La implicació del Rei en el 23-F va ser una mentida de la ultradreta? L'alerta de Santiago Carrillo

Els documents desclassificats aquest dimecres pel Govern inclouen 153 arxius procedents de Defensa, Interior i Afers Exteriors, oferint una visió més completa del cop d’Estat fallit del 23 de febrer de 1981. Entre ells, destaquen notes del Partit Comunista adreçades al seu secretari general, Santiago Carrillo, alertant sobre la campanya de intoxicació informativa que l’extrema dreta intentava orquestrar contra la Monarquia i el Rei Joan Carles I.

En aquestes comunicacions, els comunistes advertien que l’extrema dreta volia implicar el Rei en el cop i crear un “escac i mat a la Monarquia, del qual ja no es pot tornar enrere”. L’objectiu era desacreditar la institució i generar por entre la ciutadania, cosa que els documents confirmen com un element clau en els plans dels colpistes.

Plans de violència i control de TVE

Els arxius mostren que els colpistes tenien preparats vehicles blindats i tanquetes per ocupar la televisió pública i les ràdios de l’Estat. Una nota de l’Estat Major descriu com es va donar l’ordre de “disparar a matar” a la unitat que havia de prendre TVE. La seva estratègia de control mediàtic era central: pretenien imposar la seva narrativa i manipular l’opinió pública abans que el Rei aparegués en pantalla.

Tot i això, va ser Joan Carles I qui finalment es va dirigir a la nació, reafirmant el seu compromís amb la Constitució i desbaratant els plans dels colpistes. La desclassificació evidencia que, fins i tot sota la pressió de les amenaces de violència i els rumors, la Monarquia va sortir indemne i va reforçar l’estabilitat democràtica a Espanya.

Implicació del CESID i el risc per a la democràcia

Els documents també detallen la participació de fins a sis membres del CESID (avui CNI), que coneixien i en alguns casos participaven activament en els plans colpistes. Aquestes revelacions subratllen la magnitud del risc que va patir la democràcia espanyola i com els intents de desestabilització incloïen no només violència física, sinó també campanyes de rumorologia i manipulació política.

La combinació de l’alerta del Partit Comunista, la resposta del Rei i la resistència de les forces democràtiques va ser clau perquè el cop fracassés. La desclassificació d’aquests papers confirma, dècades després, que l’extrema dreta volia aprofitar el 23F per socavar la Monarquia i que sectors de poder intern van arribar a estar implicats en el pla.

Aquests documents llancen llum sobre un dels episodis més delicats de la història recent d’Espanya, mostrant la rellevància del Partit Comunista com a actor que va alertar sobre els riscos i va defensar la democràcia davant l’extrema dreta. A més, permeten entendre la coordinació dels colpistes, les seves amenaces als mitjans públics i la importància de la intervenció del Rei Joan Carles I per restablir l’ordre constitucional.