El PP planteja en la seva ponència Política reservar l'ús de les llengües cooficials al Senat

Aposta pel "bilingüisme cordial" que va defensar Feijóo després del 'planti' d'Ayuso a Pradales i Illa en la Conferència de Presidents

El Partit Popular planteja en la seva ponència Política reservar l'ús del català, el basc i el gallec al Senat i defensa "un bilingüisme cordial que busqui la convivència equilibrada entre les llengües cooficials en els diferents territoris".

"Vetllarem per l'ús de la llengua comuna en el Congrés dels Diputats i mantindrem la possibilitat d'ús llengües cooficials al Senat", assegura el text del document polític --al qual ha tingut accés Europa Press-- que el PP debatrà en el marc del XXI congrés nacional extraordinari que se celebrarà els dies 4, 5 i 6 de juliol a Madrid.

En l'actualitat, l'ús de les llengües cooficials al Senat està limitat als debats de les mocions en el Ple, la Comissió General de les Comunitats Autònomes i la presentació d'alguns textos escrits. El Congrés, no obstant això, va començar aquesta legislatura a utilitzar les llengües cooficials en tots els debats parlamentaris, fins i tot en les sessions de control al Govern i en els textos registrats.

Aquesta mateixa setmana, la majoria absoluta del PP al Senat va tombar la iniciativa conjunta de ERC, EH Bildu, PNB, Junts, BNG i senadors del grup d'Esquerra Confederal per a intentar estendre l'ús de les llengües cooficials en tots els debats i textos de la Cambra Alta, com ja ocorre en el Congrés.

EL PP PRESENTA LA SEVA PONÈNCIA POLÍTICA EL DIMARTS A SEVILLA 
En la seva ponència, el PP defensa un "bilingüisme cordial que busqui la convivència equilibrada entre les llengües cooficials en els diferents territoris". "La diversitat de les llengües d'Espanya és una manifestació de la nostra riquesa cultural que hem de preservar i potenciar", afegeix el text al qual ha tingut accés Europa Press.

Per això, el PP es compromet a vetllar per l'ús de la llengua comuna en el Congrés i mantenir la possibilitat d'ús llengües cooficials al Senat. Al seu entendre, "la llengua no pot ser una trava, sinó un mèrit per a accedir a la funció pública".

Aquest document Polític, amb el qual els 'populars' busquen un rearmament ideològic per a afrontar les pròximes cites electorals, ha estat elaborat pel president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, l'eurodiputada Ànima Ezcurra i l'alcaldessa de Saragossa, Natalia Chueca.

Està previst que els ponents ho presentin públicament dimarts que ve a Sevilla, segons han indicat a Europa Press fonts 'populars'. A partir del 18 de juny s'obrirà una setmana de termini perquè els afiliats puguin presentar esmenes.

POLÈMICA EN LA CONFERÈNCIA DE PRESIDENTS
L'ús de les llengües cooficials va acaparar el focus mediàtic en la Conferència de Presidents celebrada fa una setmana a Barcelona, després del 'planti' de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, als presidents de País Basc i Catalunya, Imanol Pradales i Salvador Illa, per l'ús del basc i el català.

La vespra, Ayuso ja havia mostrat les seves reticències a posar un pinganillo, amenaçant amb aixecar de l'òrgan multilateral si no es parlava en castellà, després que el Govern anunciés que per primera vegada en aquest fòrum permetria l'ús de llengües cooficials amb l'ajuda de traductors.

Davant la polèmica creada després d'abandonar Ayuso la Conferència de Presidents per l'ús del basc i el català, Feijóo va defensar que les llengües són "una riquesa", una riquesa que "cal preservar i mai enfrontar" i, després d'al·ludir als idiomes que es parlen a Galícia des de la "cordialitat lingüística", va defensar un "bilingüisme harmònic".

"No necessito explicar-li als gallecs si parlo gallec o no. Els gallecs saben perfectament l'idioma i els idiomes que parlem a Galícia des de la cordialitat lingüística", va afirmar el president dels 'populars'.