Canvis en l’ús de les llengües cooficials: què podria passar amb els teus tràmits davant de la Justícia i Hisenda?
El Congrés dels Diputats ha aprovat la tramitació de la llei de garantia del plurilingüisme, una norma l'objectiu de la qual és assegurar que qualsevol ciutadà pugui relacionar en català, basc o gallec amb l'Administració General de l'Estat amb plena validesa jurídica.
La proposta legislativa cerca que les comunicacions amb els òrgans judicials, les institucions constitucionals i l'administració central es puguin realitzar en les llengües cooficials sense necessitat d'adjuntar una traducció al castellà.
La llei ha estat impulsada per un bloc
La llei ha estat impulsada per un bloc format per ERC, EH Bildu, el PNB, el BNG, Compromís i els Comuns. La seva presa en consideració ha tirat endavant gràcies al vot favorable del #PSOE i també de Junts per Catalunya.
Durant el debat, el diputat de ERC, Francesc-Marc Álvaro, ha defensat que la llei pretén posar fi a la "discriminació" perquè els parlants d'aquestes llengües deixin de ser considerats "ciutadans de segona" davant l'administració. Per part seva, Aina Vidal (Comuns) ha subratllat que la norma "no és una concessió ni un privilegi", sinó una resposta als "incompliments sistemàtics" en la defensa i promoció de les llengües cooficials diferents al castellà.
Des de Junts, la diputada Pilar Calvo s'ha desmarcat del marc constitucional, afirmant que "el català no necessita que l'Estat espanyol li garanteixi res, sinó que deixi d'ofegar-ho".
El PSOE ha justificat el seu suport apel·lant a una Espanya "diversa, plural i cohesionada". El diputat socialista Marc Lamuá ha assegurat que aquesta aposta és una manera de "cuidar la democràcia i garantir drets fonamentals". En el costat oposat, el Partit Popular ha votat en contra, acusant els socialistes de cedir al "xantatge" dels independentistes, als qui acusa d'utilitzar les llengües políticament.
Abast de la llei i suport social
El text planteja mesures amb rang de llei en àmbits clau com l'administració de justícia, el procediment administratiu, la funció pública, la seguretat pública i el consum. L'objectiu final és dotar de "plena validesa i eficàcia" a les llengües cooficials en competències reservades a l'Estat.
La iniciativa compta amb el suport d'entitats civils com la Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, a Mesa pola Normalització Lingüística (Galícia), la Iniciativa pol Asturianu i la Federació de l'Escola Valenciana.
David Minoves, president del Ciemen (Centri Internacional Escarré per als Minories Ètniques i Nacionals), ha valorat la votació com un "gest significatiu" de cara als països reticents a la Unió Europea. No obstant això, Minoves ha advertit del risc que la llei quedi "aparcada en un calaix" del Congrés després d'aquest primer pas, la qual cosa enviaria un missatge "terriblement contradictori" en un moment d'emergència lingüística.
Escriu el teu comentari