Junts trenca la interlocució amb Sánchez i amenaça l'agenda legislativa del Govern

L'Executiu de Pedro Sánchez reconeix internament l'absència de negociació efectiva amb l'entorn de Carles Puigdemont, una ruptura que tindrà conseqüències immediates en el Congrés, on els diputats independentistes preveuen votar contra el decret del denominat escut social, peça central de la política social de l'Executiu.

El distanciament supera ja el pla tàctic parlamentari. Encara que continuen contactes tècnics i comunicacions puntuals, la taula política que va sostenir la majoria d'investidura roman paralitzada, sense calendari ni reunions formals. En Moncloa admeten que la interlocució directa es troba pràcticament congelada, mentre Junts ha optat per suspendre qualsevol negociació estructural amb el Govern.

L'escut social, primera víctima del bloqueig polític

La ruptura es materialitzarà en la votació parlamentària prevista aquesta setmana, on els set diputats de Junts s'alinearan previsiblement amb l'oposició per a rebutjar el decret que prorroga mesures socials com la protecció enfront de desnonaments o ajudes a famílies vulnerables.

L'Executiu havia intentat preservar la norma mitjançant diverses fórmules legislatives, inclosa la divisió del text inicial en diversos decrets i l'oferta de tramitar posteriorment les mesures com a projecte de llei per a introduir modificacions. No obstant això, aquestes concessions no han aconseguit reactivar el diàleg polític.

Junts manté que determinades mesures vinculades a l'habitatge poden afavorir situacions d'ocupació irregular i reclama separar-les de la resta del paquet social. Des del Govern s'interpreta aquesta posició com un símptoma d'un conflicte polític més ampli que transcendeix el contingut concret del decret.

De soci imprescindible a aliat imprevisible

La deterioració del vincle suposa un canvi substancial respecte a l'equilibri que va permetre la formació de l'actual Executiu. Durant el primer tram de legislatura, #PSOE i Junts van construir una relació basada en la interdependència parlamentària, on el suport independentista garantia estabilitat mentre la formació catalana reforçava la seva capacitat d'influència a Madrid.

Aquest esquema s'ha erosionat progressivament. En l'entorn independentista consideren que els avanços compromesos després de la investidura avancen amb lentitud, especialment en qüestions sensibles com el desenvolupament de la llei d'amnistia, la transferència de competències o el debat sobre el model de finançament autonòmic.

La conseqüència política immediata és un canvi estratègic: Junts prioritza ara incrementar la seva capacitat de pressió mitjançant el bloqueig parlamentari, reduint els incentius per a sostenir iniciatives governamentals sense contrapartides visibles.

Pressupostos en risc i legislatura incerta

El refredament del diàleg arriba en un moment especialment delicat per a l'Executiu, que necessita reconstruir majories no sols per a decrets puntuals, sinó també per a l'aprovació dels pròxims Pressupostos Generals de l'Estat. Sense el suport de Junts —i amb negociacions obertes també amb altres forces nacionalistes— la viabilitat de l'agenda legislativa queda condicionada a acords variables i majories alternatives.

Fonts governamentals admeten que continuen els intents de contacte amb tots els grups parlamentaris, encara que reconeixen que no existeix actualment un marc estable de negociació amb l'independentisme català.

El distanciament entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont reflecteix així una nova fase política marcada per la incertesa parlamentària. El diàleg bilateral, que durant mesos va funcionar com a eix d'estabilitat institucional, ha passat a convertir en un mecanisme ocasional i sense horitzó immediat de normalització.

L'evolució de les pròximes votacions en el Congrés determinarà si el bloqueig es limita a episodis concrets o anticipa una etapa prolongada de fragilitat legislativa per al Govern.