La comissió del Congrés sobre les ‘clavegueres’ vol més temps després de mesos de paràlisis i sense analitzar ‘Pegasus’
Després de cinc mesos sense compareixences, l'òrgan parlamentari busca ampliar el seu mandat per a continuar investigant la ‘Operació Catalunya’ i l'espionatge amb el programari israelià
La comissió del Congrés que investiga l'actuació de les anomenades clavegueres de l'Estat durant els Governs del Partit Popular, amb especial atenció a la ‘Operació Catalunya’ i a l'espionatge a dirigents independentistes mitjançant el programa ‘Pegasus’, es reunirà aquest dimarts per a aprovar la sol·licitud d'una nova pròrroga que li permeti continuar treballant més enllà del 24 d'octubre.
L'òrgan parlamentari, que porta cinc mesos sense rebre compareixents, preveu sol·licitar una ampliació dels seus treballs per altres dotze mesos. La comissió va ser creada en virtut de l'acord aconseguit entre el PSOE, Junts i ERC a canvi del seu suport a la investidura de Pedro Sánchez.
Cinc mesos sense activitat i sense analitzar el cas 'Pegasus'
Aprovada al desembre de 2023 i constituïda al febrer de 2024, la comissió ha tingut dos presidents: la socialista Mariluz Martínez Seijo i l'actual, Arnau Ramírez, del PSC. En aquest temps ha rebut a una vintena de compareixents, entre ells els dirigents independentistes Xavier Trias (Junts) i Oriol Junqueras (ERC), que van intervenir el passat 19 de maig.
En el seu recorregut, la comissió també va assumir la recerca de l'espionatge a dirigents independentistes amb el programa ‘Pegasus’, després que la comissió específica sobre aquest assumpte es tanqués a l'octubre de 2024 sense presentar conclusions. No obstant això, encara no ha iniciat treballs concrets sobre aquest cas.
Pròrroga i altres comissions obertes
La comissió de les clavegueres ja havia sol·licitat una primera pròrroga fa un any, que venç ara el 24 d'octubre. Els grups parlamentaris que la integren preveuen aprovar una segona extensió, que haurà de ser confirmada pel Ple del Congrés en les pròximes setmanes.
El Congrés manté oberta també la comissió sobre els atemptats del 17-A a Catalunya, el mandat del qual es va prorrogar de manera indefinida. A més, acaba de reactivar la comissió sobre la dana que va assotar el litoral mediterrani a l'octubre de 2024, i té pendent la constitució d'una altra sobre l'apagada elèctrica del 28 d'abril.
Així mateix, està pendent de debat la proposta de Sumar per a investigar el model públic-privat de gestió sanitària, impulsada després de la causa judicial per frau fiscal que afecta a Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso.
Amb totes aquestes iniciatives, aquesta legislatura s'ha convertit ja en una de les quals més comissions de recerca ha impulsat en els últims anys.
Escriu el teu comentari