Esquerra Unida ret homenatge a l'exili republicà espanyol i apel·la a recordar la seva memòria

Esquerra Unida a Aragó ha rendit un homenatge a l'exili republicà espanyol i ha considerat que és una obligació de qualsevol societat democràtica el reconeixement i dignificació de totes aquelles persones que, per enfrontar al feixisme, van veure vulnerats els seus drets a la llibertat i a la democràcia i van ser víctimes de crims de lesa humanitat.

La vigent Llei de Memòria Democràtica fixa el 8 de maig per al record de l'exili republicà espanyol. Es va decidir aquest dia perquè és la data en la qual, en 1945, es va produir la victòria europea sobre el feixisme i el nazisme.

El coordinador general d'IU a Aragó, Álvaro Sanz, ha dit que "a aquesta derrota van contribuir de manera decisiva els homes i dones que, després de enfrontar al feixisme a Espanya, van haver de marxar a l'exili fugint de la repressió, de la tortura, de l'empresonament i de la mort que va imposar Franco".

"És necessari --ha continuat Sanz-- recordar, homenatjar i agrair, la participació de l'exili republicà espanyol en la resistència i en les lluites i fronts antifeixistes europeus, recordar que aquest compromís, en moltes ocasions, els va portar a ser deportats i deportades a camps de concentració nazis entre 1940 i 1945, on molts i moltes van trobar la mort. Però també que aquests/as exiliats i exiliades espanyols van aportar molt a les arts, la cultura, la literatura, la recerca i el desenvolupament tecnològic dels països on van ser acollits i acolliments".

Per part seva, la diputada delegada de l'Àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de Saragossa, Nerea Marín ha comentat que "respectar els seus drets, reconèixer la necessitat de la Memòria Democràtica i aplicar polítiques de debò, Justícia i Reparació, hauria de ser un dels compromisos d'un Govern, si és que es considera democràtic, puix que la veritat del succeït, i el dret a conèixer-lo, no és qüestió d'ideologia, ni és una qüestió autonòmica o estatal, sinó que és una obligació ètica que es recolza en el Dret Internacional".

Per això els militants d'IU, ha postil·lat Marín, continuen treballant perquè la seva memòria continuï viva i perquè no s'oblidin llocs com les platges de Argeles Sud Mer, el camp de Gurs, els cementiris de Cotlliure i Montauban, el Pas de Le Perthus, les travessies del Stambrook i del Sinaia que, al costat de molts altres, estan lligats a l'exili republicà espanyol.

UNITAT DIDÀCTICA
Així mateix, des d'IU, tampoc obliden a aquestes persones, "herois anònims de peus descalços", que van néixer i van viure una època convulsa, homes, dones i nens que, malgrat l'oblit continuat, tenen noms i cognoms. "Van sofrir l'exili, ells i elles van tenir les seves vivències. Més de mig milió van sortir. Uns i unes tornarien i molts/as van ser afusellats/as, uns altres i unes altres van quedar, per sempre, en l'exili, i va haver-hi els qui, van sobreviure a l'horror dels camps nazis i ni tan sols van poder tornar perquè el franquisme els va negar el seu dret al retorn", han relatat.

Esquerra Unida ha incidit en què la Fundació 14 d'Abril té una "completa i interessant" Unitat Didàctica sobre l'Exili Republicà que està a la disposició del professorat i que és de lliure descàrrega des de la web 'www.14deabril.com'.

"En el dia de l'Exili, ha afegit Álvaro Sanz, tampoc volem oblidar a aquests centenars de milers de persones que aquí, en el seu propi país, van sofrir l'"exili interior" al qual el franquisme els va condemnar".

Sanz ha opinat que "avui és més necessari que mai homenatjar als qui es van enfrontar al feixisme perquè, de la mà de la ultradreta, ressorgeix el feixisme a Espanya, a Europa i a tot arreu".

"Avui, l'exili de la guerra, de la fam, del bombardeig, de l'assassinat, té uns altres cares, avui el sofreixen altres persones que fugen d'altres guerres i altres conflictes. Avui hem de recordar per a no caure en l'abandó o persecució dels qui vénen buscant acolliment i refugi. Avui hem de denunciar aquest full de ruta que marca la ultradreta, que aquí a Aragó segueix també el PP, que d'una banda deroga les Lleis de Memòria i per un altre criminalitza a els/as migrants", ha conclòs.