Espadaler i Villarejo testifiquen en el judici que podria canviar la història del clan Pujol

El judici contra l'expresident Jordi Pujol i la seva família aconsegueix un punt decisiu amb la compareixença del 'conseller' de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i del comissari jubilat José Manuel Villarejo, la declaració del qual podria llançar llum sobre els mètodes d'obtenció d'informació i l'actuació de les forces de l'Estat durant dècades de presumpte enriquiment il·lícit.

La compareixença del 'conseller' català

Ramon Espadaler declararà per videoconferència i en català, acompanyat d'un intèrpret que tradueixi les seves respostes al castellà. El tribunal de l'Audiència Nacional, presidit per José Ricard de Prada, va admetre el seu testifical el juliol passat com a part del procés pel suposat entramat econòmic que hauria beneficiat a la família Pujol mitjançant activitats opaques. Espadaler, que va ser conseller de Medi Ambient entre 2001 i 2003, apunta a donar context sobre les decisions administratives i polítiques del Govern durant el mandat de l'expresident.

Villarejo i la connexió amb l'Operació Catalunya

El tribunal ha acceptat "molt condicionadament" la declaració de Villarejo i altres agents vinculats a l'anomenada 'Operació Catalunya'. Aquesta recerca, desenvolupada en un jutjat d'Andorra, cerca determinar si va haver-hi pressions per a obtenir informació bancària de Banca Privada d'Andorra, on presumptament s'ocultaven fons del clan Pujol. En aquest sentit, la defensa de Josep Pujol ha assenyalat que la publicació en 'El Mundo' del 7 de juliol de 2014 va constituir una troballa forçada: "No és lliure i voluntari; va ser un 'striptease' bancari", segons Jaime Campaner, el seu advocat.

Acusacions sobre influència estatal

Francesc Sánchez, lletrat d'Oriol Pujol, ha denunciat que "part de l'aparell de l'Estat estava intentant influir en tot un procediment que s'estava produint a Catalunya". En els seus escrits es vincula a Villarejo amb informes sobre l'obtenció de diners il·legals en l'entorn independentista, encarregats en aquell moment pel llavors president del Govern, Mariano Rajoy, la qual cosa afegeix un component polític al procés judicial.

Sol·licituds de penes per la Fiscalia

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita 29 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola i multes superiors a 6,5 milions d'euros. Per a la seva exdona Mercè Gironès es demanen 17 anys de presó i més de 600.000 euros de multa. L'expresident enfronta nou anys de presó i una sanció de 204.000 euros, mentre que els altres sis fills rebrien penes d'entre vuit i 17 anys. En total, la Fiscalia reclama la devolució de més de 45 milions d'euros obtinguts presumptament de manera irregular. Per a altres acusats empresaris, es demanen entre dos i tres anys de presó i multes que oscil·len entre 200.000 euros i 8 milions d'euros.

Un judici que marca precedent

La declaració d'Espadaler i Villarejo pot canviar la comprensió dels mecanismes d'obtenció d'informació i la relació entre poders estatals i autonòmics a Catalunya. La sessió prevista per a aquesta setmana constitueix un moment crucial per a esclarir les presumptes irregularitats econòmiques i determinar responsabilitats d'alt nivell que podrien redefinir la percepció pública del cas Pujol.