L'exemple d'Itàlia deixa en bolquers al PP i Vox: el silenci de l'oposició espanyola amb els atacs de Trump

La guerra a l’Iran i la política exterior cada vegada més agressiva dels Estats Units estan provocant un impacte directe en l’economia i l’estabilitat d’Europa. En aquest escenari de tensió global, moltes posicions polítiques estan quedant al descobert, també dins d’Espanya.

Reaccions i silencis a la dreta espanyola

En el cas espanyol, l’oposició de dretes —amb Vox i el Partit Popular— ha estat assenyalada per evitar una condemna clara a les amenaces o moviments dels Estats Units i Israel en el tauler internacional. Figures com Abascal i Feijóo han optat pel silenci o per desplaçar el focus cap al desgast del Govern, cosa que alguns sectors interpreten com una actitud poc coherent amb el discurs patriòtic que reivindiquen.

El mirall italià

La comparació amb Itàlia és inevitable. Allà, després de les crítiques de Trump a la primera ministra Giorgia Meloni per expressar suport al papa, la reacció institucional va ser immediata. Fins i tot des de l’oposició, Elly Schlein va expressar una condemna ferma a l’atac, subratllant la necessitat de defensar la sobirania política davant les pressions externes.

Aquesta imatge contrasta amb l’espanyola, on l’oposició no només no ha condemnat amb claredat aquestes tensions internacionals, sinó que ha aprofitat el context per intensificar l’ofensiva contra l’executiu. Un contrast que alimenta el debat sobre qui actua amb responsabilitat d’Estat i qui prioritza la batalla interna.

Memòria política

No és la primera vegada que passa en la política espanyola. En el passat, fins i tot en moments de forta confrontació ideològica, es recorden gestos com el suport de José Luis Rodríguez Zapatero a José María Aznar davant Hugo Chávez. Exemples que sovint s’utilitzen per defensar que, en política exterior, el sentit d’Estat ha d’estar per sobre de les diferències partidistes.