La dona de Tejero, sobre el seu marit el 23-F: "L’imbècil desgraciat, l’han deixat sol, com sempre”

Carmen Díez Pereira, esposa del tinent coronel Antonio Tejero, va lamentar en diverses converses telefòniques que haguessin deixat “sol” el seu marit durant l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981. “Me l’han deixat ‘tirat’ com una burilla, me l’han deixat sol, me l’han enganyat. (...) L’imbècil desgraciat, l’han deixat sol, com sempre”, assegurava.

Així consta en desenes de converses intervingudes per la Guàrdia Civil a la dona del colpista el 23-F i alguns dies posteriors, que han estat desclassificades 45 anys després pel Govern. En aquestes converses, Díez Pereira lamenta insistentment que el seu marit ha estat “enganyat”.

“Quin desgraciat, tant amor a la pàtria, tant donar-ho tot, mira com l’han enganyat. Hauria d’estar l’Exèrcit darrere, al capdavant, i ara ningú ha fet res. (...) L’han deixat com una burilla. Déu meu, és indigne. (...) A sobre el titllen de boig i de bandoler”, es queixa.

En les transcripcions desclassificades pel Govern s’observa la preocupació de Díez Pereira per la situació de Tejero. Intenta, sense èxit, comunicar-se amb ell a través de militars o la pròpia Guàrdia Civil, però, segons comenta als seus interlocutors —moltes vegades no identificats—, no ho aconsegueix.

En una d’elles, l’esposa de Tejero es comunica amb el general Fajardo. “Si us plau, han parlat amb el meu marit?”, pregunta, al qual el militar respon: “No, no ha tornat a trucar”.
“Li han dit que em truqui?”, insisteix Díez.
“Sí, li he donat el teu número i ha quedat en trucar-te”, li respon.

La conversa continua fins que la dona de Tejero s’interessa per si el general Jaime Milans del Bosch està “de camí”.
“Això han dit a les notícies”, intervé Fajardo.
“És que jo he parlat per veure si havia parlat amb el meu marit i veure què havia passat. I m’ha dit l’ajudant que estava dormint”, afegeix.

“ESTIC INTENTANT PARLAR AMB EL MEU MARIT TOTA LA NIT I NO PUEDO”
“Estic intentant parlar amb el meu marit tota la nit i no puc. No puc, estic intentant parlar amb ell i no puc”, desespera en una altra conversa amb una dona anomenada Herminia, que s’havia posat en contacte amb ella per traslladar-li el seu suport.

Més endavant, sense data específica, Carmen Díez rep la trucada de la seva mare i li confirma que ha pogut parlar amb Tejero. “Ara ell ha parlat amb mi i estava tan normal. Li vaig dir: ‘Una altra vegada t’han deixat sol’. I va dir: ‘Sol no, quins guàrdies civils més bons que tinc’.”

“He demanat permís al coronel per anar a veure’l i m’ha dit que no. I li he enviat un paquet amb roba que m’havia demanat, amb una nota i una línia, i he hagut d’enviar les línies en un sobre obert. I ara, res. Està incomunicat. I ja no sé més”, explica a la seva mare.

Després, mostra la seva indignació per la falta de suport al cop. “Ha estat de vergonya. Això és per cremar-se tot l’Exèrcit, de debò. (...) Si estava l’Exèrcit darrere. (...) A mi m’han dit que anit tot havia estat molt calent, que tothom es volia unir i de sobte la cosa es va refredar”, narra.