La Fiscalia rebutja que Santos Cerdán incorregués en fals testimoniatge en la comissió pel cas Koldo
El Ministeri Públic es va oposar a la querella de Fes-te Sentir, argumentant que el delicte de fals testimoniatge exigeix "alteracions substancials de la veritat" sobre "fets determinants", i no "meres reticències"
La recerca per presumpte fals testimoniatge contra el exsecretario d'Organització del PSOE, Santos Cerdán, ha generat una fractura de criteri en l'àmbit judicial. La Fiscalia es va oposar de manera rotunda a l'admissió a tràmit de la querella presentada per l'associació Fes-te Sentir, que finalment va ser acceptada pel Jutjat d'Instrucció número 24 de Madrid.
El Ministeri Públic va argumentar en el seu informe que perquè es configuri el delicte de fals testimoniatge (recollit en l'article 502.3 del Codi Penal), han d'existir "alteracions substancials de la veritat" que incideixin sobre "fets determinants", i no meres "reticències o inexactituds".
La fiscal va criticar que es pretengui establir "un deure penal de veracitat que no té parangó amb cap altre establert" en la llei, sostenint que atribuir el delicte de fals testimoniatge en aquestes circumstàncies "atenta contra el principi d'intervenció mínima del dret penal".
Una "construcció valorativa" sense rellevància típica
L'argument de la jutgessa instructora per a admetre la querella es va basar en els indicis d'una "desviació clara" entre el que va declarar Cerdán en la compareixença del 30 d'abril de 2024 i la "realitat material" coneguda posteriorment, especialment a través de l'informe de la UCO.
No obstant això, la Fiscalia va rebatre que declaracions de Cerdán com dir que només va veure a Koldo García en dues ocasions o que mai es va reunir amb Víctor de Aldama "manca de tota rellevància típica". Per al Ministeri Públic, aquestes respostes no buscaven obtenir informació sobre un fet objectiu, sinó sobre "una construcció valorativa dels fets", la qual cosa "en si mateix, no és faltar a la veritat".
A més, la Fiscalia sosté que les declaracions de Cerdán sobre la seva relació amb Koldo o Aldama "no posseeixen transcendència jurídica" respecte a l'objecte de recerca del Senat: la contractació pública de material sanitari durant la pandèmia.
El Ministeri Públic es recolza en jurisprudència, citant un acte del Tribunal Suprem que ja va rebutjar una querella similar contra l'exdiputada del PP Alicia Sánchez Camacho per fals testimoniatge en una comissió parlamentària.
Malgrat el rebuig de la Fiscalia, la jutgessa de Madrid manté la recerca, al·ludint al fet que l'informe de la UCO que li va imputar per presumpte repartiment de mossegades amb Koldo García i José Luis Ábalos evidència que Cerdán "hauria faltat substancialment a la veritat". Cerdán es troba actualment a la presó preventiva per ordre del Tribunal Suprem.
Escriu el teu comentari