Els Reis rendeixen demà homenatge als espanyols de Mauthausen en el 80 aniversari de l'alliberament del camp

Els Reis assistiran aquest diumenge a la cerimònia per la qual es commemorarà el 80 aniversari de l'alliberament dels camps de concentració nazi de Mauthausen i Gusen, en el que avui dia és Àustria i on van morir més de 4.700 espanyols.

Don Felipe i Donya Letizia acudiran a aquest acte, que comptarà amb la presència del president austríac, Alexander Van der Bellen, acompanyats en aquesta ocasió pel ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy Amador, i el secretari d'Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez López.

L'acte commemorarà l'alliberament el 5 de maig de 1945 per l'Exèrcit estatunidenc dels camps de Mauthausen i Gusen, una data que és també el Dia d'Homenatge als espanyols deportats i morts en els camps de concentració nazis i a totes les víctimes del nazisme d'Espanya.

La cerimònia ha estat organitzada pel Comitè Mauthausen Àustria i, com cada any, s'ha triat un tema especial. Segons explica l'organització, atès que la rellevància amb l'actualitat és un component essencial, el lema triat ha estat "No vam dir que mai més?", amb la mirada posada en què els joves puguin conèixer millor què va ser el nazisme i la seva ideologia.

A més d'assistir a la desfilada de delegacions davant el monument a les víctimes que constitueix l'acte central de l'aniversari, Felip VI i Letizia realitzaran una ofrena floral en nom d'Espanya davant el cenotafio. Al marge d'això, l'agenda inclou igualment una ofrena floral en la placa commemorativa a les víctimes espanyoles, una visita al museu explicatiu del camp i una trobada amb el president austríac, segons ha informat Sarsuela.

Els Reis ja van assistir el passat 27 de gener a la cerimònia amb motiu del 80 aniversari de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz, un acte que va concitar en aquesta ocasió la presència de nombrosos líders internacionals. Tots dos també van estar en el 75 aniversari fa cinc anys i el Rei va participar en 2020 a Jerusalem en el V Fòrum Mundial de l'Holocaust.

En la primera visita que van realitzar a Auschwitz en 2020, els Reis van tenir ocasió de reunir amb de l'Associació Amical de Mauthausen, que agrupa els antics deportats republicans espanyols als camps de concentració nazis. Aquesta organització té comptabilitzats gairebé 5.300 espanyols morts en els camps de concentració, sent precisament el complex de Mauthausen on més morts es van produir, amb 4.755, de les quals 3.897 van tenir lloc en Gusen.

Així mateix, en 2022, durant una visita que van realitzar a Viena, Don Felipe i Donya Letizia als espanyols que van estar presos en aquest camp de concentració amb una ofrena floral en el monument contra la guerra i el feixisme de la capital austríaca.

HISTÒRIA DEL CAMP
Els primers presoners van començar a arribar a Mauthausen procedents del camp de Dachau el 8 d'agost de 1938 i es calcula que fins al seu alliberament van passar per aquest conjunt de camps i subcampos uns 190.000 deportats, dels quals almenys 90.000 van perdre la vida, prop de la meitat d'ells en els últims quatre mesos abans de l'arribada dels soldats estatunidencs. Al març de 1945 hi havia en Mauthausen i en els seus subcampos més de 84.000 presoners.

Segons el Memorial de Mauthausen, milers de presos van morir a cops, abatuts a tirs, assassinats mitjançant injeccions o van perir per congelació després de ser deixats a la intempèrie. A més, almenys 10.200 presoners van ser assassinats mitjançant gas letal en la cambra de gas del camp central, en el camp de Gusen, en el centre d'execució del castell de Hartheim o bé en un vehicle adaptat per a això que realitzava el trajecte entre Mauthausen i Gusen.

No obstant això, la majoria de les morts van obeir a la seva explotació com a mà d'obra per a sustentar la indústria bèl·lica nazi, duta a terme sense cap escrúpol i acompanyada de maltractaments, així d'unes racions alimentàries insuficients, una vestimenta deficient i la manca d'atenció mèdica.

No en va, el complex de Mauthausen/Gusen va ser classificat en el seu moment com l'únic camp de la 'Categoria III', la qual cosa suponíe les condicions de detenció més severes entre els camps de concentració del Tercer Reich.

La majoria dels deportats al camp eren polonesos, seguits per soviètics i hongaresos, però també va haver-hi alemanys, austríacs, francesos, italians o espanyols. En total, les 22 van registrar a persones, inclosos nens, procedents de 40 països. Pel que fa a jueus, aquests sol van començar a arribar a partir de maig de 1944, principalment deportats des de Polònia i Hongria.