Jorge Pueyo celebra l'impuls de la Chunta i adverteix d'un escenari advers per a Aragó

La compareixença del líder de la Chunta Aragonesista va articular un discurs que va combinar autocrítica col·lectiva, reivindicació identitària i una mirada a mitjà termini sobre l’equilibri de forces sorgit després de les urnes.

Un resultat que va reforçar l’organització

El dirigent aragonesista va definir les dades obtingudes com a altament positives des d’una perspectiva interna. Va subratllar que la formació havia duplicat el seu suport electoral, un avenç que va interpretar com una clara consolidació del projecte polític. En la seva valoració literal va afirmar: «És un molt bon resultat per a Chunta Aragonesista, hem duplicat els vots».

Aquest creixement va adquirir una rellevància especial, segons va exposar, pel fet d’haver-se produït en un context general marcat per l’ascens de l’extrema dreta. Des d’aquesta anàlisi, va sostenir que el seu partit havia representat una excepció dins del mapa polític autonòmic: «És bo per a Chunta perquè som l’únic partit que ha resistit a l’auge de l’extrema dreta».

La joventut com a motor decisiu

Bona part del missatge es va centrar en el suport rebut per part dels sectors més joves. El líder de la Chunta va atribuir a aquest suport generacional una part substancial de l’avenç electoral, tot destacant la seva implicació activa en el projecte polític. Així ho va expressar en assenyalar: «És bo perquè ha estat gràcies als joves i les joves d’Aragó».

El discurs va incorporar també un reconeixement explícit al recorregut col·lectiu del partit i a figures clau de la seva trajectòria personal. En aquest agraïment va esmentar dos referents concrets: «És important saber ser agraït amb la generositat del partit i amb dues persones: una d’elles, el meu pare polític, Joaquín Palacios, i una altra, qui ens ha ensenyat a somiar, el millor parlamentari d’Aragó, José Luis Colomuch».

Una lectura crítica del context polític

Juntament amb el balanç positiu intern, el dirigent va introduir una valoració severa sobre l’efecte global dels resultats. Va considerar que el nou repartiment de forces suposava un retrocés per a la comunitat i va alertar sobre l’enfortiment del bloc conservador. En paraules textuals, «és un mal resultat per a Aragó, tenim la dreta més forta que mai».

En aquesta anàlisi, també va atribuir la convocatòria electoral a decisions preses fora de l’àmbit autonòmic. Va assenyalar directament líders nacionals en afirmar: «S’han convocat les eleccions per culpa d’Ayuso i de Feijóo; li acaben de fer el llit des de Madrid a Azcón».

La Chunta com a referència d’oposició

De cara al futur immediat, el líder aragonesista va presentar el moment actual com un punt d’inflexió polític. Des de la seva perspectiva, el creixement de la seva formació va marcar l’inici d’una nova etapa davant del Partit Popular: «Aquest és el principi del seu final, perquè la Chunta està més forta que mai».

El compromís expressat va passar per ampliar el projecte i assumir un paper central a les Corts: «Construirem un projecte cada dia més gran i serem la veritable oposició al Partit Popular, tot gràcies a vosaltres, companyes i companys».

Un tancament amb horitzó simbòlic

El discurs va concloure amb una apel·lació cultural i emocional que va enllaçar política i territori. El dirigent va reivindicar una aspiració col·lectiva davant l’extrema dreta i va recuperar una cita emblemàtica de l’aragonesisme: «I que finalment un dia aquesta terra pura i salvatge pugui ser la nostra llar i paisatge; davant l’extrema dreta, la nostra utopia és possible», va recordar, citant José Antonio Labordeta.