El PNB veu "molt difícil estètica i políticament" esgotar la legislatura

El president de l’EBB del PNB, Aitor Esteban, veu “molt difícil, estèticament i políticament”, esgotar la legislatura estatal i creu que serà “decisiu” el primer semestre de 2026 per saber si és possible la continuïtat del Govern.

A més, ha afirmat que “hi ha més soroll que nous” en les relacions entre el PNB i el PSE-EE, que són bones, i considera que pot influir-hi la voluntat dels socialistes de marcar posicions davant la inestabilitat de l’Executiu central i el “so de tambors electorals, encara que siguin llunyans”.

En una entrevista a ETB, Esteban ha assenyalat que el pas que ha fet ara Junts, d’anunciar que presentarà esmenes a la totalitat a totes les lleis que presenti l’Executiu, “estava cantat, un cop van anunciar que s’hi oposarien i intentarien bloquejar-ho tot”. “No crec que hagi canviat res d’una setmana ençà”, ha afegit.

El dirigent jeltzale ha recordat que ja havia dit, abans que la formació de Carles Puigdemont fes aquest moviment, “que ja s’estava produint de facto una majoria negativa contínua al Parlament, i que, en aquesta situació, sense pressupostos, era molt difícil arribar fins a l’any 2027, fins a l’any electoral”.

“Bé, tot és possible si t’hi entossudeixes, però estèticament i políticament em resulta molt difícil de veure-ho. Crec que el primer semestre de l’any vinent serà decisiu, i que llavors veurem moltes coses, però, sincerament, esgotar una legislatura de quatre anys sense pressupostos... caldrà reescriure els manuals de Dret Constitucional”, ha indicat.

Transferències

Esteban també s’ha referit al traspàs de competències a Euskadi i al document amb deu propostes de transferències que el Govern Basc va enviar a l’octubre al Govern de l’Estat, sobre el qual el secretari general del PSE-EE, Eneko Andueza, va dir que no s’havia consensuat amb els socialistes i que era “de part”.

El president de l’EBB s’ha mostrat “sorprès” per aquestes declaracions d’Andueza, ja que “hi ha hagut governs de coalició en aquest país, i això sempre ho ha portat el Departament de Presidència, o com es digui en cada moment”, que actualment correspon a la consellera de Governança, Administració Digital i Autogovern, Maria Ubarretxena.

“A mesura que s’acosta la negociació, hi entren els departaments per concretar els temes més de detall. Això sempre ha estat així, però tampoc he vist que s’hagin especificat o detallat quines són les divergències, perquè sí que hi ha un llistat acceptat pel Govern espanyol i, evidentment, pel Parlament Basc i per ambdós partits, de quines són les competències. També hi ha una fitxa de què hauria d’abastar això, i després es va polint”, ha precisat.

En tot cas, ha insistit que el líder dels socialistes bascos no ha concretat “exactament” on rauen les seves diferències, més enllà de la que fa referència al fet que el Port de Pasaia sigui desclassificat com d’interès general per passar a ser de titularitat exclusiva del Govern Basc, cosa que rebutja el PSE-EE.

Aitor Esteban ha subratllat que es tracta “estrictament del traspàs del port”, que és un acord del Consell de Ministres, però “no és una transferència de compliment del text estatutari”.

“Més soroll que nous”

Al seu parer, en les relacions entre el PNB i el PSE-EE “hi ha més soroll que nous, sincerament”. “Entenc també que potser, precisament per la possible inestabilitat del Govern central, hi hagi so de tambors electorals, encara que siguin llunyans, i la gent estigui marcant posicions.”

“Però la relació és bona, la relació dins del govern és bona, i també la relació entre partits ho és. Som partits diferents i tenim diferències en la percepció d’alguns temes, evidentment”, ha admès.

Otegi

El president de l’EBB ha desmentit que hi hagi hagut cap acord amb el PP per elegir com a Ararteko Mikel Mancisidor, candidatura proposada pel PNB i el PSE-EE, després que ahir el líder d’EH Bildu, Arnaldo Otegi, afirmés que podria haver-hi la temptació d’excloure la seva formació dels acords.

Aitor Esteban ha insistit que el PNB “no ha arribat a cap acord amb el Partit Popular”, tampoc per designar el proper Ararteko. “Feijóo va ser qui es va ficar sol a la piscina dient en plena campanya electoral que votaria a tot arreu on pogués per evitar que hi hagués alcaldes de Bildu”, ha recordat.

Segons la seva opinió, “això li anirà bé com a relat” a EH Bildu per justificar no votar Mancisidor, a qui el PP ha assegurat que donarà suport, i ha recordat que el candidat “té un currículum magnífic i, sobretot, en matèria de defensa dels drets humans”.

“No hi ha hagut cap acord. Hem pensat que era una persona adequada, difícil d’argumentar en contra. Hi va haver un acord entre el PNB i el PSE-EE i, després, el PP va dir que d’acord, que votaria a favor”, ha explicat.

Estatus

Pel que fa al nou estatus o nou Estatut, del qual estan parlant el PNB, EH Bildu i el PSE-EE, ha dit que les tres formacions intenten mantenir la discreció sobre aquesta qüestió. “Hi estem treballant i punt. No aprofundiré en aquest tema, perquè és el que hem acordat entre els tres”, ha insistit.

A més, ha precisat que manté una relació “propera” amb Eneko Andueza, amb qui parla cada dos dies, i també amb Arkaitz (Rodríguez), d’EH Bildu, amb qui s’intercanvia missatges “cada dos per tres”.

D’altra banda, Aitor Esteban s’ha referit al fet que el president de la República Federal d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, visiti la localitat biscaïna de Gernika el proper 28 de novembre en homenatge a les víctimes del bombardeig a la població civil per part de la Legió Còndor alemanya i l’aviació italiana el 26 d’abril de 1937.

“És un gest important per part de la presidència alemanya. Segurament es podria haver fet abans, però que hagi pres la iniciativa ell mateix, com ho ha fet en aquest cas, és significatiu”, ha valorat.

Així mateix, ha destacat que estem en un mes d’aniversaris i ha assenyalat que “també hi ha altres coses que es podrien fer”, com l’“aniversari rodó de la Marxa Verda, el Sàhara”, i ha subratllat que la Llei de Secrets Oficials continua bloquejada.

“El rei emèrit ha escrit unes memòries. En comptes que sigui ell qui expliqui la seva història, estaria bé poder veure els arxius, i també seria positiu obrir els arxius del cas Zabalza”, ha afirmat, anunciant que registraran una nova iniciativa al Congrés dels Diputats sobre aquest tema.

Pel que fa a les memòries de Joan Carles I, ha dit que ofereixen una versió pròpia de la història, “sense gaires filtres”, la qual cosa reflecteix “la mesura del sentit de la realitat que té”. Ha afegit que no els ha prestat gaire atenció i només ha vist els extractes publicats, i ha comentat que res no li ha cridat especialment l’atenció. “Bé, que segons ell tenia menys relacions extramatrimonials de les que es deia. Potser això m’ha cridat una mica l’atenció”, ha bromejat.