Felip VI carrega contra Trump: no es pot permetre la "conculcació sistemàtica" del Dret Internacional

El rei Felip VI ha defensat que no es pot permetre «ni amb la paraula ni amb el silenci» la «conculcació sistemàtica» que s’està produint del Dret Internacional, alhora que ha expressat la seva «esperança» que a Veneçuela s’obri «una veritable transició democràtica» després de l’operació militar nord-americana en què va ser capturat el president, Nicolás Maduro.

El monarca ha volgut iniciar la seva intervenció en la clausura de la Conferència d’Ambaixadors al Ministeri d’Afers Exteriors amb unes «reflexions» sobre el que ha passat a Veneçuela el cap de setmana passat.

Al seu parer, «és fonamental» que, més enllà d’aquest «cas concret», es mantingui «el nostre suport, ferm i inequívoc, al respecte del Dret Internacional». «No podem, ni amb la paraula ni amb el silenci, assumir-ne la conculcació sistemàtica», ha recalcat, tot lamentant que «això és el que veiem, amb massa freqüència, avui dia».

Per a Felip VI, «es tracta d’un retrocés de més d’un segle: a un temps de buit normatiu que, amb l’agreujant de la tecnologia actual, planteja escenaris de futur inquietants».

El rei ha sostingut que «és innegable que els estats que més han fet per aixecar aquesta arquitectura normativa i institucional són les democràcies» i, per tant, ha afegit, «en elles recau una responsabilitat ètica especial a l’hora de preservar aquest món basat en normes davant d’un altre basat en l’exercici il·limitat de la força i mogut per interessos moltes vegades excloents o incompatibles».

En aquest punt, ha insistit que «per perfectible que sigui, un món fonamentat en el Dret, obert a la cooperació i al diàleg, sempre s’acostarà més que qualsevol altre a l’objectiu de la pau, l’estabilitat i el desenvolupament».

Així les coses, ha argumentat que «aquest temps que vivim és el temps dels diplomàtics» perquè ells són «traductors de mons» i «mai com ara hem tingut tanta necessitat de llegir bé, de comprendre les claus i les motivacions subjacents a tot el que succeeix».

Perquè la seguretat global, ha dit el monarca, «està en perill des dels seus mateixos fonaments», com s’ha vist a Palestina, Ucraïna o ara a Veneçuela. «Ho veiem també en la cursa armamentística i en les esquerdes de l’arquitectura de no-proliferació, en la persistència del terrorisme i les amenaces híbrides, o en les vacil·lacions per fer front a tants desafiaments globals, on els jocs de suma zero equivalen a la derrota de tothom», ha afegit.

«Necessitem continuar reivindicant el Dret Internacional, com bé feu», ha dit a més d’un centenar d’ambaixadors destinats arreu del món. El rei ha sostingut que «parlar de Dret Internacional no és un exercici d’ingenuïtat, és un recordatori obligat del far ètic del qual s’ha dotat la comunitat internacional per assegurar una convivència pacífica i pròspera».

Preservar el vincle transatlàntic

A parer de Felip VI, en aquests moments calen «grans dosis de perícia i coratge diplomàtic» per poder preservar el vincle transatlàntic, «aquest marc de referència indispensable, per a Europa i per a Amèrica» que va sorgir després de la Segona Guerra Mundial i que «ha propiciat el floriment de les nostres democràcies, ens ha portat estabilitat i creixement i ha contribuït de manera decisiva a la gènesi i al desenvolupament del multilateralisme».

Però, ha puntualitzat sense esmentar en cap moment expressament ni els Estats Units ni el seu president, Donald Trump, «preservar el vincle transatlàntic és una responsabilitat compartida: exigeix lleialtat mútua, confiança recíproca, visió de futur i respecte a aquestes “regles del joc” que, sempre perfectibles, són les normes fonamentals del Dret Internacional».

«De l’erosió d’aquest vincle en sortim tots perdent», ha advertit, negant-se a «plantejar» què suposaria per a tothom «la hipòtesi del seu desmantellament total».

En aquest sentit, ha remarcat que «cal evitar, a tota costa, que el futur del món s’escrigui al marge d’Europa», apostant una vegada més per «més Europa» i per aprofundir en el procés d’integració per mantenir la unitat.

«No ens equivoquem: es tracta d’incrementar el nostre pes al món i la nostra capacitat d’acció gràcies a Europa, gràcies a la nostra pertinença a la Unió Europea», ha dit el rei, per a qui aquí Espanya «pot fer un pas endavant creant consensos, participant en cooperacions reforçades, proposant mesures per a l’increment de l’autonomia estratègica, la productivitat, la innovació i l’atracció de talent».

Confia en una transició democràtica

Pel que fa a Veneçuela, ha ressaltat que Espanya té «vincles històrics i d’un profund afecte» amb el «poble germà» veneçolà. «Això ens porta a mantenir l’esperança, i a voler contribuir en la mesura del possible, perquè s’obri, amb garanties i com més aviat millor, una veritable transició democràtica, pacífica, inclusiva i respectuosa amb la voluntat sobirana, lliure i independent dels veneçolans», ha sostingut. Els veneçolans, ha insistit, han de ser «els únics protagonistes del seu propi destí».

En aquest sentit, Felip VI s’ha felicitat per l’alliberament de cinc espanyols per part de les noves autoritats que encapçala ara Delcy Rodríguez i d’altres ciutadans que «es trobaven igualment retinguts».

Per al rei, i en línia amb el que ha manifestat el Govern, «suposa un pas necessari en la direcció que anhelem i que el poble veneçolà mereix, que no pot ser altra que la de recuperar plenament les llibertats».

També ha mencionat la XXX Cimera Iberoamericana que se celebrarà a Madrid el novembre vinent, apostant per donar «un nou impuls al sistema de cimeres». «Que la veu d’Iberoamèrica se senti amb claredat als fòrums internacionals, que s’afirmi en el diàleg i la cooperació amb Europa, i que, sent reconeixible per un passat comú, parli al món, sobretot, de futur», ha defensat.

Felip VI ha volgut acabar la seva intervenció expressant el seu agraïment als ambaixadors i als diplomàtics en general per la seva tasca. «Davant les dissonàncies, cada vegada més inquietants, no deixeu mai de buscar l’harmonia i la coherència, d’acord amb els nostres valors constitucionals, perquè, sent ambaixadors d’Espanya, ho sou també de la nostra democràcia i del nostre marc de convivència», els ha traslladat.