VÍDEO | Testimonis desgarradors dels familiars al funeral de la DANA: "Va ser culpa de qui omet el seu deure"

El funeral d'Estat per les 237 víctimes de la DANA ha deixat moments de gran emoció gràcies als testimoniatges de familiars que han compartit les seves històries personals i esquinçadores. Entre ells destaquen Naiara Chuliá Beitia, Andrea Ferrari Canut i Virginia Ortiz Riquelme, els qui han convertit les seves paraules en un homenatge viu als qui van perdre la vida fa un any.

Naiara Chuliá, que va perdre al seu marit Slim al no poder arribar a casa després de sortir del treball a Bétera, va començar el seu discurs dient: “Avui em donen aquest altaveu per a contar la teva història, la d'un lluitador incansable que es va anar del seu Tunísia natal per a perseguir els seus somnis”. Va relatar els moments compartits com a família i va recordar com la setmana anterior a la tragèdia pintaven junts la seva casa: “Sóc tan feliç que em fa por, però no t'ho vaig dir”. Va confessar guardar records físics del seu marit, com un tros de merenga que ell va fer i que no ha pogut tirar. “Si hagués sabut que era la nostra última conversa, t'hagués dit tantes coses…”, va afegir, referir al comiat davant els seus fills. “El moment més dur de la meva vida va ser dir-los que no tornaries. Per ells segueixo endavant”, va concloure, abans d'enviar un missatge als qui han perdut més d'un familiar: “Mai moriran perquè viuen en nosaltres”.

Andrea Ferrari Canut, que va perdre a la seva mare Eva, va agrair la labor de voluntaris, sanitaris i forces de seguretat que van ajudar en aquells dies crítics. “Parlar de la meva mare és parlar de llum i amor en estat pur. La persona amb més lluentor i energia radiant”, va expressar emocionada. Va destacar la solidaritat de veïns i voluntaris: “Enmig del caos, la humanitat continua existint”. Va subratllar la importància de les associacions de víctimes per a canalitzar el dolor dels familiars i va tancar afirmant que la seva mare continua guiant-la: “No és un acte de record, sinó un acte que ens ajuda a viure amb la força amb la qual ells van viure”.

Finalment, Virginia Ortiz Riquelme, familiar d'un dels sis morts en Letur, Albacete, va tancar els discursos recordant el tràngol “que va canviar el nostre cor per sempre”. Va agrair als professionals que van buscar als morts, alguna cosa que els va donar “pau”, i va destacar la solidaritat dels voluntaris que van venir “amb el que tenien”, considerant-los un “exemple de solidaritat” que ha de mantenir perquè “hem de seguir units”. Ortiz va subratllar que la DANA “no va ser culpa d'una catàstrofe natural, sinó de qui omet el seu deure. No hem de deixar el rumb de la societat a qui ens allunyi de la pau”.