El fill de Pablo Escobar està a Barcelona: "Prefereixo morir abans que repetir el llegat del meu pare"

El fill del narcotraficant Pablo Escobar, l’arquitecte Juan Pablo Escobar, ha insistit aquest dimecres a Barcelona en la importància de no glorificar el narcotràfic i ha assegurat que la del seu pare no és una història d’èxit: “Prefereixo morir abans que repetir el llegat del meu pare”.

Ho ha dit durant la presentació a la capital catalana d’Escobar. Una educación criminal, que Norma Comics va publicar al maig, amb guió de Pablo Martín Farina i il·lustracions d’Alberto Madrigal, on es retrata la infància que va viure sent fill del narcotraficant.

Escobar ha assegurat que vol fer-se responsable moralment de la part que li correspon i construir una societat més propera a la veritat i allunyada del prejudici, i ha alertat que algunes obres de ficció fan apologia del narcotràfic: “Jo consciencio, Netflix glorifica”.

Infància sense somnis

Ha explicat que, pel fet de ser fill de qui era, la seva vida estava en risc de manera “sistemàtica i permanent”, de manera que no contemplava ni la possibilitat de somiar ni de pensar en el futur, segons les seves paraules.

També ha dit que créixer envoltat de persones que l’endemà podien desaparèixer o morir genera germanor: “Aquesta fragilitat de la vida fa que les relacions siguin supremament intenses”.

Escobar fill, protagonista

Escobar ha assegurat que el còmic sorgeix de la inquietud dels lectors sobre la seva història i com a resposta al seu cansament envers la figura del seu pare, del qual tenia clar que no volia que “fos protagonista”, motiu pel qual a l’obra només hi apareix al final.

“Es destaca per l’absència de Pablo Escobar. No el puc obviar, però sí que volia que ocupés la darrera fila”, ha dit.

El fill del narco ha afirmat que, per a aquest còmic, es va enfrontar a la seva pròpia història: “Atrevir-se a explicar quanta sang i violència has vist no és senzill”.

“No sabia que fos tan difícil fer un còmic”, ha confessat, i ha destacat el paper fonamental de Farina. També ha explicat que, quan ell i l’editorial van veure els primers traços de Madrigal, els va captivar i van saber que havia de ser l’il·lustrador.

Pare absent però present

Escobar pare, que va viure els seus darrers deu anys en la clandestinitat, va ser un pare “molt present”: li escrivia setmanalment, li gravava cançons i li enviava cintes de casset amb missatges gravats.

El fill ha recordat, textualment, la dualitat de conèixer el pare i el bandit: “No em donava el millor exemple però m’educava en valors; em deia que havia de respectar les persones mentre les manava matar; havia de dir ‘si us plau’ i ‘gràcies’ quan ell era un terrorista”.

“Com no escoltar l’home que era responsable del 80% del tràfic de cocaïna al món quan s’asseu i et diu que la cocaïna és un verí?”, ha reflexionat, tot assenyalant que, malgrat haver crescut, literalment, entre milions de dòlars en efectiu, la vida entre narcotraficants no era feliç.

Colòmbia i el narcotràfic

Preguntat per la situació actual del país, ha respost que la història de Colòmbia “és una història trista”, perquè no ha pogut superar el narcotràfic en absolut: ha assenyalat, com a exemple, que a l’època del seu pare hi havia entre 50.000 i 80.000 hectàrees de plantacions de coca, i avui se superen les 300.000.

“Jo sento que cap estratègia ha tingut l’efecte necessari, que cap fumigació no és suficient, que la prohibició tampoc no funciona. Sento que l’únic que hem fet són esforços estèrils. A veure si algun dia entenem que hem de canviar l’estratègia per afrontar aquest problema, que és de salut pública però es vol atendre militarment”, ha afirmat.

En aquest sentit, ha demanat revisar les polítiques “que garanteixen la violència sistemàtica”, el creixement exponencial del narcotràfic i, amb això, el poder corrupte, militar i destructor d’aquestes organitzacions que ja no es poden considerar càrtels sinó, segons les seves paraules, corporacions.

Escobar ha criticat el prohibicionisme: “M’encantaria que algú prohibís el meu còmic. No saben quant en vendria. Així funciona: desperta la curiositat. Com vols prohibir-me aquest còmic? El vull!”.