Junts i el seu esgotament amb el PSOE: fi de la treva Puigdemont-Sánchez?

Amb la proximitat del cim convocat per Carles Puigdemont a Perpinyà , Junts per Catalunya s'enfronta a un moment crucial en la seva relació amb el #PSOE i el seu suport a l'actual Govern dels socialistes. La cita és clau per a abordar la ruptura després de gairebé dos anys amb Pedro Sánchez en el poder gràcies als vots de la dreta catalana. Un suport que va arribar condicionat per uns pactes, els incompliments dels quals, segons els líders de Junts , han esgotat la paciència del partit. En aquest sentit, l'acord original que van signar a Brussel·les en 2023, en el qual es comprometrien a l'amnistia i a la volta de Puigdemont , no ha estat complert.

L'esgotament d'un pacte sofert

Des del principi, l'acord entre Junts i el #PSOE va ser complex, amb promeses crucials per als catalans, com l'amnistia i el traspàs de competències en matèria d'immigració o mesures contra l'ocupació . Malgrat els avanços parcials en certes mesures, Junts considera que han passat ja dos anys sense resultats concrets i sense el més important, el retorn de Puigdemont a Catalunya . El líder de Junts ha deixat clar que els marges dels socialistes per a complir amb els compromisos s'han esgotat. És per això motiu que se celebra aquest cim de Junts , per a veure si trenquen del tot amb el #PSOE o si mantenen, de manera latent, el suport a l'actual Govern.

Posicions dispars dins de Junts

Dins de Junts , encara que la direcció i el nucli dur del partit està decidida a trencar amb Sánchez, existeixen diferències en la forma en què s'hauria de materialitzar aquesta ruptura. Un sector menys contundent, encapçalat per Jordi Turull, defensaria una postura més pragmàtica. Aquest grup proposa que la ruptura no sigui total, sinó que Junts simplement deixi de recolzar al #PSOE en el Congrés, evidenciant la solitud parlamentària del Govern però sense precipitar la seva caiguda mitjançant una ruptura oficial o fins i tot una moció de censura.

No obstant això, diversos dels alcaldes de Junts , Puigdemont i Míriam Nogueras, 'la Capitana', advoquen per una ruptura taxativa i completa, sense preocupar per les conseqüències per a l'Executiu de Sánchez . Aquesta postura s'alinea amb la idea que no hi ha volta enrere amb el #PSOE i que Junts ha de seguir el seu propi camí sense mirar enrere, després de veure com Sánchez no ha complert amb el promès.

La pressió de la ultradreta i les enquestes

Un dilema clau que es planteja dins de Junts és com la ruptura amb el #PSOE podria facilitar l'arribada d'una aliança entre #PP i Vox. Aquesta preocupació ha estat aixecada en privat per algunes veus del partit, però no és alguna cosa que freni la decisió de Puigdemont . De fet, el creixement de la ultradreta independentista, representada per Aliança Catalana, està empenyent a Junts a una postura més contundent, en la qual es veuen obligats a separar d'un #PSOE que no ha complert amb les seves promeses. Malgrat les enquestes que reflecteixen cert suport a Sánchez , la sensació en Junts és que la situació a Catalunya ha canviat, i que els votants de Junts podrien estar buscant una alternativa més alineada amb un discurs més radical.

Un canvi de rumb en Junts

Junts ha adoptat un discurs que s'allunya de l'eix tradicional esquerra-dreta, alguna cosa que els diferencia d'altres formacions independentistes com Esquerra Republicana. En aquest context, han criticat durament al Govern de Sánchez per bloquejar iniciatives clau, com la llei d'amnistia o el traspàs de competències en immigració, i han assenyalat que el #PSOE ha preferit centrar altres temes, com l'ocupació o el debat sobre la bandera de Palestina, en lloc d'abordar el que realment els preocupa els catalans, segons les tesis de Junts .

L'estratègia de Junts , segons el seu portaveu Míriam Nogueras, és prioritzar els interessos de Catalunya per sobre de les lleialtats ideològiques. En aquest sentit, s'han mostrat especialment crítics amb el Govern de Sánchez per no complir amb les condicions pactades, com el reconeixement del català a la Unió Europea i la descentralització de competències clau. No obstant això, el #PSOE es defensa afirmant que, encara que alguns temes encara estan en procés, la voluntat de complir amb els acords està intacta.

Una ruptura que inquieta a la dreta, però no la mobilitza

Encara que la ruptura entre Junts i el PSOE podria obrir la porta a una caiguda del Govern de Pedro Sánchez i, amb això, a unes eleccions anticipades que beneficiarien a la dreta espanyola, la reacció de Vox ha estat més cautelosa de l'esperat. El seu líder, Santiago Abascal, ha descartat donar suport a una moció de censura en aquest moment, qualificant-la com una “operació de propaganda dels separatistes”. A pesar que Vox ha estat l'únic partit a presentar dues mocions de censura contra Sánchez en solitari, Abascal considera que l'actual debat està contaminat per interessos tàctics de Junts i altres actors independentistes que, segons ell, busquen “fer xantatge a l'Estat” per a obtenir concessions. Vox manté la seva disposició a recolzar una moció sol si aquesta és “instrumental” i amb l'objectiu clar de convocar eleccions immediates, independentment de si la lidera el PP o no. En aquest sentit, Abascal ha advertit que no contribuirà al que considera una maniobra de Puigdemont per a desviar l'atenció de la política migratòria a Catalunya. Per tant, encara que la ruptura entre Junts i el PSOE podria beneficiar electoralment a PP i Vox, no sembla que vagi a traduir en una acció parlamentària immediata per part de la dreta, almenys mentre el protagonisme el mantinguin els partits independentistes.

La clau a Catalunya

Més enllà del Parlament, on Junts ja exerceix com a oposició al PSC, un dels focus més sensibles davant una possible ruptura entre totes dues formacions es troba en els consells comarcals. Junts lidera actualment 15 d'aquests òrgans supramunicipals, i en diversos d'ells ha pactat amb el PSC per a garantir la governabilitat després de les eleccions municipals de 2023. 

Aquests acords han permès gestionar competències clau com el transport escolar, els serveis socials, la recollida de residus o la promoció cultural en comarques senceres. Una ruptura política a nivell estatal podria tenir efectes col·laterals en aquests espais, provocant bloquejos institucionals, mocions de censura o governs en minoria. 

A més, la pèrdua d'interlocució fluida entre Junts i el PSC posaria en risc l'execució de projectes compartits i la captació de fons estatals o europeus, especialment en comarques on la cooperació entre partits ha estat essencial per a sostenir serveis bàsics. En aquest escenari, Junts es veuria obligat a buscar noves aliances, probablement amb ERC o amb partits locals, per a mantenir el control territorial, la qual cosa podria fragmentar encara més el mapa polític català a nivell comarcal.

Així doncs, caldrà veure quina és la decisió de Junts , que sap que trencar amb Sánchez és una opció molt interessant a l'hora d'evitar que Aliança els mengi terreny a Catalunya , però, al seu torn, aquesta ruptura pot acabar portant a PP i Vox al poder, la qual cosa deixaria molt tocades, i gairebé enfonsades, la majoria de les aspiracions dels independentistes catalans.