Reflexió interna al PP després del creixement de Vox a Aragó: quan el vot de 'cabreig' trenca la teva campanya

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, i els presidents autonòmics del PP han reobert el debat intern sobre com frenar l’avenç electoral de Vox després dels darrers comicis autonòmics, en què la formació de Santiago Abascal ha registrat un fort creixement, especialment a l’Aragó. Segons fonts populars, tant la direcció nacional com els barons territorials coincideixen en la necessitat de continuar “eixamplant” el projecte del partit i de “capitalitzar els desitjos de canvi” de l’electorat.

La relació amb Vox torna així al centre del debat intern. En les darreres cites electorals, Vox ha estat clau perquè candidats populars com María Guardiola a Extremadura i Jorge Azcón a l’Aragó puguin formar govern. Tot i això, el fort increment de representació —gairebé el doble a Extremadura i també a l’Aragó— ha encès les alarmes a Génova.

El vot de l’“enfadament” i la nacionalització de la campanya

Al PP hi ha coincidència a atribuir el creixement de Vox a la polarització política. Fonts del partit admeten que part del vot de l’“enfadament” s’ha canalitzat cap a la formació d’Abascal, fet que dificulta que el discurs de gestió tingui impacte entre un electorat que busca càstig polític.

Durant la campanya aragonesa, Feijóo va insistir que “el vot de l’enfadament no resol cap problema” i que “governen les majories”. Diverses fonts també reconeixen que a l’Aragó es va votar en clau estatal. El mateix Azcón va admetre que la “nacionalització” de la campanya el va perjudicar.

Entre els temes nacionals que van marcar la campanya destaquen la regularització extraordinària d’immigrants i el pacte amb Mercosur, enmig de protestes del sector agrari, qüestions que Vox va utilitzar per confrontar amb PSOE i PP.

Posar en valor la gestió i exigir responsabilitats a Vox

Diversos presidents autonòmics populars defensen centrar-se en exhibir la gestió dels governs del PP. Alguns proposen que Vox assumeixi conselleries per desgastar-se amb la responsabilitat institucional. “Hi ha d’haver menys soroll i més fets”, resumeix en privat un president autonòmic.

Un altre dirigent assenyala que Vox ha de decidir si vol “conselleries de cotó de sucre o de regalèssia dura”, en referència a les seves exigències per entrar en governs.

El president murcià, Fernando López Miras, aposta per gestionar amb eficàcia i evitar discursos simplistes. El president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, reivindica la seva gestió i una campanya centrada en les necessitats reals dels ciutadans.

Avís a Vox davant possibles bloquejos

El PP assumeix que Vox podria endurir les negociacions d’investidura a territoris com Aragó o Extremadura, però adverteix que bloquejar governs pot tenir un cost electoral. Feijóo va avisar que els ciutadans podrien “castigar” qui impedeixi governar després d’una victòria electoral.

A Extremadura, el termini per investir María Guardiola acaba el 3 de maig. A l’Aragó, el límit és el 15 d’abril i, si no hi ha acord abans del 3 de maig, es dissoldrien les Corts.

El PP mira Europa i aposta per ampliar espai

Alguns barons destaquen que el PP resisteix millor que altres partits europeus l’avenç de l’extrema dreta. En qualsevol cas, hi ha consens intern per eixamplar el projecte cap al centre i altres espais polítics.

Feijóo va defensar que el partit té “fam de continuar ampliant el projecte” i es va comprometre a “reparar la nació”, combinant protesta i propostes com a alternativa de govern.