Grande-Marlaska destaca la labor del Servei de Muntanya després de l'any amb més rescats

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha elogiat el treball i la vocació de servei del Servei de Muntanya de la Guàrdia Civil, que en 2025 va aconseguir la xifra rècord de 1.210 rescats en tota Espanya, el major número registrat des de la creació d'aquestes unitats. El ministre va realitzar aquestes declaracions durant una visita a Benasc, on va presenciar exercicis d'entrenament realitzats per especialistes del Grup de Rescat i Intervenció en Muntanya (GREIM).

Les activitats es van desenvolupar a l'entorn de Plans de l'Hospital, on els equips van realitzar una pràctica de moviment en neu i un simulacre d'intervenció davant devessalls. En l'exercici van participar també alumnes del curs d'especialització impartit pel Centre d'Ensinistraments Específics de Muntanya (CAEM), amb seu en Candanchú.

Durant la visita, Grande-Marlaska va destacar la professionalitat dels especialistes que integren aquestes unitats i va subratllar que la seva labor permet actuar en llocs de difícil accés i en condicions meteorològiques adverses per a salvar vides.

Any rècord de rescats en muntanya

Segons les dades del Ministeri de l'Interior, els 1.210 rescats realitzats en 2025 representen la xifra més alta des de la creació del Servei de Muntanya. Aproximadament la meitat de les intervencions es van produir en l'àrea pirinenca, una de les zones amb major activitat de muntanya del país.

Dins d'aquest volum d'actuacions, els GREIM de Benasc i Boltaña, a la província d'Osca, van concentrar prop del 25% de totes les intervencions registrades a Espanya.

El ministre va destacar que cada operació exigeix una preparació tècnica elevada i un alt grau de compromís per part dels especialistes. També va recordar als set membres del Servei de Muntanya i quatre pilots de la Guàrdia Civil morts des de 1982 en operacions relacionades amb rescats en muntanya o espeleologia.

Grande-Marlaska va defensar a més el model espanyol de rescat en muntanya, basat en unitats desplegades directament en els massissos muntanyencs i amb un coneixement detallat del terreny, la qual cosa permet una resposta ràpida davant emergències.

Entrenament i formació especialitzada

La jornada va incloure exercicis pràctics orientats a simular situacions reals de rescat en condicions de neu i risc d'allaus. Aquests entrenaments formen part del programa formatiu del XXXVIII curs d'especialització en rescat en muntanya, que va començar al setembre de 2025 i suma 1.640 hores de formació.

El curs s'imparteix en el CAEM, considerat el principal centre de formació de la Guàrdia Civil per a personal destinat a unitats de muntanya.

A la visita institucional també van assistir el delegat del Govern a Aragó, Fernando Beltrán, la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, i el subdelegat del Govern a Osca, José Carlos Campo.

Crida a la prudència a la muntanya

El ministre va aprofitar la visita per a fer una crida a la prudència entre els qui practiquen activitats de muntanya, especialment després d'un inici d'any marcat per diversos accidents relacionats amb devessalls.

En els últims mesos es van registrar intervencions de rescat en zones com a Pic Tablato, Punta Suelza, Cerler o la Val d'Aran, on diferents accidents de muntanya van provocar la mort de vuit muntanyencs i esquiadors.

Davant aquesta situació, el titular d'Interior va demanar als afeccionats a la muntanya que planifiquin les seves activitats amb responsabilitat, consultin les previsions meteorològiques i segueixin les recomanacions de les autoritats.

Més de mig segle de rescats en muntanya

El Servei de Muntanya de la Guàrdia Civil, també conegut com SEMON, té els seus orígens en 1967, amb la creació dels primers grups d'esquiadors-escaladors especialitzats en rescats en zones d'alta muntanya.

Des de 1981, aquestes unitats han auxiliat a més de 48.000 persones en més de 29.000 rescats, molts d'ells realitzats en condicions meteorològiques extremes.

A més de la seva activitat a Espanya, el SEMON manté col·laboració amb equips de rescat d'altres països europeus i participa en xarxes internacionals especialitzades en socors alpí, així com en programes de formació per a cossos policials i equips d'emergència de diferents països.