Cop de mà de Junts a l'Estat i bloqueja l'abolició del tancament de les centrals nuclears
L'Executiu ja contempla un sistema per a ampliar, baix petició de les propietats, els terminis de tancament
El Ple del Congrés va rebutjar aquest dijous l'esmena del PP que buscava eliminar els tancaments de les centrals nuclears de Almaraz , Cofrents i Ascó I, gràcies a la decisió de Junts de abstenir. La formació independentista de Carles Puigdemont va actuar com a clau perquè la majoria de la investidura salvés la votació, evitant que la proposta dels populars tirés endavant.
L'esmena, introduïda al Senat dins de la Llei de Mobilitat Sostenible, va obtenir 171 vots a favor —#PP i Vox— enfront de 172 en contra de la resta de grups parlamentaris, amb 7 abstencions de Junts . Aquesta estratègia demostra com la formació catalana exerceix influència decisiva en votacions sensibles, sense assumir protagonisme directe.
Junts de nou, al costat del Govern
L'abstenció de Junts no implica que els tancaments estiguin definitivament assegurats, sinó que permet a l'Executiu, liderat pel PSOE, mantenir el control del calendari nuclear. El Govern impulsa una fórmula que permet, amb 18 mesos d'antelació, que les empreses propietàries de les centrals sol·licitin ampliar la seva activitat, sempre garantint la seguretat radiològica, sense costos addicionals per a consumidors ni contribuents i assegurant la conveniència per al subministrament elèctric.
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, va apel·lar a la responsabilitat dels grups, advertint que aprovar l'esmena del PP suposaria prolongar la vida de les nuclears sense informe tècnic del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), un risc que l'Executiu vol evitar.
Ascó I i el futur de les nuclears
En concret, la central d'Ascó I, el tancament de la qual està previst per a 2030, podria veure modificada el seu full de ruta si l'empresa sol·licita formalment una ampliació dins del marc de seguretat del Govern. La proposta ha generat friccions entre PSOE i Sumar, que es manté radicalment en contra de l'energia nuclear. D'altra banda, d'haver estat aprovada la enmineda del PP, no hauria requerit d'aquesta oetición formal.
Així doncs, Junts ha decidit actuar amb prudència i estratègia, atorgant un baló d'oxigen al Govern en un tema polèmic, mentre manté obertes les seves opcions polítiques i sense assumir riscos directes, deixant clar que la seva abstenció no implica un canvi definitiu en la política nuclear espanyola.
Escriu el teu comentari