El Congrés decideix al febrer si cita a Puigdemont i reprèn la recerca dels atemptats del 17A

La recerca parlamentària sobre els atacs del 17A manté la seva rellevància política i social en reactivar les compareixences, generant expectatives sobre la participació d'antics responsables polítics i de seguretat, i sobre la possibilitat d'aclarir aspectes essencials de la recerca en benefici de la memòria de les víctimes.

Retorn de les compareixences

La comissió del Congrés que analitza els atemptats del 17 d'agost de 2017 a Catalunya té previst reprendre les seves sessions al febrer. Segons fonts parlamentàries consultades per Europa Press, la decisió sobre la citació de Carles Puigdemont es prendrà el dimarts 10 de febrer, quan es reuneixi la Mesa i els portaveus de la comissió, responsables de fixar el calendari de compareixences.

Aquesta comissió es va crear el 28 de febrer de 2024 com una de les mesures acordades entre el PSOE, Junts i ERC l'agost de 2023, amb l'objectiu de garantir suports per a l'elecció de Francina Armengol com a presidenta de la Cambra i consolidar una majoria progressista en l'òrgan de govern del Congrés. L'altra comissió acordada en aquest pacte analitza les conegudes com a 'clavegueres' d'Interior, amb especial atenció a la denominada 'Operació Catalunya'.

Compareixents fins avui

Des de desembre de 2024 i fins a juny de 2025, la comissió ha rebut a una vintena de persones, incloent-hi exdirectores i responsables del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) com Félix San Roldán i Luis García Terán; exministres del Partit Popular com José Ignacio Zoido i José Manuel García Margallo; i exconsellers d'Interior com Joaquim Forn.

Entre els interrogats també es troben l'excomissari José Manuel Villarejo, el exmajor dels Mossos Josep Lluis Drapaire, agents que van participar en la recerca dels atemptats, representants de les víctimes, advocats, periodistes, responsables de la mesquita de Ripoll (Girona) on va treballar Abdelbaky És Satty, cervell de la massacre, i Mohamed Houoli Chemnal, un dels condemnats que compleix la seva pena en la presó de Còrdova.

L'última compareixença va tenir lloc el 26 de juny de 2025 i, després de l'aturada estiuenca, l'activitat es va detenir, principalment perquè Junts va decidir trencar amb el Govern i no va sol·licitar noves sessions.

Compromís amb les víctimes

Abans de Nadal, el president de la comissió, Txema Guijarro, diputat de Sumar, va contactar amb els portaveus dels diferents grups parlamentaris per a recordar que “el Congrés té un compromís amb les víctimes”, i va subratllar la necessitat de decidir si continuaven amb les compareixences o començaven a pactar conclusions.

La majoria dels membres de la comissió es mostren partidaris de reprendre els interrogatoris i, en la reunió del 10 de febrer, determinaran a qui citen primer, garantint que les audiències es desenvolupin abans que finalitzi el mes.

Pròxims compareixents

A més de Puigdemont, encara han de declarar l'expresident del Govern Marià Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l'exdirector general de la Policia Germán López Iglesias, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, i Said Bourjat, assistent d'Es Satty en la mesquita de Ripoll. La citació d'aquestes figures clau es considera essencial per a esclarir els fets i les responsabilitats vinculades a la preparació i reacció enfront dels atemptats.

Context polític i parlamentari

La reactivació de la comissió reflecteix la rellevància de mantenir la recerca viva, malgrat les interrupcions polítiques. Les sessions busquen garantir transparència i donar respostes a les víctimes, alhora que permeten al Congrés analitzar decisions prèvies dels governs i cossos de seguretat. Segons Guijarro, “no es tracta només de recopilar informació, sinó de complir amb la memòria de les víctimes i garantir que no quedin caps per lligar en la recerca”.

El debat polític entorn de la comissió també posa en relleu la tensió entre els grups parlamentaris, la coordinació institucional i la gestió de l'agenda legislativa, especialment quan la citació d'expresidents i alts càrrecs pot generar repercussions en l'esfera política nacional i catalana.