Ábalos demana la seva posada en llibertat i acusa el jutge d'un "ús desraonat del dret" per manar-lo a la presó

L’exministre José Luis Ábalos ha recorregut el seu ingrés a presó pel 'cas Koldo' acusant el jutge del Tribunal Suprem que va acordar la mesura de fer un “ús irracional del dret” per enviar-lo a la presó amb una “base de vaguetats i excuses processals”.

En el seu recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, la seva defensa demana a la Sala Penal del tribunal que s’acordi la llibertat d’Ábalos descartant que existeixi risc de fuga davant la proximitat del judici que se celebrarà contra ell per presumptes irregularitats en els contractes públics del Ministeri de Transports per a la compra de material sanitari.

En aquest escrit, el seu advocat sosté que, “davant l’absència de qualsevol de les finalitats pròpies de la presó provisional, resulta inevitable no pensar que la mesura cautelar només té com a objectiu fomentar una declaració col·laborativa a l’estil de” la de l’empresari i presumptes conseguidor de la trama, Víctor de Aldama, “després del seu pas per un centre penitenciari”.

I és que, segons el seu advocat, el jutge ha minusvalorat la “realitat dels vincles laborals, familiars i socials” d’Ábalos. Així, recorda que l’exministre té un “fill menor que està al seu càrrec els caps de setmana” i assegura que l’exdirigent socialista “té residència fixa en territori espanyol, sobradament coneguda per tothom”.

“Tota privació de llibertat cautelar se subjecta al principi d’excepcionalitat, sent prioritària l’exploració d’alternatives menys restrictives. Quan es passa d’una situació a una altra sobre la base de vaguetats i excuses processals, no s’està respectant l’article 17 de la Constitució espanyola. El risc de fuga ha de ser real, palpable i reconeixible per qualsevol tercer, fins i tot profà en dret”, sosté el recurs.

En aquest context, la seva defensa afirma que “quan la mesura adoptada s’allunya dels límits del sentit comú, s’acosta a un ús irracional del dret, que és, precisament, el que aquí ha ocorregut”.

“El món s'ha fet molt petit"

Al seu parer, “la presumpta existència, al seu dia, d’immobles” propietat de l’exministre “en països com el Perú i Colòmbia com a indici de perill de fuga suposa una ignorància supina sobre els instruments extradicionals existents”.

En concret, argumenta, perquè “mal hauria fet” Ábalos en “escollir qualsevol dels dos” països, atès que compten amb tractat d’extradició amb Espanya. “Fins i tot, si hagués triat un país sense tractat amb l’Estat espanyol, cal dir que el món s’ha fet molt petit, tant, que podem afirmar que ni tan sols aquests països són segurs”, apunta.

Des del seu punt de vista, “un exemple llegendari d’això és la fugida de Luis Roldán, que va acabar amb l’entrega per part de Laos, país que aleshores, i ara, no té tractat d’extradició amb Espanya”.

La seva representació també apunta que l’empresonament d’Ábalos “impacta directament en els drets col·lectius dels ciutadans que l’han elegit”. “La mesura de presó provisional no pot desconnectar-se d’aquest impacte”, afegeix.

En el seu recurs, el seu advocat també es refereix a “la conducta” d’Ábalos. “N’hi ha prou d’observar la peça de situació per adonar-se que en cap ocasió ha deixat de complir totes les exigències formulades per l’instructor en allò relatiu a presentacions, retirada del passaport i prohibició de sortir d’Espanya”, recorda.

“Inaceptable”

Va ser dijous passat quan el magistrat instructor, Leopoldo Puente, va acordar enviar l’exministre Ábalos i el que va ser el seu assessor, Koldo García, a presó provisional sense fiança pel risc “extrem” de fuga de tots dos davant la proximitat del judici que se celebrarà contra ells, pels presumptes tripijocs en els contractes públics per a la compra de material sanitari, i l’elevada petició de penes: fins a 30 anys de presó.

No obstant això, per al lletrat d’Ábalos “mai no és suficient la sola gravetat del delicte o la pena, ni cap automatització en la decisió, tal com sembla aquí, ja que es fa pivotar el risc de fuga sobre la gravetat de les acusacions i de les possibles penes”.

“És inacceptable que s’utilitzin els escrits de part (les acusacions) per fonamentar un risc de fuga”, critica el recurs, que insisteix que no s’ha produït cap “variació de circumstàncies personals”.

En aquest sentit, afirma que “ha passat un mes, no dos anys, entre una vistilla i l’altra”. “L’única diferència entre una i altra situació és l’existència d’escrits desaforats d’acusació en què s’acumulen molts anys de presó”, conclou.