Junts acusa l'esquerra d'incoherència per rebutjar la prohibició del vel integral a Espanya
La formació independentista vincula el debat sobre el burca i el nicab amb la disputa per les competències de seguretat i critica la gestió estatal d'immigració
Un intens debat polític en el Congrés dels Diputats reobre la discussió sobre l'ús del vel integral en espais públics i sobre el repartiment de competències entre l'Estat i la Generalitat de Catalunya.
La discussió parlamentària s'emmarca en una iniciativa legislativa impulsada per Junts que no aconsegueix els suports necessaris per a la seva tramitació, en un context de discrepàncies entre formacions polítiques sobre drets, competències i polítiques migratòries.
Crítiques de Junts a la posició de l'esquerra
La formació Junts per Catalunya expressa el seu rebuig al que considera una postura contradictòria per part dels partits d'esquerra després del bloqueig d'una proposició de llei que buscava prohibir l'ús del vel integral en espais públics a Espanya.
El partit sosté que la negativa a avançar en aquesta mesura implica, al seu judici, una falta de coherència política en la defensa dels drets de les dones. En aquest context, denúncia el que qualifica de “hipocresia” de determinats sectors polítics que, segons la seva interpretació, permeten que es mantingui una situació que consideren perjudicial per a la igualtat.
El debat es produeix després del rebuig en el Congrés d'una iniciativa legislativa que també incloïa el traspàs de la competència en seguretat ciutadana a la Generalitat de Catalunya, un element que ha resultat determinant en la falta de suports parlamentaris.
Una proposta legislativa sense suports suficients
La formació independentista havia optat per registrar la seva pròpia proposta després que una iniciativa similar plantejada per Vox no prosperés anteriorment. No obstant això, la inclusió del traspàs competencial provoca el rebuig de formacions com el Partit Popular i Vox, la qual cosa impedeix que la llei avanci en la cambra baixa.
Des del punt de vista aritmètic, els vots d'aquestes dues formacions haurien estat suficients per a permetre la presa en consideració de la proposta si no hagués existit desacord sobre el contingut competencial del text.
La portaveu de Junts en el Congrés, Míriam Nogueras, defensa en una entrevista en el programa Parlament de Ràdio Nacional d'Espanya l'estratègia del seu partit i subratlla que la seva formació utilitza la seva representació parlamentària per a recuperar competències que considera transferides o reduïdes en les últimes dècades.
El debat sobre competències a Catalunya
Nogueras sosté que l'acció política de Junts s'ha centrat a reforçar l'autogovern de Catalunya en diferents àmbits. Segons la seva explicació, la formació ha donat suport a iniciatives legislatives que han permès recuperar o ampliar competències que, al seu entendre, havien estat limitades per l'Estat.
En aquest context, esmenta acords previs en matèria d'immigració que, segons afirma, incloïen la transferència de competències a la Generalitat, encara que assenyala que algunes d'aquestes iniciatives no han prosperat per l'oposició d'altres grups polítics.
La dirigent també fa referència a la situació política actual i critica que determinats partits actuen sense considerar, al seu judici, la representació territorial de Catalunya en el Congrés.
Immigració i tensions institucionals
El debat s'amplia a l'àmbit de la política migratòria després de l'aprovació en el Consell de Ministres d'una regularització de persones migrants. Junts qüestiona tant el procediment com l'impacte territorial d'aquestes decisions, especialment a Catalunya, on assenyalen una elevada presència de població estrangera.
Nogueras afirma que la posició del seu partit respecte a aquesta mesura depèn de l'actitud d'altres formacions, en particular de Podemos, al qual assenyala com un actor clau en la transferència de competències en aquesta matèria.
A més, la portaveu critica que algunes decisions del Govern s'adoptin mitjançant mecanismes que, segons la seva visió, limiten el debat parlamentari, la qual cosa impedeix la intervenció directa del seu grup en la presa de decisions.
Junts sosté que qualsevol regulació migratòria ha de tenir en compte la realitat social de Catalunya, on, segons les seves dades, una part significativa de la població és d'origen estranger i on els serveis públics es troben sotmesos a una alta pressió.
Escriu el teu comentari