Mazón es renta les mans: culpa a tots menys a si mateix pel caos del ES-Alert en la DANA

El president de la Generalitat en funcions, Carlos Mazón, ha comparegut aquest dimarts davant la comissió d’investigació de Les Corts per la DANA del 29 d’octubre de 2024, que va deixar 229 morts a la província de València. Fiel al seu estil, ho ha fet culpant tothom menys ell mateix: ni el Govern central, ni l’Aemet, ni la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) s’han lliurat del seu discurs defensiu.

Mazón ha assegurat que “ningú li va demanar permís” per enviar el missatge d’emergència ES-Alert, que va arribar a les poblacions afectades a les 20:11 hores, quan ja era massa tard.

“Qui en el seu sano judici podria estar en contra d’alertar la població?”, s’ha preguntat, insistint que el retard en l’alerta no va ser culpa del seu Consell, sinó que “el Cecopi ignorava que hi havia un problema a la zona fins que ja era massa tard”.

Una explicació que, lluny de calmar els ànims, ha encès encara més les associacions de víctimes, concentrades a les portes de Les Corts durant la seva intervenció.

“Mazón a presó”: clam de les víctimes davant Les Corts

Mentre el líder del PPCV parlava a l’interior, desenes de familiars de les víctimes es manifestaven fora amb crits de “Mazón a presó”, “Consell dimissió” o “No són morts, són assassinats”.

Amb pancartes on es llegia “Inepte i criminal” o “20.11. Ni oblit ni perdó”, les associacions denunciaven que Mazón continua amagant-se darrere el seu acta de diputat per evitar declarar davant la jutgessa d’instrucció de Catarroja, que investiga la tragèdia.

Toñi García, vídua i mare de dues víctimes de Benetússer, va reprotxar:

“Si tingués dignitat, aniria a declarar i no es refugiaría en el seu escó. Diu que no té res a amagar, però no dona la cara on cal.”

Des de l’Associació de Víctimes Mortals Dana 29-O, la seva presidenta, Rosa Álvarez, va afegir:

“No s’ha anat, l’han fet marxar. Les famílies i el poble valencià l’han forçat a dimitir. Però no n’hi ha prou: ha de deixar de ser diputat i posar-se a disposició judicial. És el màxim responsable de les morts juntament amb Salomé Pradas”.

Una compareixença marcada pel reprotxe i la indignació

Durant la seva intervenció, Mazón va insistir que el seu Govern “va assumir responsabilitats polítiques”, destacant la seva pròpia dimissió com a mostra. Tanmateix, el seu to va tornar a centrar-se en repartir culpes cap enfora, al·legant la “falta d’informació” dels organismes estatals i exigint “explicacions al Govern”.

Per a les víctimes, la compareixença va ser un “paripé”.

Mariló Gradolí, portaveu de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre, va denunciar:

“Aquesta comissió està feta a mida, on ha de parlar és davant la jutgessa, no aquí.”

A les portes del Parlament valencià, un altaveu retransmetia en directe la compareixença. Cada cop que Mazón intentava justificar-se, els manifestants responien amb xiulets, abucheos i crits de “mentida, mentida” i “vergonya”.

“Reparteix culpes a tots: al Govern, a l’Aemet i fins i tot als morts”

Les associacions de víctimes tenen clar que Mazón intenta construir un relat per exculpar-se.

“Com sempre —va ironitzar Álvarez—, dirà que la culpa és de Pedro Sánchez, de l’Aemet, de la CHJ, dels familiars… fins i tot dels morts. De tothom menys d’ell.”

Les famílies exigeixen que l’expresident renunciï al seu acta de diputat i declari com a investigat al jutjat de Catarroja, que ja ha requerit el seu testimoni en dues ocasions.

“No és president des del 29 d’octubre. Ojalà mai ho hagués estat, perquè els nostres familiars serien vius”, va sentenciar la portaveu de les víctimes.

Mazón, cada cop més acorralat

Amb la seva compareixença, Mazón intentava tancar la seva etapa política després de dimitir la setmana passada, però el que ha aconseguit és obrir encara més ferides.

Mentre es victimitza davant dels micròfons de Les Corts, el clam fora de l’hemicicle creix: les famílies l’acusen de negligència, de mentir i de convertir la tragèdia del 29-O en un exercici d’autodefensa política.

El missatge que va ressonar al carrer va ser un de sol:

“Ni oblit ni perdó.”