Sumar i ERC critiquen el Pla Estatal d'Habitatge i Junts i Podemos exigeixen les cases promeses per Sánchez

Sumar i Esquerra Republicana (ERC) han criticat el Pla Estatal d’Habitatge per al període 2026-2030 que ha presentat aquest dimecres al Congrés la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, mentre que Junts i Podem han exigit que es construeixin els centenars de milers d’habitatges que el cap de l’Executiu va prometre en campanya.

Són algunes de les valoracions més destacades que els grups parlamentaris han fet aquest dimecres durant la compareixença de la ministra d’Habitatge al Congrés dels Diputats, on ha detallat el pla, que preveu una inversió de 7.000 milions d’euros, dels quals el 60% serà assumit per l’Estat, mentre que el 40% restant correspondrà a les comunitats autònomes.

La proposta ja s’ha traslladat a les autonomies, que han començat a fer aportacions juntament amb altres agents del sector. Com que el pla està regulat per un reial decret aprovat pel Consell de Ministres, la nova actualització per al període 2026-2030 no s’ha de votar al Congrés.

Sumar veu el pla “insuficient”

En el torn de Sumar, el soci minoritari del Govern, el dirigent dels Comuns Gerardo Pisarello, ha assenyalat que el pla presenta algun avenç “interessant”, sobretot pel que fa a intentar blidar el parc públic amb habitatge protegit permanent, però ha dit que és “insuficient” perquè no contempla l’“audàcia” ni la “urgència” que requereix el moment.

En aquest sentit, el també secretari primer de la Mesa del Congrés ha lamentat que la inversió prevista en el pla equivalgui a 840 milions d’euros anuals, molt menys quan el pressupost en defensa i compra d’armes “pretén créixer entre cinc i deu vegades més”.

Pisarello ha instat Isabel Rodríguez a anar més enllà i aplicar una fiscalitat que sancioni l’especulació immobiliària, així com garantir el dret a l’habitatge com a dret constitucional.

ERC considera que el pla inclou “duplicacions” d’organismes

Per part d’Esquerra Republicana, la portaveu d’habitatge del grup al Congrés, Etna Estrems Fayós, ha apuntat que el programa presentat pel ministeri busca crear una “duplicació” d’òrgans mitjançant l’empresa estatal Sepes i envaïr competències autonòmiques que, en el cas de Catalunya, ja gestiona l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

“Ens sembla que aquest pla hauria de servir per coordinar i donar suport a les autonomies, i no per substituir-les”, ha explicat la diputada, que també ha criticat el bloqueig al Congrés de la proposició de llei signada pel seu grup, Sumar, Bildu, Podem i BNG, per regular el lloguer de temporada i d’habitacions.

En el torn de Junts, Marta Madrenas ha admès que la iniciativa d’Isabel Rodríguez té una filosofia “encertada”, en entendre que cal construir més habitatge per resoldre la manca d’oferta al sector, però ha recordat al PSOE que el repte “no és fer grans anuncis, sinó complir-los”.

Junts diu que els anuncis s’han de complir

Tot seguit, la diputada del partit independentista ha retret a la ministra que tant ella com Pedro Sánchez i el president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa, fan anuncis de creació de nous habitatges amb xifres “estratosfèriques” que, al seu parer, “són mentida i no es podran complir”.

Per part del PNB, Maribel Vaquero ha començat la seva intervenció criticant la Llei d’Habitatge aprovada el 2023, que el partit basc sempre ha rebutjat per considerar que envaeix competències i genera inseguretat jurídica, especialment per al petit arrendador.

Pel que fa al Pla Estatal d’Habitatge, la portaveu del PNB al Congrés ha dit que en línies generals comparteix el plantejament del Govern, però ha demanat que hi hagi una governança col·laborativa de totes les administracions i agents implicats, inclosa la ciutadania.

Podem pregunta pels habitatges promesos per Sánchez

El portaveu de Podem, Javier Sánchez Serna, ha denunciat que l’habitatge continua sent “el principal problema” per a les famílies espanyoles, i que el Govern ha adoptat l’estratègia d’“anar fent una sèrie d’anuncis amb l’esperança que sembli que es fa alguna cosa”.

Sánchez Serna ha recordat que, el maig del 2023, durant la campanya electoral de les autonòmiques, Pedro Sánchez va prometre 184.000 habitatges de lloguer social, una xifra que en la campanya de les generals va pujar fins a 200.000 cases. “Senyora ministra, quants habitatges s’han construït i quants s’han lliurat?”, ha preguntat.

Per la seva banda, la diputada de Compromís integrada al Grup Mixt, Àgueda Micó, ha instat la ministra a controlar els preus de l’habitatge i multiplicar el parc públic, que de moment se situa en un 3,4%.

I la diputada de Coalició Canària, Cristina Valido, ha advertit la representant del Govern que ha de tenir en compte les peculiaritats de les illes a l’hora de construir nous immobles.

PP i Vox carreguen contra el Govern

Així mateix, el portaveu d’Habitatge del PP al Congrés, Sergio Sayas, ha retret a la ministra els seus anuncis de “cartó pedra” i de “tòmbola”, alhora que ha denunciat la “inseguretat jurídica” que ha generat la Llei d’Habitatge, que segons els seus càlculs ha expulsat del mercat de lloguer 120.000 pisos.

El seu homòleg de Vox, Carlos Hernández Quero, ha criticat Rodríguez per viure en “l’etern dia de la marmota” en matèria d’habitatge, i ha retret que, tenint en compte les promeses fetes des del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, el PSOE “deu a Espanya dos milions de cases”.

L’únic portaveu que ha recolzat obertament la ministra ha estat Ignasi Conesa, del PSOE, qui ha dit estar “content” amb els anuncis del ministeri i ha reconegut l’“ingent esforç” que s’ha fet perquè el parc públic passi del 2,2% al 3,5%.