El PSOE admet que no va estar "a l'altura" al no "donar suport" a les denunciants de Salazar

El PSOE reconeix en un comunicat intern, enviat a càrrecs del partit, que no va estar "a l’alçada" amb les dones que van denunciar l’excàrrec de la Moncloa i Ferraz Francisco Salazar i que no ha "donat prou suport" a les denunciants.

"Ens dol que hagi succeït", assenyalen en el text al qual ha tingut accés Europa Press, que porta el logotip del PSOE i té data de divendres 5 de desembre, en el qual donen una explicació punt per punt dels fets dels últims mesos i de les accions que ha dut a terme el partit.

"La comunicació amb les persones denunciants anònimes no ha estat a l’alçada i cal millorar-la", recull el document després que les víctimes es queixessin que el partit no s’havia posat en contacte amb elles quatre mesos després d’haver presentat les denúncies pel canal intern de Ferraz.

Els socialistes admeten que el contingut de les denúncies publicades detalla "comportaments repugnants, intolerables i incompatibles amb els valors del Partit Socialista".

Per tant, assumeixen la responsabilitat en el tracte a les presumptes víctimes. "Lamentem no haver donat prou suport a les persones que han presentat les denúncies. Ens dol que hagi succeït", assenyalen.

No obstant això, recalquen que Salazar "va ser apartat de tots els seus càrrecs" el passat 5 de juliol, davant les greus acusacions publicades per ‘eldiario.es’ en què es descrivien comportaments inadequats cap a dones al seu càrrec en l’entorn de treball.

En aquell moment, Salazar treballava a la Presidència del Govern com a assessor del president Pedro Sánchez, concretament era secretari general de Coordinació Institucional i a més pertanyia a l’Executiva Federal del PSOE com a secretari d’Anàlisi i Acció Electoral.

La publicació d’aquests testimonis va frustrar el seu ascens a l’equip d’Organització per suplir la baixa de Santos Cerdán, implicat en un cas de presumpta corrupció.

Dues denúncies al juliol

El document enviat ara pel PSOE recalca que, en aquell moment, als òrgans de direcció del PSOE no s’havia rebut "cap denúncia o queixa" sobre el comportament de Francisco Salazar.

Va ser després, el 7 de juliol, quan l’Executiva Federal activa un canal específic perquè l’Òrgan contra l’Acos pugui rebre denúncies, també de forma anònima. Aquest sistema, precisin, es venia desenvolupant des del maig quan es va aprovar el protocol contra l’assetjament sexual al PSOE.

En el mateix mes de juliol, continua el relat, el canal esmentat registra dues denúncies anònimes "que són recepcionades de manera immediata per l’Òrgan contra l’Acos, que procedeix a l’anàlisi i contrast dels fets". Tot i això, continuen, no van estar a l’alçada en la comunicació amb les denunciants.

També assenyalen que les denúncies presentades contra Salazar estan sent "analitzades i contrastades" per l’Òrgan contra l’Acos "dins del termini, tal com recull el Protocol", precisin. Els passos que dugui a terme aquest òrgan i el seu treball es recolliran en un informe de conclusions que, a més, inclourà la "proposta de mesures" a adoptar. Aquest informe es traslladarà a les parts i també a la Secretaria d’Organització, dirigida per Rebeca Torró.

El PSOE expressa a més la seva "tolerància zero" contra l’assetjament cap a les dones i defensa que és el primer partit d’Espanya que compta amb un protocol davant d’aquest tipus de situacions. "I som conscients que, al ser un sistema innovador, precisa millores contínues. Per això, el PSOE no escatimarà recursos fins que aquest sistema sigui òptim", assenyalen.

Per tant, asseguren que no permetran que es posi en qüestió el seu compromís amb l’erradicació de la violència contra les dones, "menys encara per part d’aquells que banalitzen, neguen i no combaten la violència contra les dones", apunten en referència velada a l’oposició.

El sistema amaga les dades als 90 dies

El PSOE trasllada també que l’Òrgan contra l’Acos que pilota aquestes investigacions és "independent i autònom" tal com recull l’article 7 del protocol. Per tant, no pot rebre instruccions de la resta d’òrgans del partit i està format per especialistes en la matèria, nomenats per l’Executiva Federal el 7 de juliol de 2025.

A més, tracten d’explicar la desaparició de l’expedient de la plataforma digital, que va desfermar les crítiques de les denunciants, i expliquen que el propi sistema amaga les dades "passats els 90 dies del registre de cada denúncia" per "extremar les garanties de protecció de dades".

Aquesta "ofuscació", segons el terme utilitzat per la direcció del partit per referir-se a l’ocultació de les dades, es produeix de manera "automàtica" en totes les denúncies registrades a través d’aquest sistema, "sigui anònimes o no", per salvaguardar la confidencialitat, apunten. No obstant això, "sota cap concepte s’eliminen" ni desapareix l’expedient, sostenen.

Finalment, expliquen que l’Òrgan contra l’Acos pot conèixer i tramitar denúncies a través de canals diferents al sistema informàtic habilitat per a això.

"Això va passar, per exemple, en el cas ja conegut de Torremolinos, en què una companya va presentar una denúncia davant l’Executiva provincial de Màlaga, que la va remetre a l’Executiva regional i federal", apunten.

L’Executiva Federal, assenyalen, va donar trasllat a l’òrgan, que va iniciar els treballs d’anàlisi i es va comunicar amb la dona afectada, "al marge del sistema informàtic", assenyalen.