L'esquerra es trenca amb el pla de Rufián: les claus de la reunió per evitar la fragmentació progressista

L’esquerra alternativa torna a mirar-se al mirall. El portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés, Gabriel Rufián, i el dirigent de Más Madrid, Emilio Delgado, protagonitzen aquest dimecres un col·loqui centrat en el futur de l’espai progressista i en la possibilitat d’articular un front d’esquerres plurinacional. La trobada ha generat una notable expectació política i mediàtica, així com un ventall de reaccions entre els partits. Entre aquestes, han destacat sobretot la desconfiança i els desmarcatges d’una part de les formacions cridades a participar en aquest eventual projecte comú.

La proposta no és menor. Rufián fa setmanes que defensa que, davant l’avenç electoral de la dreta i l’extrema dreta en diversos territoris, no articular algun tipus de coordinació entre forces sobiranistes i progressistes seria, en paraules seves, “negligent”. El seu plantejament passa per teixir una aliança que no impliqui la desaparició de les sigles de cada partit, sinó una fórmula de cooperació que permeti competir amb més força en futurs escenaris electorals.

Què proposa exactament el moviment?

L’eix central del plantejament és la construcció d’un espai de col·laboració entre forces sobiranistes, independentistes i autonomistes, amb voluntat de diàleg també amb l’esquerra estatal. Rufián ha insistit que la seva “casa” continua sent ERC, però considera necessari obrir un debat estratègic més ampli sobre com evitar la fragmentació del vot progressista.

L’argument de fons és polític i electoral: la dispersió de candidatures debilita el bloc progressista davant una dreta cada vegada més cohesionada. Sota el lema de “més cap i menys puresa”, el portaveu republicà defensa superar vetos creuats i construir un front ampli que permeti reforçar posicions institucionals.

Tanmateix, el plantejament no ha estat rebut de manera homogènia, fet que ha generat dubtes i recels. Mentre alguns sectors ho interpreten com una invitació a reflexionar sobre el futur, altres ho veuen com una iniciativa personal sense prou suport orgànic.

Suports, absències i posicions enfrontades

La resposta dels partits ha estat diversa. Les formacions integrades en l’espai de Sumar han optat per enviar representants a la trobada, tot rebaixant-ne la rellevància política i evitant la presència de primers espases, tal com ha confirmat Yolanda Díaz. En canvi, altres organitzacions han decidit no participar-hi o han marcat distàncies de manera explícita.

Fins i tot dins d’ERC s’ha evidenciat una certa fredor. El president del partit, Oriol Junqueras, ha confirmat que no assistirà a l’acte. Des de la direcció republicana s’insisteix que la prioritat és consolidar projectes d’esquerres arrelats a cada territori i no dissenyats des de Madrid.

La no assistència de Junqueras —després d’assegurar que no havia estat convidat— ha portat Rufián a estendre-li la mà a la sortida del Parlament i oferir-li públicament la invitació a la reunió. Uns fets que deixen entreveure una manca d’entesa en l’horitzó polític immediat entre els dirigents del partit català. I, per si quedava algun dubte, el mateix president ha assegurat que ERC es presentarà sota les seves sigles a Catalunya, marcant distàncies amb un possible acostament a un bloc ampli d’esquerres.

A continuació, aquest seria el resum de les reaccions de les principals formacions davant l’intent de construir un front d’esquerres comú:

Partits que enviaran representació o mostren disposició al diàleg
— Más Madrid
— Movimiento Sumar
— Catalunya en Comú
— Diputat de Compromís (Alberto Ibáñez, a títol individual)

Partits que es desmarquen o rebutgen la iniciativa
— Podemos
— Sector majoritari de Compromís (Més Compromís)
— EH Bildu
— Bloque Nacionalista Galego
— Direcció d’ERC (sense suport orgànic formal)

Una taula que reflecteix amb claredat que la iniciativa genera interès, però no consens. Hi ha presència institucional, però no un alineament estructural que permeti parlar, de moment, d’un projecte consolidat.

Popularitat mediàtica davant estructura orgànica

Un dels elements que planen sobre el debat és el pes creixent de figures com Rufián i Delgado a l’espai mediàtic i a les xarxes socials. Tots dos han guanyat visibilitat i capacitat d’influència pública, però diverses veus dins del bloc progressista recorden que el moment polític exigeix reforçar estructures col·lectives i no dependre de lideratges individuals.

Alguns dirigents de l’espai situat a l’esquerra del Partido Socialista Obrero Español reconeixen que el debat sobre la unitat és necessari, però consideren que s’ha de construir a partir d’acords programàtics sòlids i no només de gestos simbòlics o actes puntuals.

Cap a un nou front d’esquerres?

La reunió no implica, per ara, la creació formal de cap candidatura ni coalició. Es tracta d’un moviment polític i simbòlic que busca obrir un debat estratègic sobre el futur de l’espai progressista i la possibilitat d’una coordinació plurinacional.

L’objectiu declarat és evitar la fragmentació electoral i reforçar una alternativa que combini sensibilitat territorial i agenda social. Tanmateix, la manca de suport unànime i les reticències expressades per diverses direccions partidàries evidencien que qualsevol front comú requerirà negociacions complexes i cessions mútues.

En definitiva, la trobada entre Rufián i Delgado posa sobre la taula una qüestió de fons: pot l’esquerra alternativa superar les seves divisions sense diluir la seva identitat? La resposta, de moment, continua oberta.