Creix la pressió civil contra Sánchez: centenars de persones demanen la seva dimissió a Santander

La Plaça de Pombo, en el cor de Santander, ha estat aquest migdia escenari d'una concentració en la qual, segons els organitzadors, van participar al voltant de 700 persones per a demanar de manera “democràtica” la dimissió del president del Govern, Pedro Sánchez, i la convocatòria immediata d'eleccions generals.

La cita, convocada per una trentena d'associacions de diferents regions espanyoles i secundada per la Plataforma per l'Espanya Constitucional —una xarxa que agrupa a més de 120 organitzacions civils—, va coincidir amb la Setmana Gran de la ciutat i va tenir com a punt neuràlgic el templet de la plaça, des d'on es van llegir discursos i un manifest crític amb l'actual situació política.

Rebuig frontal a la llei d'amnistia i defensa de la separació de poders

Entre els principals motius de la concentració va figurar el rebuig explícit al que els organitzadors van qualificar com “la inconstitucional llei d'amnistia”, vinculada als pactes de l'Executiu amb formacions independentistes.

En el manifest, els portaveus van sostenir que aquesta llei "permet al president governar corruptament a canvi de la autoamnistía d'uns colpistes" i van afirmar que constitueix un “atac sense precedents a la independència judicial”. Durant els discursos també es va expressar un suport explícit a jutges i fiscals, davant el que consideren una "amenaça" directa del Govern contra la seva professionalitat i autonomia.

Acusacions de desmantellament institucional i advertiment sobre la deterioració democràtica

La concentració va ser encapçalada per Amalio de Marichalar, qui en declaracions a Europa Press va acusar a Sánchez de “trair els principis bàsics de la democràcia”, tant del seu partit com del sistema institucional. Marichalar va afirmar que Espanya es troba en “manera cop d'estat d'última generació”, argumentant que el president ha “capturat tots els contrapoders” de l'Estat.

Les crítiques no es van limitar al pla nacional. En un dels passatges més durs del manifest, es va denunciar la complicitat de l'actual president del Govern i del seu predecessor, José Luis Rodríguez Zapatero, amb la “dictadura veneçolana”, en al·lusió a la seva suposada passivitat davant el resultat de les eleccions al país llatinoamericà. Es va parlar fins i tot de "còmplices d'un usurpador i criminal".

Ruta de protestes: Santander, nova parada d'un moviment nacional

Marcos de Cinquè, empresari i exdiputat, va destacar que aquesta convocatòria forma part d'una sèrie de concentracions prèvies que ja han tingut lloc a Madrid, Sevilla i Burgos, amb l'objectiu d'estendre la protesta per tota la geografia nacional. En les seves paraules, els ciutadans han de deixar de delegar tota la defensa democràtica en “la UCO i els jutges”, i implicar activament.

“Aquest tipus d'actes són un recolzament als qui avui són l'últim bastió que tenim per a protegir la nostra democràcia”, va assegurar De Cinquens, que va lamentar que “estem a la mercè del capritx” de Sánchez.

Una convocatòria amb vocació cívica i apartidista

Els organitzadors van insistir en el caràcter no partidista de l'esdeveniment. Per això, van demanar expressament als assistents que no acudissin amb insígnies ni símbols de partits polítics. Així i tot, la presència de banderes d'Espanya i paraigües amb els colors nacionals va ser molt visible entre els manifestants.

Encara que la concentració es va desenvolupar sense incidents, el seu to marcadament crític i les apel·lacions a l'amenaça institucional per part de l'Executiu situen aquest acte com un dels episodis més rellevants de mobilització civil contra el Govern durant l'estiu polític.

Conclusió: una protesta que marca el pols de la desafecció institucional

La concentració a Santander no sols reflecteix un malestar puntual. S'emmarca en una sèrie de manifestacions amb vocació estructural que, segons els seus promotors, pretenen recuperar l'equilibri de poders i exigir responsabilitats polítiques des de la societat civil organitzada.

Amb el teló de fons de la llei d'amnistia, els pactes parlamentaris i la tensió institucional amb el poder judicial, el pols entre el Govern i sectors de la ciutadania guanya en intensitat i projecció territorial.