Urtasun denuncia l'atac dels Estats Units a l'Iran i advoca per l'autonomia militar europea

L'ofensiva suscita preocupació sobre la sobirania europea i planteja la necessitat d'enfortir la independència política i militar del continent, segons el ministre de Cultura Ernest Urtasun, qui defensa el respecte al dret internacional davant operacions militars unilaterals.

|
Archivo - El ministro de Cultura, Ernest Urtasun en un acto en Madrid.
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun en un acte a Madrid. - Ricardo Rubio - Europa Press

 

L'escenari geopolític actual registra una escalada preocupant després de l'ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel sobre l'Iran, una acció que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, qualifica d'il·legal i que reobre el debat sobre la sobirania i l'autonomia de la Unió Europea en matèria de defensa i seguretat internacional.

Urtasun insisteix que la utilització de la força està subjecta a límits molt concrets: “L'ús de la força només es pot utilitzar en casos molt concrets, com és la legítima defensa o amb l'autorització del Consell de Seguretat, i aquest és un atac unilateral i, per tant, il·legal als ulls del dret internacional”.

El ministre recalca que la Unió Europea no pot romandre al marge: “L'autonomia militar significa deixar de dependre militarment dels Estats Units, i això passa per la construcció de la defensa europea, que a poc a poc s'ha anat construint, però anem massa a poc a poc”.

 

L'autonomia europea com a prioritat estratègica

Per a Urtasun, la crisi reforça la necessitat que Europa construeixi un marc de defensa propi, capaç d'intervenir de manera independent i amb ple respecte als tractats internacionals. Aquesta visió se centra a enfortir la veu del bloc europeu en escenaris globals on fins ara la dependència dels Estats Units ha condicionat decisions de seguretat i diplomàcia.

El ministre assegura que la independència militar no és només una qüestió d'armament, sinó també d'estratègia política i coordinació entre països membres: “L'autonomia militar significa deixar de dependre militarment dels Estats Units”.

 

Perspectiva política interna i coalicions

Preguntat sobre el futur polític a Espanya després de la decisió de Yolanda Díaz de no repetir com a candidata en les pròximes eleccions generals, Urtasun manté que el moment exigeix debat sobre projectes i no sobre noms: “No és el moment de parlar de noms, en aquests moments el que fa falta és parlar de projectes”.

El ministre afegeix que la legislatura seguirà el seu curs fins al final, i que els debats sobre lideratge sorgiran de manera natural: “La legislatura arribarà fins al final, per la qual cosa el debat respecte als noms i lideratge arribarà i sorgirà de manera natural”.

 

Implicacions per a la política internacional

La denúncia d'Urtasun sobre l'atac unilateral a l'Iran marca un posicionament ferm del Govern respecte al dret internacional i la defensa de la sobirania europea. Experts coincideixen que aquest tipus de pronunciaments reforcen la necessitat de consolidar polítiques de defensa i coordinació militar a la UE, així com d'assegurar que qualsevol acció armada respecti els mandats internacionals.

La situació també obre un debat sobre l'eficàcia de les coalicions i la política exterior europea, destacant la urgència de reforçar mecanismes de protecció davant conflictes en els quals no participa directament, però els efectes dels quals transcendeixen fronteres i mercats.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA