Pablo Iglesias descobreix que li agraden "els cotxes xinesos" en el seu "viatge de negocis" a la Xina

En el seu “viatge de negocis”, Pablo Iglesias,  ha defensat els cotxes elèctrics xinesos en una entrevista a CGTN, el canal vinculat al Govern xinès amb el qual ha tancat un acord de col·laboració empresarial.

L’exvicepresident espanyol va destacar durant la seva visita laboral que, davant dels models europeus, els vehicles elèctrics fabricats a la Xina són una opció més accessible per als consumidors. En les seves declaracions, Iglesias va afirmar que “els cotxes elèctrics ja no són una promesa de futur, sinó una realitat que ha de ser assequible per a tothom”, i va assegurar que la Xina és el país capaç de fabricar aquests vehicles a preus competitius, en contrast amb els models europeus, molt més cars.

Aquest suport a la indústria elèctrica xinesa ha estat rebut amb els braços oberts a Pequín, especialment en un context en què l’expansió dels cotxes elèctrics xinesos està desafiant els fabricants europeus, que temen pel futur de la seva indústria davant aquesta creixent competència; una preocupació que no sembla treure la son al fundador de Podem, encantat amb el tancament d’un acord per a la seva productora que ara l’uneix comercialment amb el país asiàtic.

El discurs d’Iglesias a la Xina forma part d’un acostament més ampli entre Podem i el Partit Comunista Xinès. Durant la seva visita a Pequín, Iglesias va destacar obertament la importància d’una cooperació més estreta entre Europa i la Xina, especialment en l’“àmbit econòmic” i geopolític, considerant que Europa ha d’allunyar-se de la influència nord-americana i explorar noves aliances amb el gegant asiàtic. Unes declaracions que coincideixen en el temps amb l’“empassada amarga” de les maniobres dels Estats Units davant les costes veneçolanes, en les quals ja han estat destruïdes 22 narcollanxes i enmig d’una creixent tensió diplomàtica. L’operació es presenta com una acció de “lluita contra el narcotràfic”, però està generant un intens debat polític i jurídic tant als EUA com a la regió.

Cal recordar que, des de mitjans de 2025, els Estats Units han intensificat els atacs contra embarcacions sospitoses de transportar drogues en aigües properes a Veneçuela. Al novembre i desembre es van registrar nous incidents, incloent-hi un segon atac contra supervivents d’una embarcació, fet que ha generat polèmica al Congrés nord-americà. L’operació dels EUA inclou el desplegament d’un portaavions nuclear i avions de combat, fet que ha incrementat la tensió amb el govern de Nicolás Maduro.

L’estratègia d’aproximació d’Iglesias a la Xina es reflecteix principalment en l’acord entre el canal d’Iglesias i CGTN per emetre contingut del canal xinès en espanyol, del qual no n’ha transcendit la lletra petita.

Cal tenir en compte, a més, que les relacions entre la Xina i Veneçuela el 2025 són estretes i estratègiques. Pequín dona suport a Caracas davant les sancions dels Estats Units, impulsa acords de cooperació econòmica, tecnològica i turística, i reforça la seva presència cultural i diplomàtica al país. De fet, el president Xi Jinping ha reiterat que la Xina continuarà donant suport a Veneçuela en la defensa de la seva sobirania i seguretat nacional, reforçant la idea que l’Amèrica Llatina forma part de la seva esfera d’influència diplomàtica i comercial.

Aquest gir en la política exterior de Podem i el seu fundador coincideix amb les preocupacions dels fabricants europeus, especialment a Espanya, on la indústria de l’automòbil és clau per a l’economia i l’ocupació. 

Europa afronta la crisi industrial i Catalunya reforça el seu pes manufacturer

La indústria europea de l’automòbil travessa una de les etapes més complexes de les darreres dècades. La combinació de costos energètics elevats, escassetat de semiconductors i la forta competència de fabricants asiàtics ha posat en escac sectors estratègics com l’automobilístic, que en només tres anys ha vist caure la seva producció en un 25%.

Segons l’Associació Europea de Fabricants d’Automòbils (ACEA), Europa va passar de produir 21,2 milions de vehicles el 2019 a 16,2 milions el 2022. La transició cap a l’electrificació, que havia de ser el motor de modernització, avança amb lentitud, deixant el continent endarrerit davant la Xina i els Estats Units en el mercat de vehicles elèctrics. La denominada “Declaració d’Anvers” de 2024 ja advertia d’un possible col·lapse industrial si no s’acceleraven les inversions i reformes, tot i que també assenyalava l’oportunitat d’una reindustrialització verda.

Catalunya, motor industrial per sobre de la mitjana espanyola

En aquest context, Catalunya manté un paper destacat dins l’economia espanyola. La indústria manufacturera representa el 15,5% del PIB català, davant l’11,9% de la mitjana estatal, i la comunitat aporta prop del 19% del PIB d’Espanya.

Sectors com l’automoció (amb Seat i els nous projectes d’electrificació després del tancament de Nissan), la química, la farmacèutica i els béns d’equip sostenen el pes industrial català. El 2025, l’economia catalana creix al voltant del 3%, amb la indústria com a motor principal, consolidant la seva posició com un dels pols productius més rellevants del sud d’Europa.

Espanya, segon productor d’automòbils de la UE

A escala estatal, la indústria suposa aproximadament el 12% del PIB, amb una forta presència en automoció, química, agroalimentació i metal·lúrgia. Espanya és el segon productor d’automòbils de la Unió Europea, només per darrere d’Alemanya, tot i que la crisi dels xips i l’electrificació han reduït els volums en els últims anys.

El sector automobilístic europeu dona feina directament a 2,6 milions de persones, una part significativa a Espanya, fet que converteix qualsevol disrupció en un risc social i econòmic de primer ordre.

Un futur en transició

La gran incògnita és si Europa sabrà aprofitar la transició verda i digital per reforçar la seva competitivitat. Catalunya i Espanya, amb un pes industrial superior a la mitjana europea, tenen al davant el repte de consolidar el seu paper com a plataformes d’innovació i producció sostenible, evitant que la crisi actual desemboqui en un declivi prolongat.