Cap a l'oficialitat del català: Espanya i Alemanya obren negociacions bilaterals

Espanya i Alemanya han anunciat aquest divendres l'obertura d'un diàleg bilateral amb l'objectiu de trobar una solució que permeti que les llengües cooficials espanyoles —català, basc i gallec— siguin reconegudes com a oficials a la Unió Europea, segons recull un comunicat conjunt al qual ha tingut accés Europa Press.

L'acord arriba en un context polític delicat, a penes un dia després que Junts anunciés la convocatòria d'una consulta als seus militants per a decidir si trenca relacions amb el PSOE, com a part de l'acord d'investidura de Pedro Sánchez.

"Els nostres dos governs han acordat avui obrir un diàleg per a donar resposta a la sol·licitud espanyola que les seves llengües cooficials siguin reconegudes a la UE de manera acceptable per a tots els Estats membres", assenyala el comunicat. Així mateix, afegeix que aquesta incorporació és “una part essencial de la identitat nacional plurilingüe d'Espanya” i que Espanya presentarà un text per a debat i decisió dels 27 Estats membres en una futura reunió del Consell d'Assumptes Generals.

El diàleg començarà “al més aviat possible” i estarà liderat pels ministeris d'Afers exteriors de tots dos països. Des de Moncloa , fonts governamentals subratllen que “el Govern no ha deixat de mostrar la seva determinació per a avançar cap a l'oficialitat del català, basc i gallec” i qualifiquen l'acord amb Alemanya com un pas important per a aconseguir-lo.

Alemanya, el país més reticent

Fins ara, Alemanya encapçalava la llista de països reticents a reconèixer aquestes llengües, principalment per dubtes legals i financers. En l'última ocasió que es va discutir aquest assumpte en el Consell d'Assumptes Generals de la UE, el passat 18 de juliol, Alemanya va liderar un bloc de prop de deu Estats que van mostrar la seva oposició.

El debat va ser tibant: Fernando Sampedro, secretari d'Estat per a la UE, va defensar la proposta espanyola enfront de Gunther Krichbaum, ministre alemany per a Assumptes Europeus, que va advertir que seria necessària una reforma dels Tractats de la UE per a assegurar la base legal de l'oficialitat del català, basc i gallec.

Des de 2023, aquesta ha estat la setena vegada que Espanya presenta aquesta sol·licitud davant la UE, com a part de l'acord entre PSOE i Junts per a la investidura de Sánchez.

Ultimàtum de Junts

L'acord amb Alemanya es produeix en plena tensió entre el Govern i Junts, que han elevat el to i donat un ultimàtum al PSOE per a complir els acords d'investidura. Carles Puigdemont reunirà dilluns que ve a Perpinyà a l'executiva del partit, després de l'advertiment de la portaveu en el Congrés, Miriam Nogueras, que “cal començar a parlar de l'hora del canvi”.

Amb aquest moviment, el Govern busca complir un dels compromisos clau del seu acord amb Junts, mentre obre un camí de negociació amb Alemanya que podria marcar una fita històrica per a l'oficialitat del català, basc i gallec a la Unió Europea.