El Suprem rebutja eximir al fiscal general de fiança i confirma la de 75.000 euros

El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs en què el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, demanava que se l’eximís de prestar fiança de cara al judici que començarà la setmana vinent contra ell per la presumpta filtració sobre Alberto González Amador —el company sentimental de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso—, confirmant així la fiança de 75.000 euros que finalment va fixar el magistrat instructor, Ángel Hurtado.

La Sala d’Apel·lació desestima així la impugnació de l’Advocacia de l’Estat, que defensa García Ortiz, en què va al·legar que el cap del Ministeri Públic està legalment exempt de prestar fiança, com tots els que “actuen en nom de l’Estat”.

La defensa va al·ludir a la dispensa recollida a l’article 12 de la Llei d’Assistència Jurídica a l’Estat i Institucions Públiques, segons la qual “l’Estat i els seus organismes autònoms, així com (...) els òrgans constitucionals, estaran exempts de l’obligació de constituir dipòsits, caucions, consignacions o qualsevol altre tipus de garantia previst a les lleis”.

Els Serveis Jurídics de l’Estat van assegurar que “aquesta exempció de dipòsits i caucions s’aplica de manera habitual en la pràctica judicial pels jutjats d’instrucció per eximir funcionaris —especialment els membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat— defensats per l’Advocacia de l’Estat, de l’obligació de prestar fiança” en causes penals per “actuacions desenvolupades en l’exercici legítim de les seves funcions”.

La Sala aclareix que el Ministeri Fiscal és un “òrgan de rellevància constitucional”, “fet que no és igual al concepte d’‘òrgan constitucional’ que utilitza l’article 12 esmentat, reservat als òrgans creats i regulats a la Constitució i considerats essencials en la configuració de l’Estat, com les Corts Generals, el Govern, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional, el Rei o el Tribunal de Comptes”.

A això, els magistrats hi afegeixen que aquest precepte s’ha d’interpretar en relació amb els del Codi Penal, que distingeixen entre la responsabilitat civil de l’Estat i la responsabilitat de les seves autoritats, essent possibles ambdues.

Amb tot, resolen que la interpretació de l’article esmentat “no pot conduir a estendre l’eficàcia de l’exempció a les autoritats o funcionaris públics que s’integren en els diferents òrgans de l’Estat i contra els quals se segueixi un procediment penal per la seva actuació personal en l’exercici de les seves funcions”.

Així, sostenen que “aquests darrers tenen una responsabilitat civil directa i han de respondre amb el seu propi patrimoni, per la qual cosa és del tot coherent que la responsabilitat que pugui declarar-se a la sentència sigui objecte de mesures cautelars com la prestació de fiança”.

A més, la defensa va argumentar que, atès que “l’acusació particular ha sol·licitat la corresponent indemnització de danys i perjudicis contra l’acusat però ha renunciat expressament que es declari la responsabilitat civil de l’Estat”, “no s’hauria de fixar cap fiança”.

En un dels seus escrits, González Amador va exposar que no havia reclamat responsabilitat civil subsidiària a l’Estat, és a dir, per al cas que el fiscal general no la cobris, “sota la convicció que el conjunt dels espanyols” no han de “respondre patrimonialment de cap manera (...) de les actuacions delictives protagonitzades per García Ortiz”.

La Sala també rebutja en aquest punt les tesis de l’Advocacia de l’Estat, explicant que “s’exigeix la fiança per garantir la responsabilitat civil directa de l’acusat, que ha estat expressament sol·licitada per l’acusació particular, de manera que la renúncia a la indemnització de l’Estat i els efectes que aquesta pugui tenir en cap cas no afectarien la responsabilitat civil directa”.

Veu “factible” un “impacte psicològic” indemnitzable

Avalen igualment els 75.000 euros assenyalats per Hurtado, en considerar que cobreixen “els possibles danys morals causats al perjudicat per la publicació de la informació de les comunicacions entre la defensa i el Ministeri Fiscal amb l’objectiu d’arribar a una conformitat, que va fer que se’l tingués públicament per delinqüent confés”.

“Es va considerar que els danys morals podrien situar-se entorn dels 50.000 euros, als quals caldria afegir possibles interessos legals i l’import de les costes processals”, detallen els magistrats.

Així mateix, especifiquen que es va tenir en compte el “criteri quantitatiu” que “la fiança no podrà ser inferior al terç de l’import probable de les responsabilitats pecuniàries, havent-se fixat una quantitat que està fins i tot per sota del terç de la quantitat reclamada per l’acusació particular, xifrada en 300.000 euros”.

El Suprem respon, en concret, a “l’al·legació que no es pot apreciar l’existència de danys morals” en González Amador “per les actuacions de tercers”, indicant que sí podrien apreciar-se.

“El dany moral ve representat per l’impacte o el sofriment psíquic que en la víctima ocasiona la comissió del delicte, i és factible que la revelació de la informació reservada que no hauria de ser coneguda públicament hagi pogut tenir un impacte psicològic negatiu en la víctima, susceptible de compensació econòmica”, afirma.

El Suprem també diferencia aquesta causa penal del pronunciament del mateix TS en desestimar la demanda civil de l’empresari contra la vicepresidenta del Govern i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en què li demanava 40.000 euros per haver-lo anomenat “delinqüent confés”.

Finalment, descarta que els 75.000 euros acordats siguin una quantitat desproporcionada, recordant que “el càlcul del dany moral és d’una extraordinària dificultat i no és susceptible de reconduir-lo a criteris matemàtics, de manera que està sotmès a la discrecionalitat del tribunal, que haurà de justificar-ne l’existència i la intensitat o rellevància per quantificar-ne la valoració econòmica i no incórrer en arbitrarietat”.

El jutge va rebaixar la fiança a la meitat

Hurtado va imposar al fiscal general una fiança de 150.000 euros que posteriorment va rebaixar a 75.000 euros després d’adonar-se que havia comès un error en el càlcul perquè en la primera quantitat hi incloïa la possible multa, cosa que la doctrina constitucional no permet perquè suposaria anticipar una eventual sentència condemnatòria.

El magistrat va rebaixar la fiança just un dia després que García Ortiz aportés part del seu patrimoni per cobrir els 150.000 euros inicials, ja que no disposava d’aquella quantitat en efectiu.

Per la seva banda, l’acusació particular que exerceix González Amador va recórrer la primera fiança sol·licitant elevar-la a 300.000 euros, en considerar que pateix un dany moral constant perquè es refereixen a ell com a “delinqüent” o “defraudador confés” a causa del “relat” generat pel fiscal general. Finalment, va desistir davant la “garantia” del seu patrimoni.