Sánchez reuneix a Barcelona a líders globals i exigeix reforçar la democràcia davant guerres i desigualtat

Una cita internacional d'alt nivell concentra a Barcelona a responsables polítics de diferents continents per a abordar els desafiaments que afecten l'estabilitat democràtica en un context global marcat per conflictes i tensions socials.

La IV Reunió en defensa de la democràcia, celebrada a l'Hospitalet de Llobregat, es converteix en un espai de coordinació política en el qual s'analitzen riscos globals i es plantegen reformes estructurals del sistema internacional.

Una crida a l'acció enfront de l'erosió democràtica

El president del Govern, Pedro Sánchez, obre la trobada amb un missatge dirigit a una vintena de dirigents progressistes en el qual adverteix dels desafiaments actuals que enfronten les democràcies. En la seva intervenció, subratlla la necessitat d'actuar davant les guerres, la desigualtat i l'expansió de la desinformació.

Sánchez dirigeix les seves paraules a líders internacionals com el president del Brasil, Lula da Silva; la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum; el president de Colòmbia, Gustavo Petro; i el president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, entre altres representants internacionals.

Durant la seva intervenció, el cap de l'Executiu alerta que la democràcia no pot considerar garantida i adverteix dels factors que contribueixen al seu afebliment. En aquest sentit, assenyala que “Veiem atacs al sistema multilateral, un intent darrere l'altre d'impugnar les regles del dret internacional i una perillosa normalització de l'ús de la força, i dins de les nostres societats creix la desigualtat i la desinformació”.

Reforma del sistema multilateral com a prioritat

Un dels eixos centrals de la intervenció és la necessitat de reformar el sistema internacional, amb especial atenció a l'Organització de Nacions Unides. Sánchez sosté que la institució ha d'adaptar a la realitat del segle XXI i ampliar la representació de regions com Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia.

En aquest context, defensa la urgència d'una transformació profunda de l'organisme internacional i planteja fins i tot la possibilitat d'un lideratge femení al capdavant de l'ONU, en afirmar que “ha arribat el moment que Nacions Unides sigui reformada i, per què no, clar que sí, dirigida per una dona”. Segons exposa, aquesta proposta respon tant a criteris de justícia com de credibilitat institucional.

El president també ha assenyalat en diverses ocasions la possibilitat que aquest lideratge femení tingui origen a Amèrica Llatina, encara que sense concretar noms.

La governança digital com a nou desafiament democràtic

El segon bloc de la intervenció se centra en l'impacte de la tecnologia i les xarxes socials sobre la democràcia. Sánchez adverteix que la tecnologia no és neutra i que la seva falta de regulació pot generar efectes negatius en la cohesió social.

En aquest sentit, afirma que “la tecnologia no es governa sola” i alerta que, sense normes clares, pot incrementar la divisió social i la dependència dels ciutadans respecte a plataformes digitals. També adverteix del paper dels algorismes, en assenyalar que no ha de permetre que aquests premiïn l'odi o la confrontació.

El president defensa la necessitat d'una regulació més estricta sobre les plataformes digitals, incloent-hi l'exigència de responsabilitats als seus directius, la persecució de continguts il·legals i l'avaluació de l'impacte de la polarització. A més, reafirma la intenció del Govern de limitar l'accés de menors a les xarxes socials.

La desigualtat com a amenaça estructural

El tercer eix del cim se centra en la desigualtat econòmica i social com a factor d'afebliment democràtic. Sánchez sosté que no és possible mantenir democràcies sòlides si les oportunitats no aconsegueixen tota la ciutadania.

El president adverteix que, en aquest context, l'extremisme guanya espai polític en ocupar buits socials i econòmics. Per això, defensa la necessitat de reforçar polítiques de justícia social, igualtat d'oportunitats i igualtat de gènere com a base per a societats més inclusives i estables.

La trobada a Catalunya es consolida així com un fòrum internacional on s'aborden propostes per a redefinir el paper de les democràcies en un escenari global en transformació.