Aagesen critica el pacte PP-Vox a Extremadura i alerta d'una ofensiva contra l'Agenda Verda europea

Una intervenció en un fòrum internacional celebrat a Catalunya situa la política climàtica europea en el centre del debat polític i econòmic, en un moment marcat per la tensió energètica i les disputes ideològiques sobre el model de desenvolupament.

La trobada reuneix responsables polítics i experts en la Global Progressive Mobilisation, on s'analitzen les conseqüències de la dependència energètica i el paper de la Unió Europea en la transformació ecològica global.

Crítica directa a l'acord polític a Extremadura

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, qualifica de lamentable l'acord entre PP i Vox a Extremadura en considerar que suposa un posicionament contrari a les polítiques ambientals europees.

Aagesen afirma que aquesta aliança política implica situar “en contra de l'Agenda Verda”, i adverteix que determinats discursos que qüestionen les polítiques climàtiques europees representen, al seu judici, un risc per al desenvolupament econòmic i social.

En la seva intervenció, rebutja la idea que la transició ecològica pugui perjudicar l'economia i sosté que aquesta afirmació és falsa. En aquest sentit, assenyala que “És mentida. És una barbaritat, ens desprotegeix. Hem d'estar més preparats”.

Defensa de l'estratègia climàtica europea

La ministra reclama que la Unió Europea mantingui el seu compromís amb l'Agenda Verda en un context internacional marcat pel que descriu com a tensions derivades de la dependència energètica i dels mercats de combustibles fòssils.

Aagesen es refereix a aquest escenari com un context de “guerres fòssils”, en referència a la situació geopolítica vinculada a conflictes internacionals com els d'Ucraïna i l'Iran, i planteja la necessitat de reduir la dependència d'aquests recursos.

En aquest sentit, defensa que Europa ha d'abandonar el que considera una dependència estructural dels combustibles fòssils, als quals qualifica de un factor de vulnerabilitat estratègica per a la Unió.

Agenda Verda com a eix econòmic i social

La responsable de Transició Ecològica subratlla que l'Agenda Verda no es limita a una política mediambiental, sinó que integra dimensions econòmiques, socials i estratègiques.

En la seva exposició, sosté que aquesta estratègia “és una agenda mediambiental, és una agenda social, ens dóna competitivitat, reindustrialització, autonomia estratègica, és seguretat”, i la presenta com una eina clau per al futur de la Unió Europea.

Aagesen adverteix, a més, de la situació de fragilitat en les cadenes de subministrament europees i de la volatilitat dels mercats energètics, la qual cosa considera un element de risc per a l'estabilitat econòmica del continent.

Dependència energètica i sobirania europea

La ministra alerta que la dependència de combustibles fòssils condiciona la capacitat de decisió de la Unió Europea en matèria d'estabilitat i sobirania. En aquest context, adverteix que mentre aquesta situació es mantingui, les decisions estratègiques poden estar condicionades per actors externs a la UE.

Segons la seva anàlisi, aquesta dependència implica que qüestions clau per al futur europeu es trobin influenciades per països tercers, la qual cosa considera un factor de vulnerabilitat estructural.

Canvi climàtic, desigualtat i desinformació

Aagesen insisteix en la necessitat d'una resposta multilateral enfront del canvi climàtic i el defineix com un desafiament global que afecta especialment els sectors més vulnerables de la societat.

La ministra vincula aquesta problemàtica amb la desigualtat social i sosté que la crisi climàtica té un impacte desigual en funció de les condicions econòmiques de la població.

Així mateix, identifica la desinformació com un dels principals reptes en aquest àmbit i defensa que combatre-la ha de ser una prioritat política. En aquest sentit, alerta que investigadors i divulgadors científics s'enfronten a un context de qüestionament creixent de la seva labor.