Moreno participa aquest dimarts a Sevilla en la presentació de la ponència política del Congrés nacional del PP

El PP presentarà aquest dimarts, 17 de juny, la ponència política del seu XXI Congrés Nacional --que celebrarà a Madrid entre els dies 4 i 6 del pròxim mes de juliol-- en un acte a Sevilla en el qual participaran el president de la Junta i del PP d'Andalusia, Juanma Moreno, al costat del seu homòleg a Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco; l'alcaldessa de Saragossa, Natalia Chueca, i l'eurodiputada del PP Ànima Ezcurra, encarregats de l'elaboració d'aquest document amb el qual els 'populars' busquen un rearmament ideològic per a afrontar les pròximes cites electorals.

L'acte se celebrarà a partir de les 13,00 hores a Sevilla, en les instal·lacions esportives del Real Cercle de Llauradors, i està previst que al mateix assisteixin també el secretari general del PP andalús, Antonio Repullo, i el president provincial del Partit a Sevilla, Ricardo Sánchez, segons figura en la convocatòria remesa als mitjans de comunicació.

A partir del dimecres, 18 de juny, s'obrirà una setmana de termini perquè els afiliats puguin presentar esmenes a aquest document el preàmbul del qual va divulgar el PP dissabte passat, i en el qual la formació reivindica la Transició espanyola, així com assegura que l'Espanya de 1978 "ha estat la millor de totes, la més lliure i la més pròspera", encara que considera que "avui està amenaçada".

Segons el parer d'aquesta ponència, els actuals dirigents socialistes van veure en les forces independentistes "la seva única oportunitat per a accedir al Govern", i van deixar enrere "dècades centrades en la construcció d'un país més integrat i robust".

"La Transició política i la cohesió nacional han estat les seves víctimes", aprofundeix en aquest document el PP, que considera que el suport de les forces independentistes ha tingut un "preu inadmissible".

"Formacions que només defensen els interessos d'una part, que treballen obertament per la desintegració o que, fins i tot, han estat condemnats per sedició, controlen la governabilitat i tenen l'última paraula sobre les polítiques d'Estat", avisa la formació.

El PP també posa l'accent en els "indults a condemnats pel Tribunal Suprem, l'eliminació del delicte de sedició, la reducció de penes a la malversació i la supressió de contrapesos al poder i politització dels òrgans constitucionals com a primeres conseqüències dels acords".

A més, torna a lamentar que no fos el candidat del partit més votat --en referència al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo-- qui va sortir investit com a president en les últimes eleccions generals: "Va ocórrer perquè es va pactar l'amnistia dels més greus delictes contra l'Estat, es va garantir la impunitat a canvi del vot", subratllen els 'populars'.

De la mateixa manera, rebutgen que el Govern reaccioni als seus "greus casos de corrupció" atacant a la Judicatura i a les Forces de Seguretat de l'Estat.

"Per primera vegada, i a canvi d'uns mesos més en la Moncloa, els actuals dirigents del Partit Socialista estan assumint com a pròpia una mutació constitucional que pretén fer d'Espanya un Estat plurinacional, de tall confederal", lamenta el PP, que defensa en el preàmbul de la seva ponència política la unitat dels espanyols per a tornar a "fer grans coses".

ÚS DE LLENGÜES COOFICIALS
D'altra banda, el PP planteja també en la seva ponència política reservar l'ús del català, el basc i el gallec al Senat, i defensa "un bilingüisme cordial que busqui la convivència equilibrada entre les llengües cooficials en els diferents territoris".

"Vetllarem per l'ús de la llengua comuna en el Congrés dels Diputats i mantindrem la possibilitat d'ús llengües cooficials al Senat", assegura el text del document polític que es presentarà aquest dimarts, consultat per Europa Press.

D'aquesta manera, el PP defensa en aquesta ponència un "bilingüisme cordial que busqui la convivència equilibrada entre les llengües cooficials en els diferents territoris". "La diversitat de les llengües d'Espanya és una manifestació de la nostra riquesa cultural que hem de preservar i potenciar", afegeix el text.

Per això, el PP es compromet a vetllar per l'ús de la llengua comuna en el Congrés i mantenir la possibilitat d'ús llengües cooficials al Senat. Al seu entendre, "la llengua no pot ser una trava, sinó un mèrit per a accedir a la funció pública".