Fiscalia denuncia manipulació judicial i defensa a García Ortiz enfront del Suprem

La Fiscalia ha llançat una dura ofensiva contra la decisió del magistrat Ángel Hurtado, del Tribunal Suprem, de processar al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, i a Pilar Rodríguez, cap de la Fiscalia Provincial de Madrid. La causa gira entorn d'una presumpta revelació de secrets relacionada amb el cas d'Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Des del Ministeri Públic denuncien que la instrucció presenta greus deficiències, incloent absència de proves sòlides i una parcialitat manifesta que, al seu judici, vulnera drets fonamentals dels acusats.

Un recurs directe que desafia la instrucció judicial

Signat per María Ángeles Sánchez Conde, tinent fiscal del Tribunal Suprem, el recurs ha estat presentat de manera directa davant la sala d'apel·lació, saltar la revisió inicial del magistrat instructor. En l'escrit se sol·licita el sobreseïment immediat del procediment i l'exoneració completa de García Ortiz i Rodríguez. La Fiscalia acusa el jutge Furtat de fonamentar la seva resolució en “inferències mancades de base probatòria” i de desatendre proves i fets clau coneguts per diverses fonts.

Filtracions que ja circulaven abans de la recerca

El recurs posa de manifest que la informació clau, un correu electrònic del 2 de febrer de 2024 en el qual Alberto González Amador proposava un pacte per a reconèixer delictes fiscals, era ja de domini públic abans que el fiscal general tingués accés a ell. Diversos mitjans de comunicació havien informat prèviament sobre aquesta oferta i tant la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil com a periodistes van confirmar que el contingut no era confidencial en aquest moment.

Negació contundent de la vinculació política

Sánchez Conde rebutja amb fermesa que es pugui atribuir al fiscal general una actuació amb intencions polítiques, especialment la suposada revelació de secrets. Defensa que la Fiscalia tenia l'obligació de desmentir informacions falses com la publicada per El Mundo el 13 de març, que suggeria una actuació irregular per ordres de la Moncloa. La tinenta fiscal insisteix que “no existeix cap prova” que recolzi l'existència d'ordres des de la presidència del Govern o qualsevol acord entre García Ortiz i Pilar Rodríguez.

Implicació de l'Advocacia de l'Estat i alertes internes

El recurs també recorda que el citat correu electrònic va ser remès aquest mateix 2 de febrer a l'Advocacia de l'Estat. A més, la Fiscalia assenyala que Almudena Lastra, cap de la Fiscalia Superior de Madrid, ja coneixia el contingut abans que el fiscal general i va ser qui va advertir a García Ortiz sobre la difusió d'informació falsa, evidenciant coordinació i coneixement intern dels fets.

Crítiques severes a la direcció de la instrucció

La Fiscalia qüestiona que el magistrat Furtat hagi sostingut un “argument reduccionista” en limitar la possible font de la filtració exclusivament a la Fiscalia o a l'advocat defensor. Denúncia també que s'hagin introduït suposats “mandats des de la presidència del Govern” sense que els investigats hagin pogut exercir el seu dret a defensar ni ser informats adequadament d'aquestes imputacions, la qual cosa suposa una vulneració del principi de defensa.

Vulneració de garanties constitucionals en la instrucció

En termes contundents, Sánchez Conde assegura que “la instrucció de la causa no ha respectat les garanties processals ni constitucionals que han de regir-la”. Aquesta crítica des de la cúpula de la Fiscalia representa una inèdita i directa desautorització a un magistrat del Tribunal Suprem, la qual cosa afegeix un nou nivell de tensió a la controvèrsia judicial.

Una crisi institucional amb ramificacions polítiques profundes

Aquest xoc entre la Fiscalia i el jutge Furtat succeeix en un moment d'alta tensió política, amb el nom d'Isabel Díaz Ayuso en el centre d'una tempesta mediàtica i de confrontacions entre diferents institucions de l'Estat. Lluny de encaminar a un tancament, el cas obre un capítol d'enfrontament frontal entre el Ministeri Públic i una part del poder judicial, amenaçant amb provocar conseqüències significatives per a la justícia espanyola i l'equilibri institucional del país.