Felipe González sobre la seva negativa a l'eliminació de la cúpula d'ETA: va poder salvar entre "50 i 60 vides"

L'expresident del Govern Felipe González ha compartit una confessió històrica sobre la lluita contra el terrorisme d'ETA: avui dia, encara dubte si va prendre la decisió correcta al no ordenar la voladura i eliminació de la cúpula de la banda terrorista.

En el documental de Movistar 'L'última crida', González relata que, entre 1989 i 1990, va ser informat que els dirigents d'ETA estaven "perfectament localitzats i situats" en una casa en el sud de França, "planificant els atemptats", i que podien ser "eliminats".

L'expresident, que va estar en La Moncloa entre 1982 i 1996, assegura que va dubtar i finalment va rebutjar intervenir a causa de les greus implicacions polítiques i la violació de la sobirania que suposaria un acte d'aquest tipus en territori estranger.

"33 anys després torno a pensar-ho i torno a tenir dubtes de si ho vaig fer bé o malament", ha declarat González.

El exsecretario general del PSOE admet que en aquell moment va considerar que la intervenció podria haver salvat "50 o 60 vides", en un període de gran activitat terrorista. González afegeix que "La gent no em perdona que ho dubtés, fins i tot alguns companys", encara que l'única opció sobre la taula, fora de territori espanyol i amb una col·laboració francesa "molt escassa", era la de "volar-los a tots junts".

"La gent no em perdona que ho dubtés, fins i tot alguns companys", apunta González sobre el seu dilema moral en un dels moments més tibants de la lluita antiterrorista.