Sánchez esgrimeix que no és "raonable" exigir a Espanya un 5% en defensa i planteja a l'OTAN que sigui "opcional"

Advoca per mantenir el nivell de despesa actual per a tenir un equlibrio entre l'augment de la seguretat i la despesa social

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha enviat una carta al secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, en la qual li trasllada que Espanya no pot comprometre a augmentar la despesa en defensa al 5% del PIB en el cim de la setmana que ve i li planteja que o bé es faci una excepció o que l'objectiu sigui "opcional".

"No és raonable i seria contraproduent", ha sostingut en la missiva, a la qual ha tingut accés Europa Press. Sánchez al·lega que cada Govern pot decidir legítimament si està disposat a fer el sacrifici que suposaria arribar a aquesta xifra --"com a aliat sobirà triem no fer-ho"-- i planteja a Rutte una alternativa per a no "limitar les ambicions de despesa d'altres aliats".

En concret, el president del Govern proposa que s'inclogui "una fórmula més flexible" en la declaració de la cimera de la Haia que faci "l'objectiu de despesa opcional o que exclogui a Espanya de l'aplicació" d'aquesta meta del 5%.

"La fórmula que proposo ens permetria mantenir l'objectiu del 5% en la declaració per a aquells aliats que necessitin o vulguin aconseguir-la", indica, en referència al document final que sortiria del cim que se celebra el 24 i 25 de juny a la Haia.

No obstant això, el cap de l'Executiu assegura que Espanya està "totalment compromesa" amb l'OTAN, continuarà sent un membre "lleial" i continuarà protegint activament els flancs Aquest i Sud amb tropes i recursos en les pròximes dècades.

NO ÉS NECESSARI PER A COMPLIR ELS SEUS COMPROMISOS
No obstant això, recalca que ha d'aconseguir un equilibri entre l'increment de la despesa en defensa i fer front a altres reptes socials, econòmics i mediambientals i considera que en les actuals circumstàncies això significa destinar l'actual 2% del PIB a seguretat i defensa, mentre continua invertint en "diplomàcia, polítiques socials i ajuda al desenvolupament".

En aquest sentit, Sánchez exposa tres raons principals per a no comprometre a incrementar la despesa militar fins al 5% --el que suposaria al voltant de 80.000 milions addicionals--. En primer lloc, sosté que no és necessari arribar a aquest percentatge de PIB per a complir els seus compromisos amb l'Aliança.

Recorda que els ministres de Defensa acaben d'aprovar aquest mes de juny els paquets de requeriments militars que demana l'OTAN a cada país i tindran vigència almenys fins al final de la dècada.

En aquest sentit assenyala que hi ha països que necessiten aconseguir una inversió equivalent al 5% del seu PIB i uns altres menys i reclama que aquesta "asimetria" sigui respectada. Al seu judici res té a veure amb el nivell de compromís de cada aliat i subratlla que Espanya necessita gastar el 2,1% per a dur a terme les inversions d'adquisicions i manteniment de personal, equips i infraestructures reclamades per l'OTAN.

"Per a Espanya, comprometre amb un objectiu del 5% no seria raonable i a més resultaria contraproduent perquè allunyaria al país de la despesa òptima i entorpiria els esforços que la UE duu a terme per a reforçar el seu ecosistema de seguretat i defensa", indica en la missiva.

PERJUDICA LA INDÚSTRIA I L'ECONOMIA EUROPEES
En segon lloc, Sánchez al·lega que demanar un increment precipitat de la despesa militar danyaria el procés perquè els aliats europeus millorin la seva base industrial i la seva interoperabilitat, un camí decisiu per a dissuadir a Rússia i afrontar les amenaces provinents del flanc sud.

Sánchez subratlla que els socis de la UE ja estan treballant en aquests objectius però necessiten "temps i espai de maniobra" per a aconseguir "progressos reals" per a no sortir perjudicats. En aquest sentit tem que bona part dels recursos vagin destinats a proveïdors de fora de la UE, passant de 100.000 a 300.000 milions d'euros anuals que es transfereixen a mercats extracomunitaris.

A més alerta del risc d'alentir el creixement econòmic per l'increment del deute, la pressió inflacionària i la derivació a la defensa de recursos destinats en principi a educació, sanitat pública o digitalització.

CALDRIA FER RETALLADES O PUJAR IMPOSTOS A la CLASSE MITJANA
Finalment Sánchez alerta que arribar a aquest nivell de despesa militar seria "incompatible" amb l'Estat del benestar tret que sigui a costa de pujar els impostos a la classe mitjana, retallar els serveis públics i rebaixar el compromís amb la transició verda i l'ajuda internacional al desenvolupament.

Per tot això, Sánchez demana a Rutte que consideri la seva proposta i reitera que Espanya complirà amb els objectius marcats per l'Aliança. A més, recorda que s'han fet "excepcions similars en el passat per a altres aliats i hi ha moltes raons convincenctes per a fer-ho ara" amb Espanya.