Urtasun denuncia l'atac dels Estats Units a l'Iran i advoca per l'autonomia militar europea
L'ofensiva suscita preocupació sobre la sobirania europea i planteja la necessitat d'enfortir la independència política i militar del continent, segons el ministre de Cultura Ernest Urtasun, qui defensa el respecte al dret internacional davant operacions militars unilaterals.
L'escenari geopolític actual registra una escalada preocupant després de l'ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel sobre l'Iran, una acció que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, qualifica d'il·legal i que reobre el debat sobre la sobirania i l'autonomia de la Unió Europea en matèria de defensa i seguretat internacional.
Urtasun insisteix que la utilització de la força està subjecta a límits molt concrets: “L'ús de la força només es pot utilitzar en casos molt concrets, com és la legítima defensa o amb l'autorització del Consell de Seguretat, i aquest és un atac unilateral i, per tant, il·legal als ulls del dret internacional”.
El ministre recalca que la Unió Europea no pot romandre al marge: “L'autonomia militar significa deixar de dependre militarment dels Estats Units, i això passa per la construcció de la defensa europea, que a poc a poc s'ha anat construint, però anem massa a poc a poc”.
L'autonomia europea com a prioritat estratègica
Per a Urtasun, la crisi reforça la necessitat que Europa construeixi un marc de defensa propi, capaç d'intervenir de manera independent i amb ple respecte als tractats internacionals. Aquesta visió se centra a enfortir la veu del bloc europeu en escenaris globals on fins ara la dependència dels Estats Units ha condicionat decisions de seguretat i diplomàcia.
El ministre assegura que la independència militar no és només una qüestió d'armament, sinó també d'estratègia política i coordinació entre països membres: “L'autonomia militar significa deixar de dependre militarment dels Estats Units”.
Perspectiva política interna i coalicions
Preguntat sobre el futur polític a Espanya després de la decisió de Yolanda Díaz de no repetir com a candidata en les pròximes eleccions generals, Urtasun manté que el moment exigeix debat sobre projectes i no sobre noms: “No és el moment de parlar de noms, en aquests moments el que fa falta és parlar de projectes”.
El ministre afegeix que la legislatura seguirà el seu curs fins al final, i que els debats sobre lideratge sorgiran de manera natural: “La legislatura arribarà fins al final, per la qual cosa el debat respecte als noms i lideratge arribarà i sorgirà de manera natural”.
Implicacions per a la política internacional
La denúncia d'Urtasun sobre l'atac unilateral a l'Iran marca un posicionament ferm del Govern respecte al dret internacional i la defensa de la sobirania europea. Experts coincideixen que aquest tipus de pronunciaments reforcen la necessitat de consolidar polítiques de defensa i coordinació militar a la UE, així com d'assegurar que qualsevol acció armada respecti els mandats internacionals.
La situació també obre un debat sobre l'eficàcia de les coalicions i la política exterior europea, destacant la urgència de reforçar mecanismes de protecció davant conflictes en els quals no participa directament, però els efectes dels quals transcendeixen fronteres i mercats.
Escriu el teu comentari