Espanya negocia amb Alemanya el seu suport a l'oficialitat del català a la UE

Espanya i Alemanya han acordat aquest divendres obrir un diàleg bilateral per arribar a una solució sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea, un dels acords entre el PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez.

“Els nostres dos governs han acordat avui obrir un diàleg amb l’objectiu de trobar una resposta a la sol·licitud espanyola que les seves llengües cooficials diferents del castellà siguin reconegudes com a oficials a la UE, d’una manera que sigui acceptable per a tots els estats membres.”

Així queda recollit en un comunicat conjunt d’Espanya i Alemanya, al qual ha tingut accés Europa Press, l’endemà que Junts anunciés la convocatòria d’una consulta a la seva militància per decidir si trenca relacions amb el PSOE.

“La incorporació d’aquestes llengües constitueix una part essencial de la identitat nacional plurilingüe d’Espanya”, continua el comunicat. “Per això hem decidit conjuntament iniciar converses bilaterals a partir de les quals Espanya presentarà un text per a debat i decisió dels 27 estats membres en una futura reunió del Consell d’Assumptes Generals”, afegeix.

Aquest diàleg començarà “al més aviat possible” i estarà a càrrec dels respectius ministeris d’Afers Exteriors, precisa el comunicat conjunt amb el govern de Friedrich Merz.

Des de la Moncloa, han reivindicat després de l’anunci que “el Govern no ha deixat de mostrar la seva determinació per avançar cap a l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec”. “El d’avui és un pas important per fer-ho possible”, han subratllat fonts governamentals.

Alemanya, al capdavant dels reticents

Alemanya era fins ara un dels països més reticents a incloure el català, l’eusquera i el gallec en el reglament lingüístic de la UE, un pas per al qual és necessària la unanimitat dels 27 estats membres.

De fet, en l’última ocasió que aquest assumpte es va discutir al Consell d’Assumptes Generals de la UE, el passat 18 de juliol, el país germànic va encapçalar el bloc d’una desena de països que va mostrar reticències a l’oficialitat del català i de la resta de llengües cooficials per les dubtes legals i financeres que els suscitava.

L’encarregat de defensar la proposta espanyola, el secretari d’Estat per a la UE, Fernando Sampedro, va mantenir un debat tens per moments, segons van indicar aleshores diverses fonts a Europa Press, amb el ministre d’Afers Europeus alemany, Gunther Krichbaum, que va defensar que seria necessària una reforma dels Tractats per assegurar la base legal de l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec.

En aquella ocasió Espanya va topar amb la negativa de la UE per setena vegada des que va posar aquest assumpte sobre la taula l’any 2023, després que el PSOE i Junts signessin un acord per a la investidura de Pedro Sánchez que incloïa aquesta condició.

Merz va proposar la intel·ligència artificial

El mes de setembre el tema va tornar a sorgir durant la visita oficial que el canceller alemany va fer a la Moncloa. Sánchez li va demanar suport i el seu homòleg es va mostrar comprensiu però va dir que “hauran de veure com es resol”.

L’alemany va apuntar, a més, a una possible solució basada en la intel·ligència artificial, conscient, però, que el desenvolupament d’aquesta tecnologia encara requeriria temps.

“Crec que a mitjà termini podria haver-hi una molt bona solució, perquè gràcies a la intel·ligència artificial ja no necessitarem intèrprets. Podrem entendre i parlar tots els idiomes de la Unió Europea, encara que encara passarà una mica de temps”, va sostenir Merz.

Ultimàtum de Junts

El Govern ha aconseguit aquest acord amb Alemanya la mateixa setmana que Junts ha elevat el to contra Sánchez i ha donat un ultimàtum a l’Executiu perquè avanci en els seus acords. Els de Carles Puigdemont han plantejat fins i tot celebrar una consulta a la militància per decidir si trenquen la relació amb els socialistes.

A més, l’expresident català reunirà dilluns vinent a Perpinyà (França) l’executiva del partit després que dimecres la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, elevés el to en assenyalar que “cal començar a parlar de l’hora del canvi”.