Operació Kitchen: comandaments policials confirmen que la cúpula va ordenar espiar a la família de Bárcenas

El judici per la 'Operació Kitchen' continua llançant llum sobre el presumpte ús de recursos públics per a finalitats partidistes. Aquest dimecres, l'Audiència Nacional ha escoltat testimoniatges clau que apunten directament a la Direcció Adjunta Operativa (DAO), el cor del comandament policial en l'etapa de Mariano Rajoy, com l'origen de les ordres per a vigilar a Rosalía Iglesias, esposa del extresorer del PP, Luis Bárcenas.

Una ordre directa des de la "màxima autoritat"

El comissari Mariano Hervás, qui fora cap de la brigada de Tècniques Operatives en 2013, ha estat taxativa en la seva declaració. Segons Hervás, l'operatiu de seguiment no va ser una iniciativa aïllada, sinó una "ordre directa" de la DAO, òrgan que llavors liderava Eugenio Pino.

El testimoni ha relatat que, en tornar de les seves vacances al juliol d'aquest any, es va trobar amb un servei actiu a Madrid destinat a controlar els moviments de Bárcenas i la seva esposa. Segons li va comunicar el seu superior, Enrique García Castaño, es tractava d'un "servei rutinari" justificat per la suposada dificultat dels investigadors per a localitzar el patrimoni ocult del extresorer.

La complexitat d'un espionatge "incòmode"

Hervás ha reconegut que el dispositiu presentava una "problemàtica greu" a causa de l'enorme pressió mediàtica. La dificultat residia a mantenir la discreció dels agents amb "tanta premsa al voltant" de la dona de Bárcenas. El comissari ha explicat que la justificació oficial per a aquest desplegament era la sospita que el matrimoni utilitzava testaferros i locals ocults per a amagar "molts milions" d'euros.

No obstant això, l'espionatge va acabar de manera abrupta per un error humà. Una "mala praxi" d'un funcionari va provocar que un dels policies fos descobert, la qual cosa va generar una forta reprimenda interna i l'aixecament immediat del servei.

El paper del xofer i l'incident en la farmàcia

La jornada en l'Audiència Nacional també ha comptat amb el testimoniatge del comissari Francisco González, cap de l'Àrea Especial de Seguiments en aquella època. González ha aportat una dada crucial: García Castaño li hauria confessat que Sergio Ríos, el xofer de Bárcenas, "col·laborava amb el dispositiu" de vigilància.

L'agent ha explicat el moment en què tot se'n va anar al trast. Segons el seu relat, Rosalía Iglesias va detectar que era perseguida quan un policia va creuar per un lloc inadequat i va quedar a la seva vista. Espantada, la dona es va refugiar en una farmàcia, l'empleada de la qual va arribar a telefonar al 091 per a denunciar l'assetjament. En aquest instant, l'operatiu va perdre qualsevol sentit i es va donar per finalitzat.

Desconnexió i responsabilitats

Malgrat la gravetat dels fets que es jutgen —on estan acusats l'exministre Jorge Fernández Díaz i el comissari jubilat José Manuel Villarejo—, alguns comandaments han mantingut l'estratègia del desconeixement. El comissari Enrique Barón, llavors cap de la Comissaria General d'Informació, ha assegurat al tribunal que no va tenir "cap coneixement" d'aquestes maniobres a l'entorn de Bárcenas, a pesar que la unitat que realitzava els seguiments depenia jeràrquicament d'ell.