L'esquerra alternativa es conjura a Madrid i proclama la seva aliança com l'eina per a tornar a guanyar

En una setmana travessada pel debat estratègic dins de l'espai progressista, la fotografia de cohesió busca enviar un missatge nítid tant als aliats potencials com als socis de Govern.

L'auditori desborda les previsions inicials i obliga a habilitar una sala annexa amb 200 butaques addicionals a les 400 previstes, una imatge que els organitzadors interpreten com a símptoma de mobilització i d'expectativa davant el nou cicle polític.

Un front que es reivindica “casa comú”

Més Madrid, Esquerra Unida, els Comuns i Moviment Sumar rellancen públicament la seva aliança electoral i la presenten com el projecte “guanyador” enfront de la resignació. Sobre l'escenari, els dirigents repeteixen una idea que vertebra tot l'acte: l'espai està obert i “no sobra ningú”.

La ministra de Sanitat i líder de Més Madrid, Mónica García, sosté que la dreta aspira a veure a l'esquerra fragmentada, però adverteix que “ni es distrauran ni ho permetran”. En la seva intervenció crida a conformar un front democràtic en el qual es necessita a “cada àtom de força progressista” per a frenar l'avanç de l'extrema dreta i “acostar l'espatlla” en un moment que considera decisiu.

García defineix el projecte com “la casa comuna de l'esquerra, una casa oberta amb fonaments (...) Vine't cap a casa” i subratlla que l'objectiu consisteix a consolidar una esquerra “fraterna” que deixi enrere el “soroll”, el “pessimisme” i els “nuvolots”. Amb un to emfàtic, rebla: “Mai hem estat aquí per a resistir sinó per a avançar”, abans d'assegurar que la coalició s'articula per a “guanyar, governar i transformar”.

Més que números: l'advertència al PSOE

El ministre de Cultura i dirigent dels Comuns, Ernest Urtasun, introdueix un matís estratègic. Reconeix que l'“aritmètica electoral” importa, però defensa que el repte va més enllà de la suma d'escons i implica construir un projecte polític recognoscible i amb ambició.

En una al·lusió vetllada a la proposta del portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, per a reordenar l'oferta electoral de l'esquerra, Urtasun emfatitza que no n'hi ha prou amb reorganitzar sigles. També dirigeix un missatge directe al PSOE en afirmar que “no es guanya” la reedició de l'Executiu amb el “fre de mà posat” en matèria social. Al seu judici, no es pot remuntar si s'accepta un “veto previ” a determinades iniciatives en el Consell de Ministres ni si s'assumeix com a inamovible la complexitat de les majories en el Congrés.

El dirigent dels Comuns reivindica a més que la candidatura de Sumar en les generals de 2023 ha aconseguit maximitzar la representació de l'esquerra en nombroses circumscripcions i sosté que les quatre organitzacions han demostrat capacitat per a articular majories socials quan la situació l'exigeix. En aquesta lògica, llança una crida a Més per Mallorca, Compromís i Chunta Aragonesista per a renovar aliances, perquè en aquest projecte “no sobra ningú i falta encara molta gent”. També replica als “vendepatrias” de Vox que no permetran que Espanya es converteixi en una “sucursal” de Donald Trump.

La unitat com a nou “sentit comú”

El coordinador federal d'Esquerra Unida, Antonio Maíllo, situa el debat en el pla històric. Assegura que s'ha acabat la “melancolia” en l'espai alternatiu i que la confluència respon al moment amb caràcter “irreversible”. Es mostra convençut que més formacions acabaran Sumar i celebra que durant la setmana s'hagi instal·lat el “sentit comú”, entès com la unitat del bloc progressista.

Per a Maíllo, aquesta cohesió constitueix l'instrument més eficaç per a transformar la majoria social en majoria electoral, la qual cosa exigeix organitzar amb “intel·ligència política”. Encara que admet que el context és complex, adverteix que no es pot caure en el “parany” dels qui intenten presentar com a “inevitable” una victòria de PP i Vox.

Sumar demana valentia i mira a les esquerres confederals

La coordinadora general de Moviment Sumar sosté que l'aliança respon a la demanda del “poble progressista”, que reclama innovació, “gosadia” i l'obertura de nous camins amb “poca por” i “molta valentia”, “oberts de bat a bat” a altres forces polítiques.

Aquest plantejament, explica, implica entendre amb les esquerres confederals i amb els qui “avui no estan” però han acompanyat en etapes anteriors, en una referència implícita a Podemos i a socis com Chunta o Més per Mallorca. Subratlla que importa més el “per a quin” que el “qui”, lliscant que el lideratge de la futura candidatura és secundari perquè la ciutadania no vol veure'ls “abstrets” ni “presoners d'aliances anteriors”. “No volem ser l'esquerra del PSOE, volem ser l'esquerra”, proclama.

La dirigent afegeix que no es tracta únicament d'una coalició electoral, sinó d'una aliança “plural”, “democràtica”, “pegada al territori” i oberta més enllà de les estructures partidàries, “on no sobra ningú que no s'autoexclogui”.

L'absència de Díaz i el suport de l'espai social

L'acte compta amb la presència del ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy; la ministra de Joventut, Sira Rego; els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sord i Pepe Álvarez; l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau; i l'exministre Alberto Garzón, entre altres referents polítics i socials.

La gran absència és la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que no ha decidit encara si vol repetir com a candidata i declina acudir en considerar que és el moment de les formacions. La seva figura, no obstant això, és reivindicada per Mónica García i per la portaveu de Més Madrid, Rita Maestre, encarregada de presentar l'acte, qui defensa que l'aposta per la coalició contribueix a superar el descoratjament i fins i tot certa “pulsió de mort” en l'espai progressista.

Entre el públic es troben també els exdirigents de Podemos Nacho Álvarez, Ramón Espinar i Noelia Vera; el director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero; les coordinadores dels Comuns Candela López i Gemma Tarafa; la portaveu de Més Madrid en l'Assemblea, Manuela Bergerot; el diputat de Compromís, Alberto Ibáñez; el dirigent d'ERC, Oriol López; i la integrant de la direcció de Bildu, Oihana Etxebarrieta.

Amb aquesta escenificació, el bloc alternatiu busca consolidar una narrativa de cohesió, marcar perfil propi dins del Govern de coalició i enviar un missatge clar: la recomposició de l'espai no es planteja com una suma conjuntural, sinó com un projecte estable amb vocació de majoria.