de les crítiques que cada any acompanyen a aquesta commemoració.

Una data “per a celebrar el que uneix”

Durant la seva intervenció en el marc dels actes oficials presidits pels Reis d'Espanya, Ayuso subratlla que el 12 d'Octubre ha de ser entès com un homenatge col·lectiu a la història comuna i als llaços culturals que uneixen a més de 600 milions de persones. “És increïble estar en contra d'un mateix, perquè som hispans, som espanyols, i el que avui toca és celebrar el que ens uneix”, declara en una entrevista amb Telemadrid.

La líder autonòmica recalca que la Hispanitat no és només un record del passat, sinó una “gran obra compartida” que continua viva en la llengua, la cultura i la manera d'entendre la vida en tots dos hemisferis. “Aquesta gran obra uneix ànimes als dos costats de l'Atlàntic”, apunta, defensant que l'orgull de pertànyer a una de les nacions amb més influència global ha de ser motiu de cohesió i no de divisió.

Reivindicació del llegat i mirada cap al futur

A través de les seves paraules i del seu missatge posterior en xarxes socials, Ayuso busca situar la celebració en un marc de projecció històrica i cultural. En el seu compte de X , publica un missatge en el qual afirma que el 12 d'Octubre ha de servir per a “celebrar l'obra de segles sense la qual no s'entendria el món”, i destaca la necessitat de mantenir viva la consciència d'un “gran projecte de futur en comú”.

El to de la seva intervenció combina una defensa del paper d'Espanya en la història universal amb una crida a preservar una identitat compartida. En un context de tensions territorials i discursos enfrontats, la presidenta madrilenya proposa entendre la Hispanitat com una idea que transcendeix fronteres i governs, i que es basa en valors universals com la llengua, la cultura i la cooperació.

Missatge polític i presència institucional

Ayuso assisteix als actes centrals del Dia de la Festa Nacional, que inclouen l'homenatge a la bandera, la desfilada militar en el Passeig del Prat i la recepció posterior en el Palau Real, presidits pels Reis Felip VI i Letizia. La presidenta es mostra visiblement emocionada durant la cerimònia, que enguany congrega a milers de ciutadans malgrat el mal temps.

La seva presència no passa desapercebuda en un escenari polític on la figura d'Ayuso es consolida com un dels principals referents de l'oposició al Govern central. Encara que no fa referència directa al president Pedro Sánchez, el seu missatge implícit defensa una idea de patriotisme oberta, integradora i basada en l'orgull nacional.

La Hispanitat, un pont cultural

El discurs de la presidenta madrilenya subratlla el paper de l'idioma espanyol com a nexe comú de pobles que comparteixen arrels, història i visió del món. En la seva reflexió, la festa no és només una commemoració, sinó una oportunitat per a reivindicar el potencial de l'espai iberoamericà en el segle XXI.

Ayuso recalca la importància de mirar a Amèrica Llatina com a aliada estratègica i part essencial d'una comunitat internacional que continua creixent en rellevància cultural, econòmica i política. “I sobretot també l'orgull de saber que som part d'una de les millors nacions del món”, conclou, reivindicant un sentiment que busca transcendir la conjuntura política.

Un 12 d'octubre d'unitat i missatge

La presidenta madrilenya converteix la seva intervenció en una declaració d'intencions: situar el Dia de la Hispanitat com un símbol de concòrdia i d'orgull compartit, enfront dels qui qüestionen el significat de la jornada. Amb un to serè però ferm, Ayuso aposta per una visió positiva d'Espanya i el seu llegat, defensant la necessitat de retrobar amb allò que uneix i no amb el que separa.