Redondo qüestiona la Fiscalia per la gestió de les polseres i les diferències territorials en l’avortament

El debat sobre la protecció de les víctimes de violència de gènere i la garantia de drets reproductius ha assolit un nou nivell de tensió política. La ministra Ana Redondo aborda amb fermesa ambdós temes, assenyalant fallades institucionals i desigualtats territorials, alhora que reclama una intervenció més decidida per reforçar la seguretat tecnològica i social de les dones.

Polseres antiviolència masclista: alerta i controvèrsia

La ministra Redondo ha estat clara en criticar l’actuació de la Fiscalia General de l’Estat. Segons les seves paraules, “va ser poc prudent” emetre advertències sobre la suposada falta de dades en les polseres antiviolència, perquè en el moment d’elaborar la memòria no disposaven d’informació completa. Redondo subratlla que aquestes declaracions provoquen “falses polèmiques i idees que no es corresponen amb la realitat”.

El Ministeri d’Igualtat està duent a terme gestions per obtenir informació precisa de les fiscalies provincials i també ha sol·licitat les sentències rellevants al Poder Judicial. Tot i això, admet que “tampoc tenim resposta. I al Ministeri no ens consta cap sentència d’una persona alliberada o que no estigui complint el seu incompliment per algun fall tecnològic”.

Redondo emfatitza que, encara que “no hi ha una tecnologia infal·lible”, la combinació de millores tècniques i control públic és fonamental per garantir la seguretat de les víctimes, evitant que vulnerabilitats en el sistema siguin aprofitades.

El context d’aquesta polèmica se situa en un moment de creixent preocupació social per l’eficàcia dels dispositius de control. Associacions de víctimes i experts en violència de gènere alerten que qualsevol fallada tècnica pot tenir conseqüències greus, i la ministra ha volgut deixar clar que el seu departament està “molt a sobre” de la situació per protegir les dones afectades.

Avortament: desigualtats entre comunitats i necessitat de reglament

En relació amb la modificació constitucional destinada a blindar el dret a l’avortament, Redondo la defineix com a “un procediment complex”, que requereix un desenvolupament reglamentari detallat. Per això, s’ha constituït “un grup de treball amb Sanitat per desenvolupar el reglament de la llei del 2023, per incorporar a la cartera de serveis qüestions concretes i garantir l’exercici a tot el territori”.

La ministra denuncia que “hi ha diferències intolerables entre les pròpies comunitats del PP, de Galícia a altres com Madrid o Andalusia”. Aquestes disparitats dificulten l’accés equitatiu als drets reproductius i obliguen a un esforç coordinat del Govern per assegurar que la legislació s’apliqui de manera homogènia a tot l’Estat.

Segons Redondo, la intenció del reglament és garantir que totes les dones, independentment de la regió en què resideixin, puguin exercir plenament el seu dret a l’avortament en condicions de seguretat i protecció sanitària, evitant que la desigualtat territorial afecti la vida de les persones.

Llei abolicionista de prostitució: protecció i prevenció

Un altre dels fronts de la ministra és la lluita contra l’explotació sexual. Redondo es refereix al projecte de llei abolicionista de la prostitució, que preveu endurir les sancions per proxenetes i propietaris de locals que es lucrin amb aquestes pràctiques. A més, alerta sobre els desafiaments que planteja la prostitució en línia, vinculada a la pornografia i a l’accés de menors: “allà comença a haver-hi un problema enorme, relacionat amb la pornografia i amb el consum dels més joves”.

Pel que fa a plataformes com OnlyFans, Redondo reconeix que prohibir-les podria no ser la solució més eficaç. En canvi, defensa “treballar molt més amb les dones que s’incorporen enganyades i pensant que simplement és una forma de guanyar diners”, subratllant la importància d’oferir acompanyament, assessorament i protecció integral per a aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat.

La ministra emfatitza que la protecció de les víctimes no pot limitar-se a sancions punitives; també requereix polítiques públiques que combinin prevenció, educació, suport psicològic i supervisió tecnològica.

Impacte social i polític de les declaracions

Les afirmacions de Redondo tenen un fort pes polític i social. D’una banda, qüestionen la prudència d’un òrgan tan rellevant com la Fiscalia General de l’Estat i, d’altra, posen de relleu la necessitat de polítiques homogènies que garanteixin drets fonamentals com la seguretat personal i la llibertat reproductiva.

A més, la seva intervenció arriba en un moment de debat públic intens sobre l’eficàcia de les polseres antiviolència, la coordinació entre administracions i la igualtat de drets entre comunitats autònomes. La ministra posiciona el Ministeri d’Igualtat com a actor central en la supervisió i millora d’aquests sistemes, reclamant un lideratge actiu davant possibles negligències institucionals.