Cap de setmana de reflexió en Junts: la decisió que podria dinamitar la legislatura de Pedro Sánchez

L’expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, reunirà aquest dilluns la direcció del partit a Perpinyà (França) per decidir si trenquen definitivament amb el PSOE, una decisió que podria sotmetre’s a votació de la militància en els pròxims dies.

Segons l’ordre del dia de la trobada, que començarà a les 10 del matí i es preveu llarga, l’executiva farà balanç de l’acord de Brussel·les —que va permetre la investidura de Pedro Sánchez— i abordarà també les “accions a emprendre” de cara als pròxims mesos.

Va ser a l’agost quan Puigdemont ja va advertir que “a la tardor passarien coses” si el president del Govern no complia els compromisos adquirits. I dijous passat, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va elevar la pressió assegurant que “ha arribat l’hora del canvi” i que, si no ho feia el Govern, “ho farien ells”.

Malgrat l’enrenou que van provocar les seves paraules, l’Executiu va intentar restar importància a l’avís, assegurant que no se sentia amenaçat per Junts i que la frase era “un joc de paraules”.

Tot i això, el malestar dins la formació independentista és profund i prolongat. Junts considera que no hi ha hagut avenços ni en la Llei d’Amnistia —que encara no ha permès el retorn de Puigdemont— ni en altres reclamacions clau, com el reconeixement del català a Europa o la cessió de competències en immigració.

Cop sobre la taula davant la pèrdua de suport

El debat intern arriba en un moment de màxima tensió electoral per al partit. Segons una enquesta publicada a finals de setembre per La Vanguardia, Junts s’enfronta a una caiguda històrica: perdria 14 diputats, passant de 35 a 21, mentre que el PSC també baixaria de 42 a 36 escons.

El sondeig dibuixa una Catalunya fragmentada i ingovernable, amb un auge sense precedents de l’extrema dreta. La formació Aliança Catalana (ultradreta independentista) irrumpiria amb 19 escons, i Vox creixeria de 11 a 16, superant el PP, que cauria a 13.

En conjunt, les forces ultres sumarien 35 diputats, gairebé tants com el PSC, situant Catalunya en un escenari de polarització i volatilitat política.

Per a Junts, aquestes dades són un senyal d’alarma. Al partit reconeixen la necessitat de reafirmar la seva identitat i lideratge davant l’electorat independentista, que percep una dependència excessiva del PSOE.

Conseqüències nacionals

Una ruptura amb el PSOE tindria efectes devastadors sobre la governabilitat de l’Estat. Sense els set vots de Junts, Pedro Sánchez quedaria sense majoria absoluta i amb el Congrés bloquejat, incapaç d’aprovar noves lleis o pressupostos.

El president va advertir aquest cap de setmana que “una ruptura obriria la porta a la involució del PP i Vox”, apel·lant a la responsabilitat dels seus socis. Però a Junts, la consigna és clara: “si es decideix trencar, serà a fons”, segons fonts del partit.

El que hi ha sobre la taula és una consulta a la militància, com ja es va fer el 2022, quan Junts va decidir sortir del Govern de Pere Aragonès. Aleshores, el 55% de les bases va votar a favor.

El futur polític de Catalunya —i, per extensió, el de la legislatura de Pedro Sánchez— es decidirà en els pròxims dies, en un cap de setmana de reflexió que pot canviar el mapa polític espanyol.