L'Estat prorroga l'SMI i començarà 2026 amb 1.184 euros al mes

El Boletín Oficial del Estado publica aquest dimecres la pròrroga del salari mínim interprofessional fixat actualment en 1.184 euros bruts mensuals en catorze pagues, dins del paquet de mesures urgents en matèria d'ocupació. El Govern manté així la quantia vigent a partir de l'1 de gener de 2026 fins que s'aprovi el reial decret que determini el nou SMI per a aquest any.

Encara que l'Executiu recorda que la vigència del salari mínim no decau automàticament pel mer transcurs del termini del reial decret anual que el regula, la Direcció General de Treball subratlla que aquesta pròrroga respon a una necessitat de seguretat jurídica, amb l'objectiu de buidar qualsevol dubte interpretatiu i garantir la continuïtat de l'SMI mentre es negocia la seva actualització.

D'aquesta manera, i atès que l'SMI de 2025 tenia vigència formal entre l'1 de gener i el 31 de desembre, el Govern considera necessari mantenir-lo transitòriament des de l'inici de 2026. El text publicat en el BOE deixa clar que la pròrroga estarà en vigor “fins que s'aprovi el reial decret pel qual es fixi el salari mínim interprofessional per a l'any 2026”, conforme al que es preveu en l'article 27 de l'Estatut dels Treballadors.

Negociació oberta i pujada amb efectes retroactius

El Ministeri de Treball tornarà a reunir sindicats i patronals a la volta de Nadal per a reprendre la negociació sobre la pujada de l'SMI de 2026, que, com en exercicis anteriors, tindrà caràcter retroactiu des de l'1 de gener. Això implica que, encara que l'any comenci amb l'SMI congelat en 1.184 euros, la quantia s'ajustarà posteriorment a l'alça amb efectes econòmics des de l'inici de l'exercici.

En la primera presa de contacte celebrada la setmana passada, Treball va presentar l'informe del Comitè d'Experts, que planteja dos escenaris d'increment. Si l'SMI continua exempt de tributació en l'IRPF, la pujada proposada és del 3,1%, la qual cosa situaria el salari mínim en 1.221 euros mensuals. Si, per contra, l'SMI comença a tributar, la pujada aconseguiria el 4,7%, elevant-lo fins a 1.240 euros al mes.

Xoc de posicions entre Govern, sindicats i patronal

El debat sobre la quantia de l'SMI i la seva fiscalitat torna a evidenciar les diferències entre els actors socials. Hisenda defensa una pujada que garanteixi el poder adquisitiu dels treballadors amb salaris més baixos —un col·lectiu on predominen dones i joves— i subratlla que l'essencial és que el salari net compleixi amb la Carta Social Europea, que estableix que el salari mínim no ha de ser inferior al 60% del salari mitjà nacional net.

Per part seva, CCOO i UGT reclamen un increment més ambiciós, del 7,5%, fins als 1.273 euros bruts mensuals, assumint la tributació obligatòria en l'IRPF. En l'extrem oposat, la CEOE proposa una pujada molt més moderada, de l'1,5%, condicionada al fet que no es modifiquin les regles d'absorció i compensació, una línia vermella per als sindicats i per al mateix Ministeri de Treball.