En un document encapçalat per “militars espanyols” es donen unes consignes per actuar després del cop del 23‑F en què s’afirma que el primer error va ser “deixar el Borbó lliure” i tractar-lo com un cavaller, per la qual cosa consideren que s’ha convertit en un “objectiu a batre i anul·lar”. A més, afegeixen una sèrie de recomanacions per actuar en “accions successives”.
El citat paper està manuscrit i forma part dels documents de la planificació del cop d’Estat que es van elaborar a finals de 1980 i la desclassificació dels quals va ser aprovada dimarts pel Consell de Ministres.
No obstant això, aquest document sembla escrit amb posterioritat, ja que indica que els militars “no estan decebuts pels esdeveniments del 23‑F i que no és el moment de fer crítiques sobre el que haurien de fer els ‘heroics camarades d’armes’ i sí, en canvi, analitzar què caldrà fer d’ara endavant”.
En l’escrit exposen com poden reaccionar davant dels “errors” que cal “corregir” per a “actuacions successives” i també assenyalen unes “suggerències per al futur”, entre les quals indiquen com a “primer error” haver deixat el “Borbó lliure i tractar-lo com si fos un cavaller”.
Consideren que ara el Rei continuarà amb el seu “intent suïcida” de tenir un Govern amb els socialistes. Per això afirmen que no pot ser considerat “ni com un símbol a respectar”: “És, per tant, un objectiu a batre i anul·lar”.
Precisament, la Corona era considerada un element indispensable perquè prosperés el cop militar que havien planificat pel 23‑F de 1981. Així ho recull l’esbós datat el novembre de 1980, que forma part del citat document de planificació del cop.
Gutiérrez Mellado, Sáenz de Santamaría o Díez Alegría
Després d’analitzar diverses opcions de Govern perquè el cop triomfés, consideren que l’única viable és una operació “civil amb complement militar” i per això plantegen que la presidència del Govern sigui per a un general amb tarannà liberal. Citen Gutiérrez Mellado, Sáenz de Santamaría o Díez Alegría. Creuen que amb aquesta mesura ofereixen un “antídot al colpisme”.
Sobre la seva viabilitat assenyalen que té “crèdit gairebé total” si es compleixen dues condicions. Una seria reclutar el general amb aquestes característiques i l’altra, comptar amb el “suport de la Corona”.
També assenyalen la necessitat d’introduir “dispositius de seguretat” que garanteixin que els components actuïn segons el previst.
Al·lusions a Manuel Fraga
A més, el nom de Manuel Fraga, fundador d’Aliança Popular, apareix mencionat en diverses ocasions. Els autors del document esbossen el context previ al cop d’Estat a partir de tres tipus d’operacions que estaven en marxa en aquell moment, un any abans de l’intent de cop: operacions civils, operacions militars i operacions mixtes cívic‑militars.
En aquest punt assenyalen les “escasses possibilitats” que tindrien les operacions d’“ideologia democristiana”, emmarcades dins les operacions civils i protagonitzades per “Herrero de Miñón, Álvarez Landelino i amb el suport del grup blau” de la Unió de Centre Democràtic (UCD). “No compten amb Fraga”, diuen.
En les operacions militars torna a aparèixer el nom de Fraga, a qui els autors del document assenyalen com a enllaç polític que podria organitzar una trobada amb militars a la costa llevantina. “Un polític (Fraga) que aconsegueixi convocar diversos generals per a una reunió a la costa llevantina”, diu el document.
Més avall, el text indica que “es rumoreja que Fraga també està en relació amb aquest grup conspirador”, en al·lusió a les operacions portades a terme pels coronels.
L’‘Operació falcó’
Fraga apareix una quarta vegada, en aquesta ocasió dins el marc de la “operació Falcó”, també coneguda com el ‘cop dels coronels’, que els militars preveien dur a terme abans del 28 d’octubre de 1982, data prevista per a la celebració de les eleccions generals.
Els militars buscaven produir “l’estrangulament dels principals mitjans decisoris de l’Estat i del Govern” a través d’“un ampli moviment nacional progressiu i enèrgic”, segons detalla el document.
El text vincula diversos “grups” a diferents objectius. Així, el grup A tindria encomanades missions a TVE, RNE, Palau de Comunicacions o Telefónica. Al Grup F, per la seva banda, se li associa una llista de càrrecs polítics com el president del Govern o els ministres de Defensa, Interior, Autonomies o Afers Exteriors. En aquesta llista apareixen també els noms de Fraga, Adolfo Suárez, Santiago Carrillo o Manuel Gutiérrez Mellado.
Escriu el teu comentari