Robles, citada en el Congrés per parlar del vincle del imam de Ripoll amb el CNI

La ministra de Defensa, Margarita Robles, acudirà el proper 9 de desembre al Congrés per informar a porta tancada dels vincles del cervell dels atemptats gihadistes del 17 d’agost de 2017 a Catalunya, l’aleshores imam de Ripoll (Girona) Abdelbaki Es Satty, i de l’ús que ha fet el seu departament dels fons reservats.

La compareixença de la ministra tindrà lloc davant la Comissió de control dels crèdits destinats a despeses reservades, la coneguda com a comissió de Secrets Oficials, que és, alhora, l’encarregada de controlar les activitats del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI).

Va ser Esquerra Republicana qui, fa gairebé un any, va sol·licitar la presència de Robles en aquest òrgan per donar compte de les informacions aparegudes a tenor de la desclassificació dels documents que acrediten que el CNI va tenir contacte amb Es Satty.

La comissió d’investigació en “hibernació”

El Congrés té oberta una comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. És una de les dues comissions, juntament amb la dita 'Operació Catalunya', creades a l’inici de legislatura en virtut de l’acord que el PSOE va assolir amb ERC i Junts a canvi del seu suport a l’elecció de Francina Armengol com a presidenta de la Cambra.

L’última vegada que va rebre compareixents aquesta comissió va ser el passat mes de juny i, a la tornada de l’estiu, només es va reunir en una ocasió, a porta tancada, per tramitar noves peticions de Junts i reiterar les relatives a desclassificacions que seguien pendents i reclamar-ne d’altres noves.

Els de Miriam Nogueras inclouen aquest assumpte a la seva carpeta d’incompliments del Govern però, segons han informat a Europa Press fonts de la formació independentista, no tenen previst sol·licitar que es reactiva la comissió d’investigació perquè això implicaria haver de negociar amb el PSOE i mantenen trencats tots els ponts amb els socialistes.

Tot i que Robles acudirà al Congrés per parlar dels vincles d’Es Satty amb el CNI a petició d’ERC, la seva presència pot servir a Junts per demanar-li explicacions sobre la negativa del Govern a les noves desclassificacions que han vingut reclamant.

D’altra banda, Robles donarà compte de l’ús dels fons reservats assignats al Ministeri de Defensa a petició del PP, que va demanar la seva compareixença per aquest motiu el passat mes d’octubre. Un mes després, la pròpia ministra va sol·licitar acudir a la Cambra per fer el mateix.

Robles segueix així l’estela del titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que va comparèixer davant la mateixa comissió pel mateix assumpte a finals d’octubre, quan el Govern acumulava ja tres anys sense informar la Cambra de l’ús dels fons reservats.

Falta Albares

Segons la legislació, la coneguda com a Comissió de Secrets és l’encarregada d’exercir el control parlamentari de l’ús d’aquests diners per part dels ministeris que tenen assignades partides d’aquest tipus: Interior, Exteriors, Defensa i el CNI, els titulars dels quals han de presentar informes cada sis mesos.

Però el cert és que aquesta obligació legal s’havia deixat de complir, ja que els ministres no informaven la Cambra des de finals de 2022, en la passada legislatura. Llavors ho van fer Robles i Marlaska, però el titular d’Exteriors, José Manuel Albares, ni tan sols hi ha debutat. És possible que ho faci pròximament perquè el PP també té sol·licitada la seva compareixença.

Als Pressupostos Generals de 2023, els últims aprovats pel Congrés i que s’han anat prorrogant, la partida destinada a sufragar despeses reservades es va fixar en 27,86 milions d’euros: 19,8 milions per al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI); 500.000 euros per a Defensa; 7,37 milions per a Interior; i 186.310 euros per a Exteriors.

Compareixences pendents del CNI

La mateixa comissió s’ocupa també de controlar les activitats del CNI i sobre això també hi ha diverses peticions de compareixença de diferents grups que segueixen sense data tot i haver passat mesos i fins i tot anys.

Així, el PP va reclamar que la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, informi de l’aparició de Carles Puigdemont a Espanya i la seva posterior fugida a l’estiu de 2023, i que també expliqui la seva signatura en un document de diversos serveis d’intel·ligència d’altres països advertint de ciberatacs patrocinats per la Xina.

Per la seva banda, Sumar té sol·licitada la compareixença de la directora del CNI pel suposat ús de diners públics per “silenciar relacions sentimentals del rei Joan Carles”.

Tret de la compareixença de Marlaska a l’octubre, des de l’inici de legislatura la Comissió de Despeses Reservades només s’havia reunit una vegada, el passat mes de juny, quan va comparèixer a porta tancada la vicepresidenta Sara Aagesen per explicar les causes del tall de finals d’abril.