Els diplomàtics demanen augmentar la plantilla en els consolats davant el constant increment de la càrrega de treball

La ADE proposa un nombre únic d'emergències consulars que centralitzi les trucades i alleugereixi la càrrega del personal en terreny

L'Associació de Diplomàtics Espanyols (ADE) ha tornat a cridar l'atenció sobre la falta de personal suficient per a atendre les necessitats dels ja més de 3 milions d'espanyols que resideixen en l'exterior i la resta de càrrega laboral que realitzen els consolats a tot el món, reclamant al Ministeri d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació un augment de personal i enlletgint el "desistiment" en aquest assumpte.

D'acord amb el Balanç d'Activitat Consular 2024 publicat la setmana passada pel Ministeri, a 1 de gener de 2025 residien en l'exterior 3,045 milions de ciutadans espanyols, 137.000 (4,7%) més que en la mateixa data de l'any anterior, un increment que ve motivat en gran manera per les nacionalitats concedides en virtut de la Llei de Memòria Democràtica.

Aquest increment, segons destaca la ADE en un comunicat, porta aparellat "un augment automàtic dels serveis demandats". Així, les oficines consulars van expedir 402.882 passaports (un 3,6% més) i van realitzar 199.404 inscripcions en els Registres Civils consulars (un 27% més). A més, l'informe també constata un augment en l'expedició de visats per als qui desitgen viatjar a Espanya, fins a aconseguir els 1.796.533, un 11,6% més que en 2023.

"No ha augmentat el personal però sí la càrrega de treball", lamenta en declaracions a Europa Press el president de la ADE, Alberto Virella, que subratlla que "són les mateixes persones" les que estan havent d'afrontar aquest augment en les gestions que es realitzen en els consolats i que es tem que continuïn creixent perquè es preveu que la xifra d'espanyols en l'exterior rondi els quatre milions una vegada acabi el termini de la Llei de Memòria Democràtica.

Davant aquesta circumstància, el Ministeri ha posat en valor tant la implementació del Registre Civil Digital (DICIREG) com del Pla de Digitalització Consular, al qual s'han destinat més de 100 milions d'euros per a facilitar les tasques del personal consular.

No obstant això, des de la ADE adverteixen en un comunicat, que això requereix "extensa formació i tasques addicionals" per a passar del paper al suport digital i es produeix "en el pitjor escenari possible, marcat per la sobrecàrrega de treball i la falta de personal", al que cal sumar els problemes de connectivitat a Internet en molts països.

LA DIGITALITZACIÓ NO ÉS LA SOLUCIÓ
Així les coses, des de l'associació, majoritària entre els membres de la Carrera Diplomàtica, deixen clar que "la posada en marxa d'un procés de digitalització consular no elimina la urgent necessitat d'un augment substancial de les plantilles consulars". En aquest sentit, puntualitzen que aquest personal ha de ser fix, "abandonant el recurs sistemàtic a contractacions temporals, que superen en molts consolats el 50% de les plantilles".

També reclamen "la necessària millora de les condicions laborals i, en certs casos, salarials del personal local contractat localment (PLEX)" i recorden que fa falta una "considerable inversió" per a millorar el "lamentable estat" en què es troben moltes de les dependències consulars d'Espanya a tot el món.

D'altra banda, deixen clar que la creació de tres llocs de cònsol adjunt i de 150 places de reforç que s'esmenten en l'informe d'Exteriors "resulten molt insuficients per a afrontar els problemes de fons de la xarxa consular, màximament quan les places addicionals estan motivades per la implementació de la Llei de Memòria Democràtica i són per tant temporals.

Així mateix, la ADE desmunta també l'argument que s'ha procedit a l'obertura de nous consolats esgrimida en l'informe i pel mateix ministre, José Manuel Albares, en la seva presentació després del Consell de Ministres el 10 de juny.

Així, assenyala que el de Manchester (Regne Unit) es va crear en 2019 i el de Chengu (la Xina) en 2020, mentre que els previstos en Bangalore (l'Índia) i Camagüey (Cuba) encara no han obert i que aquestes obertures han tingut com a "contrapartida" el tancament d'oficines consulars a Cartagena d'Índies (Colòmbia), Alexandria (Egipte), Gènova (Itàlia) i, probablement, una més a Europa atès que el Ministeri d'Hisenda manté la seva política de "cost zero" que obliga a tancar una oficina per a obrir una altra.

ATENCIÓ A EMERGÈNCIES CONSULARS
La ADE també ha posat l'accent en l'atenció a emergències consulars, subratllant que en 2024 es van atendre més de 8.600 casos d'emergències col·lectives i individuals i es van rebre més de 190.000 trucades als telèfons d'emergència consular, un 19% més que en 2023.

Els qui s'encarreguen d'aquestes crides les 24 hores del dia tots els dies de l'any és el personal dels consolats, el qual veu ampliada "la seva jornada laboral, sense cap retribució salarial i amb una difícil compensació en hores laborables donada l'escassetat de personal" el que suposa "una dificultat afegida que tensiona en gran manera" la ja "precària xarxa consular".

En aquestes circumstàncies, des de la ADE reclamen a Albares la implantació "com més aviat millor" d'un número d'emergència consular únic, en lloc de l'actual sistema d'un per cada oficina consular, ja que consideren que constitueix "un mecanisme més modern, eficient i centralitzat" per a poder atendre les situacions d'emergència, com el que ja tenen altres països.

L'existència d'aquest telèfon únic, que seria atès pels serveis centrals a Madrid, permetria donar resposta a consultes que no siguin realment d'emergència sinó merament informatives, i derivar immediatament a la xarxa consular les crides que sí que requereixin la intervenció directa d'una oficina en el terreny.

"Se'ns omple la boca amb la digitalització i això que és completament racional" no es fa, lamenta Virella, que adverteix que el "desistiment absolut" per part del Ministeri pot provocar que "arribi un moment en què hi hagi algun problema".

En aquest sentit, insisteix que es doti de "més recursos" perquè no és factible seguir amb el mateix número de personal en les oficines consulars mentre augmenten les tasques que han de realitzar. Aquests funcionaris en l'exterior estan fent "molt més" del que fan altres funcionaris a Espanya i fa falta ara "una mica d'esforç per part de l'Administració", defensa el president de la ADE.