L'estat impulsa una llei per a blindar sectors estratègics i reforçar la seva resiliència
Als tradicionals —com a energia, transport, salut, aigua o alimentació— se sumen àmbits emergents com l'hidrogen, els sistemes urbans de calefacció i refrigeració, la seguretat privada, les instal·lacions de recerca o la gestió d'aigües residuals.
El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de Llei de Protecció i Resiliència d'Entitats Crítiques, una norma que busca reforçar la seguretat i continuïtat dels serveis essencials a Espanya mitjançant la incorporació de la directiva europea més recent en aquesta matèria. El text serà remès ara a les Corts Generals per a la seva tramitació parlamentària.
La iniciativa, impulsada pel Ministeri de l'Interior, estableix un nou marc per a protegir a les entitats —públiques i privades— que operen en sectors considerats estratègics per al funcionament de la societat i l'economia, tant a nivell nacional com europeu.
Nous sectors estratègics sota protecció
La futura llei amplia de manera significativa el catàleg de sectors protegits. Als tradicionals —com a energia, transport, salut, aigua o alimentació— se sumen àmbits emergents com l'hidrogen, els sistemes urbans de calefacció i refrigeració, la seguretat privada, les instal·lacions de recerca o la gestió d'aigües residuals.
Aquestes entitats seran identificades en un catàleg oficial l'elaboració del qual, actualització i custòdia correspondrà a la Secretaria d'Estat de Seguretat, sobre la base de criteris definits en l'Estratègia Nacional de Protecció i en l'Avaluació Nacional d'Amenaces i Riscos.
Obligacions per a garantir la continuïtat de serveis
El text introdueix noves exigències per a les entitats considerades crítiques, que hauran d'adoptar mesures específiques per a garantir el seu funcionament davant incidents o amenaces.
Entre les principals obligacions destaquen l'elaboració de plans de resiliència, la designació de responsables de seguretat, la implantació de sistemes de notificació d'incidents i la verificació d'antecedents del personal amb funcions sensibles.
L'objectiu és anticipar riscos, millorar la capacitat de resposta i assegurar la continuïtat de serveis essencials davant crisis de diversa naturalesa.
Reforç institucional i coordinació europea
La llei consolida el paper de la Secretaria d'Estat de Seguretat com a autoritat nacional competent, a través del Centre Nacional per a la Protecció i Resiliència de les Entitats Crítiques (CNPREC), que substitueix a l'anterior CNPIC.
Aquest organisme actuarà a més com a punt de contacte únic amb altres Estats membres de la Unió Europea, reforçant la cooperació transfronterera en matèria de seguretat i resiliència.
Així mateix, es crea la Comissió Nacional per a la Protecció i Resiliència de les Entitats Crítiques, al costat d'un grup de treball interdepartamental, per a coordinar les polítiques públiques en aquest àmbit.
Exclusions i marc normatiu complementari
La norma no s'aplicarà a sectors que ja compten amb regulació específica, com el bancari, els mercats financers o les infraestructures digitals, ni a organismes dependents del Ministeri de Defensa o a les Forces i Cossos de Seguretat.
En paral·lel, el Govern avança en la tramitació d'una llei específica de ciberseguretat, que complementarà aquest marc normatiu i abordarà els riscos digitals de forma diferenciada.
Un pas cap a la seguretat estructural
La nova legislació respon a un context marcat per l'increment d'amenaces híbrides, riscos tecnològics i tensions geopolítiques, que han elevat la necessitat de protegir infraestructures i serveis crítics.
Amb aquesta iniciativa, l'Executiu busca consolidar un model més robust de seguretat estructural i resiliència, alineat amb les directrius europees i orientat a garantir la continuïtat dels serveis essencials en escenaris de crisis.
Escriu el teu comentari